Glovo i la seva matriu, Delivery Hero, han estat multades amb 329 milions d’euros per la Comissió Europea per infringir les normes de competència. La investigació, iniciada arran d’una denúncia anònima a la CNMC i que va incloure registres a les oficines de Glovo a Barcelona el novembre de 2023, va revelar que entre 2018 i 2022, quan Delivery Hero tenia una participació minoritària en Glovo, ambdues empreses van actuar com un càrtel. Van intercanviar informació sensible sobre preus, costos i estratègies comercials, es van repartir el mercat geogràficament per evitar la competència i van acordar no contractar empleats l’una de l’altra. La vicepresidenta de la Comissió Europea, Teresa Ribera, va destacar la gravetat d’aquestes pràctiques, especialment l’acord per no “robar-se” treballadors, un fet inèdit en aquest tipus de sancions. Ambdues empreses van admetre la seva responsabilitat i van acceptar la multa, que es divideix en 223,3 milions d’euros per a Delivery Hero i 105,7 milions d’euros per a Glovo. Aquesta sanció reflecteix la preocupació de la UE per la propietat creuada entre competidors i el seu potencial per generar riscos antimonopoli.

Sis joves han estat condemnats a 13 anys de presó per l’assassinat d’un jove de 19 anys davant la discoteca Brisas de Barcelona el 2022. La víctima va morir dessagnada després de ser agredida amb cops i ganivetades per un grup de set persones. Un setè implicat va rebre una condemna menor de 8 anys per haver indemnitzat la família de la víctima. El tribunal no va acceptar el consum de drogues ni la col·laboració amb la justícia com a atenuants. Aquest cas se suma a la condemna prèvia de quatre menors per la seva participació en la mateixa agressió. Mentrestant, la celebració de la Champions a París va resultar en aldarulls i violència, amb un balanç de dos morts i 500 detinguts. Un jove de 17 anys va morir apunyalat a Dax i un home va morir en un accident de moto. Els incidents van incloure 692 incendis, 264 vehicles afectats, un assalt a una sabateria i diversos atropellaments. El ministre de l’Interior francès, Bruno Retailleau, va condemnar la violència i va demanar una actuació policial contundent.

La violència a Gaza ha augmentat amb un atac israelià a un centre de distribució d’aliments a Rafah, gestionat per la Fundació Humanitària de Gaza (GHF), una entitat privada amb suport nord-americà i israelià. L’atac ha provocat la mort de 30 palestins i més de 100 ferits, segons l’Agència de Notícies Palestina (WAFA). Testimonis afirmen que tancs i drons israelians van disparar contra civils que es dirigien al centre. Aquest incident s’afegeix a la confirmació per part d’Israel de la mort de Mohammad Sinwar, líder militar de Hamas. Paral·lelament, Israel ha bloquejat una reunió entre ministres d’Exteriors àrabs i el president palestí Mahmud Abbas a Cisjordània. La delegació, que incloïa representants de l’Aràbia Saudita, Egipte, Jordània, Bahrain i la Lliga Àrab, ha denunciat el bloqueig com una violació del dret internacional. Israel argumenta que la reunió buscava promoure un estat palestí, considerat una amenaça per a la seva seguretat. Aquestes tensions es produeixen enmig del bloqueig a un alto el foc, amb Hamas exigint la retirada completa de les tropes israelianes de Gaza a canvi de l’alliberament d’ostatges israelians. La UNRWA ha denunciat la difamació per part d’Israel i l’ajuda humanitària de les Nacions Unides continua bloquejada a la frontera.

Hamàs ha respost a la proposta d’alto el foc presentada per l’enviat nord-americà, Steve Witkoff. La proposta de Hamàs inclou l’alliberament de 10 ostatges israelians vius i 18 cossos a canvi d’un alto el foc permanent, la retirada de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) de Gaza, l’alliberament de presos palestins i garanties per a l’entrada d’ajuda humanitària. Aquesta resposta representa una contraoferta a la proposta inicial dels Estats Units, que preveia un alto el foc de 60 dies a canvi de l’alliberament de 28 ostatges en una primera fase i 30 més posteriorment. Tot i que coincideixen en el nombre d’ostatges i cossos a alliberar, Hamàs ha afegit condicions addicionals, com el control del pas fronterer de Rafah. Mentrestant, el govern israelià, liderat per Benjamin Netanyahu, encara no s’ha pronunciat oficialment, però fonts apunten a un possible rebuig de la contraoferta. Familiars dels ostatges israelians han expressat la seva preocupació per un acord parcial, tement per la vida dels ostatges que no siguin inclosos en un primer intercanvi. Einav Zangauker i Yehuda Cohen, familiars d’ostatges, han criticat públicament la gestió de Netanyahu, acusant-lo de posar en perill la vida dels seus fills per motius polítics.

