La situació a Gaza continua sent crítica mentre Hamàs consulta amb altres faccions palestines sobre la proposta de treva presentada per l’enviat dels EUA, Steve Witkoff. Aquesta proposta, que ha estat acceptada per Benjamin Netanyahu, inclou l’alliberament d’ostatges a canvi d’un alto el foc de 60 dies i l’alliberament de presos palestins. Tot i això, Hamàs expressa preocupació per la manca de garanties d’un alto el foc permanent i la no inclusió de la fi de la guerra en les condicions. Mentrestant, activistes palestins, incloent Maha Abdallah, Issam Younis i Alys Samson, han instat al Parlament de Catalunya a suspendre totes les relacions amb Israel, demanant un embargament d’armes i criticant la presència d’empreses armamentístiques israelianes a la Fira de Barcelona i la participació del ministre israelià Nir Barkat al Mobile World Congress. Elogien el tancament de l’oficina d’Acció Exterior de la Generalitat a Tel-Aviv per part de Salvador Illa, però consideren que calen mesures més contundents. Paral·lelament, el Congrés espanyol ha aprovat la presa en consideració d’una llei per a embargaments d’armes a països investigats per genocidi. La distribució d’ajuda humanitària continua sent problemàtica, amb incidents en punts de distribució de la Fundació Humanitària de Gaza, i l’exèrcit israelià ha emès noves ordres d’evacuació al nord de Gaza.

Una menor de 13 anys ha mort a Bilbao presumptament a mans del seu pare, de 43 anys, que posteriorment s’ha suïcidat. L’Ertzaintza investiga el cas com un possible acte de violència vicària. Els cossos de la nena i l’home van ser trobats al seu domicili al barri de Rekalde amb signes de violència, probablement causats per arma blanca. La mare de la menor va ser trobada ferida i traslladada a l’Hospital de Basurtu. La Policia Municipal de Bilbao va alertar l’Ertzaintza després de rescatar la dona ferida. Els agents van trobar la nena i el pare ja morts a l’interior de l’habitatge. Aquest succés es considera el segon assassinat per violència vicària a Espanya des de l’inici de l’any i el número 64 des del 2013. La violència vicària es defineix com la violència exercida contra els fills per causar el màxim dolor a la mare. El terme va ser encunyat per la psicòloga Sofia Vaccaro.

Amancio Ortega, fundador d’Inditex, a través de Pontegadea Inversiones, ha adquirit la seu del Grup Planeta a Barcelona per 250 milions d’euros. L’edifici, ubicat al número 662 de l’avinguda Diagonal, va ser venut pel fons d’inversió Blackstone, que el posseïa des del 2018 després de comprar-lo per 210 milions. Aquesta operació representa la inversió immobiliària més gran d’Ortega a Espanya des de la compra de la Torre Cepsa a Madrid el 2016. L’immoble, de 27.300 metres quadrats i dissenyat pels arquitectes Josep Maria Fargas i Enric Tous, allotja actualment més del 50% de les operacions del Grup Planeta, incloent-hi diversos segells editorials i mitjans de comunicació. Aquesta adquisició reforça la presència de Pontegadea al mercat immobiliari barceloní, on ja posseeix diversos actius com l’hotel 45 Times Barcelona i un edifici d’oficines al passeig de Gràcia. L’operació s’emmarca dins l’estratègia d’inversió de Pontegadea, centrada en actius immobiliaris prime. Amb aquesta compra, Ortega amplia el seu ja extens patrimoni immobiliari, que inclou uns 120 actius en tretze països, valorats en més de 20.000 milions d’euros, consolidant el seu lideratge en el sector.

El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, ha assegurat que l’actuació del govern espanyol respecte a l’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell està “perfectament alineada” amb la normativa europea. Després que l’operació fos elevada al Consell de Ministres i que la Comissió Europea advertís que examina l’actuació de l’executiu espanyol, Cuerpo ha defensat que segueixen “pas a pas” el que permet la llei. El govern espanyol avaluarà l’operació per protegir interessos generals com la inclusió financera, la cohesió territorial i l’impacte en l’ocupació. Cinc ministeris (Indústria, Treball, Seguretat Social, Drets Socials i Transició Ecològica i Repte Demogràfic) van sol·licitar que l’operació s’elevés al Consell de Ministres. Aquest cas recorda la fusió d’Antena 3 i La Sexta el 2012, on el govern de Mariano Rajoy va utilitzar arguments similars per suavitzar les condicions imposades per la CNMC. La llei de defensa de la competència de 2007 permet al govern espanyol pronunciar-se sobre operacions complexes, com aquesta i la d’Antena 3 i La Sexta, tot i que no pot prohibir-les. La consulta pública realitzada pel govern ha apuntat a un impacte potencial en qüestions d’interès general.

Un any després de l’aprovació de la llei d’amnistia al Congrés, la situació dels líders del procés no s’ha normalitzat. Carles Puigdemont continua a Waterloo i Oriol Junqueras, així com Jordi Turull, segueixen inhabilitats. Malgrat que la llei va ser clau per a la investidura de Pedro Sánchez, el Tribunal Suprem es manté ferm en el delicte de malversació, dificultant l’aplicació de l’amnistia a figures com Puigdemont i Junqueras. ERC i Junts denuncien una “rebel·lió judicial”, criticant la intromissió dels jutges en l’àmbit polític i la no aplicació de la llei aprovada pel Congrés. Junqueras qualifica la situació d’“injustícia vergonyant” i Turull lamenta que la cúpula judicial es rebel·li contra el poder legislatiu. Si bé desenes de policies implicats en l'1-O han estat amnistiats, fet que ha generat un recurs d’Òmnium Cultural i l’ANC, figures com Miquel Buch han vist com les seves condemnes desapareixien. El Tribunal Constitucional previsiblement avalarà la llei al juny, però això no garanteix l’aplicació efectiva de l’amnistia, ja que el Suprem espera pronunciaments d’instàncies europees. Aquesta situació beneficia Sánchez, ja que l’aliança amb Junts i ERC es manté necessària. Mentrestant, el PSOE ha capitalitzat els beneficis de l’amnistia, amb la victòria de Salvador Illa a les eleccions catalanes i el retorn d’algunes empreses. La desjudicialització, però, no ha comportat canvis substancials més enllà de l’arribada d’Illa a la presidència de la Generalitat.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, es va reunir amb el president d’Aragó, Jorge Azcón (PP), a Saragossa. Aquesta trobada, la primera entre Illa i un dirigent del PP, es va qualificar de “privada i cordial” i va tenir lloc enmig del debat sobre la reforma del model de finançament. Illa va defensar un model “11 contra 11 amb àrbitre neutral” en una conferència amb empresaris, emfatitzant la necessitat de diàleg i consens. La visita d’Illa a Aragó s’emmarca en el seu tour autonòmic per explicar la seva proposta per Catalunya, que ja l’ha portat a les Canàries i Navarra. Malgrat les bones relacions comercials entre Catalunya i Aragó, les relacions polítiques han estat tenses des de fa una dècada, agreujades pel procés independentista i la supressió de la direcció de política lingüística per part d’Azcón. La reunió entre Illa i Azcón va abordar temes comuns, com el finançament i les infraestructures, tot i les diferències polítiques. Illa va insistir en la importància de la col·laboració i la cerca de punts en comú, tot i que va descartar reactivar la candidatura conjunta pels Jocs Olímpics d’hivern. La trobada es produeix després de l’acord entre el govern i ERC per accelerar l’acord per al finançament singular de Catalunya.

Diverses entitats, com Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural i la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), han impulsat iniciatives per enfortir l’ús social del català davant la seva regressió. Una d’elles anima a parlar català durant 21 dies per fixar-lo com a hàbit, tot combatent la “submissió lingüística” dels catalanoparlants. Paral·lelament, la campanya “Radars lingüístics” de Plataforma per la Llengua ha recollit més de 450 denúncies per discriminació del català en la retolació comercial, especialment a Barcelona, Gavà, Reus i Cambrils. Les queixes es dirigiran a la Generalitat perquè actuï. Els restaurants Tío Bigotes i les botigues Oakberry Açaí són els negocis amb més denúncies. Els sectors del comerç al detall i l’hostaleria acumulen la majoria d’incompliments, que inclouen l’absència de català, l’ús de lletra més petita o la seva posició secundària respecte al castellà o l’anglès. La campanya recorda l’obligació legal de retolar en català segons la normativa lingüística i el codi de consum.

Durant el seu viatge a Corea del Sud, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reafirmat el compromís del Govern amb el projecte de Lotte Energy Materials per a la construcció d’una planta de components de bateries a Mont-roig del Camp. Aquesta inversió, iniciada sota el govern de Pere Aragonès i amb l’impuls inicial de l’empresa Iljin (posteriorment adquirida per Lotte), es preveu que arribi als 1.200 milions d’euros i generi 600 llocs de treball. Illa ha destacat que el projecte avança segons el calendari previst, amb l’aprovació del pla urbanístic per part de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp i la tramitació en curs de les llicències ambiental i d’obres. Malgrat l’oposició d’alguns col·lectius veïnals i ecologistes, que han presentat dos recursos contenciosos administratius i han dut a terme protestes, Illa ha assegurat que l’opinió majoritària de la ciutadania és favorable al projecte, ja que es considera clau per a la prosperitat i la creació d’ocupació a la regió. El projecte, anunciat inicialment el 2022 amb una inversió de 600 milions d’euros i la promesa de 500 llocs de treball, preveu la fabricació d’elecfoil, un component essencial per a les bateries de vehicles elèctrics. Illa ha minimitzat les protestes i els recursos, considerant-los “habituals” en projectes d’aquesta envergadura.

El Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat el recurs presentat per diputats del PSOE i Sumar contra l’eliminació del requisit del català per a sanitaris a les Balears. El TC argumenta que el decret llei impugnat ja ha estat derogat i que el Govern Balear va justificar la mesura per la manca de metges. A més, el TC afirma que la norma no regula la cooficialitat lingüística de forma general, sinó només per a un servei concret. Paral·lelament, el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, mantindrà l’ordre de detenció contra Carles Puigdemont, tot i que el TC avali la llei d’amnistia. Segons Llarena, l’aval del TC a la constitucionalitat de l’amnistia no afecta la situació de Puigdemont. El Suprem, liderat pels jutges Llarena i Marchena, no aplicarà l’amnistia als líders del procés, fins i tot si el TC avala la llei a finals de juny. Els magistrats esperaran la resolució dels recursos d’empara o un pronunciament de la justícia europea. Mentrestant, la Sindicatura per l’Amnistia d’Òmnium Cultural informa que el 60% dels sol·licitants de l’amnistia ja no tenen causes obertes, i denuncia “boicot judicial”.

El Tribunal Suprem ha ordenat al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) retornar les pintures murals de Sixena al monestir de Vilanova de Sixena (Aragó). El president aragonès, Jorge Azcón, ha celebrat la sentència i ha demanat la “col·laboració i lleialtat” de la Generalitat per a un trasllat ràpid i segur. Azcón ha afirmat que l’Aragó té un pla preparat des del 2020 i que els tècnics del MNAC van declarar al judici que el trasllat era viable. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat que no obstruiran la sentència, però volen garanties per a la preservació de les obres. El MNAC ha alertat reiteradament sobre la “fragilitat” de les pintures i l’elevat risc que suposa el trasllat a causa de la seva sensibilitat a les vibracions i als canvis ambientals. Experts com Carme Ramells (cap de Restauració del MNAC), Damià Amorós (historiador de l’art) i M. Àngels Calvo (microbiòloga) han expressat la seva preocupació per la viabilitat i seguretat del trasllat. L’advocat de Vilanova de Sixena, Jorge Español, ha afirmat que el museu no pot retenir les pintures i no descarta un trasllat forçós. El debat sobre el trasllat inclou la qüestió de si el salvament de les pintures durant la Guerra Civil va ser legítim o un espoli, tal com argumenta Español. La decisió final es prendrà en el patronat del MNAC, format per la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i l’Estat, tots ells governats pel PSC.