Israel ha aprovat 22 nous assentaments a la Cisjordània ocupada, augmentant la tensió a la regió mentre el món observa la situació a Gaza. Paral·lelament, s’han intensificat els atacs de colons i les batudes de l’exèrcit israelià, amb detencions i demolicions de cases palestines. Benjamin Netanyahu ha anunciat l’eliminació de Mohammed Sinwar, líder de Hamàs, i ha negat la fam massiva a Gaza, tot justificant el control israelià sobre l’ajuda humanitària per evitar que Hamàs la utilitzi com a “arma de guerra”. Després d’incidents en punts de distribució d’ajuda, on van morir almenys tres persones, Israel ha interromput l’enviament de materials. L’ONU, a través de Tom Fletcher, ha condemnat el pla de distribució israelià, insistint en l’entrada massiva d’ajuda i criticant la no adhesió a la llei internacional. La Unió Europea, representada per Kaja Kallas, ha demanat que l’ajuda humanitària no sigui polititzada ni militaritzada, reiterant la importància del rol de l’ONU. Mentrestant, Netanyahu ha acceptat un alto el foc proposat per l’enviat de Donald Trump, Steve Witkoff, que inclou l’alliberament d’ostatges i presos a canvi d’una treva de 60 dies a Gaza. Hamas ha confirmat que està revisant la proposta.

Elon Musk ha abandonat el seu càrrec com a assessor de Donald Trump al capdavant del Departament d’Eficiència Governamental (DOGE). La decisió arriba després de 130 dies al càrrec, el límit legal permès per a la seva designació com a “empleat especial”, que li permetia evitar la divulgació de les seves finances i les normes sobre conflictes d’interessos. Musk va expressar la seva “decepció” amb el megaprojecte fiscal de Trump, que inclou retallades d’impostos però també un augment de la despesa pública, contradient els esforços de reducció de costos del DOGE. La tensió entre Musk i Trump ha crescut, especialment per la relació de la Casa Blanca amb OpenAI i el seu CEO, Sam Altman, rival de Musk en el camp de la intel·ligència artificial. Musk planeja centrar-se en les seves empreses, Tesla, SpaceX, X i xAI, especialment després de la caiguda dels beneficis de Tesla. La seva sortida coincideix amb la decisió del Tribunal de Comerç Internacional de suspendre els aranzels imposats per Trump, considerant-los il·legals.

La política espanyola s’ha vist immersa en una gran polèmica arran de la publicació d’àudios i missatges que revelen presumptes maniobres d’espionatge i desacreditació. Leire Díez, militant socialista i ex-alta càrrec d’empreses públiques, ha estat assenyalada per intentar obtenir informació comprometedora d’Antonio Balas, tinent coronel de la UCO, qui investiga casos relacionats amb familiars de Pedro Sánchez, com el cas Koldo. En els àudios, Díez conversa amb advocats i empresaris, prometent acords amb la Fiscalia a canvi d’informació. El PSOE ha obert un expedient informatiu a Díez, negant qualsevol vincle amb les seves accions. El PP, per la seva banda, acusa el PSOE d’orquestrar una “cacera” contra policies i jutges, i ha convocat una manifestació. A més, s’han filtrat missatges de l’agent de la UCO, Juan Vicente Bonilla, expressant temor a un atemptat, i s’ha revelat un suposat informe de la Guàrdia Civil sobre Santos Cerdán, número tres del PSOE, relacionat amb el cas Koldo. Aquestes revelacions se sumen a l’enviament a judici del germà de Sánchez, David Sánchez, per prevaricació, i al processament de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador, per frau fiscal, augmentant la tensió política.

Barcelona ha assolit la seva població més alta en 40 anys, arribant a 1.732.066 habitants a l’inici del 2025. Aquest increment de gairebé 30.000 persones respecte al 2024 es deu principalment a la immigració, que ha aportat 46.000 noves persones, mentre que el creixement natural es manté negatiu, amb més defuncions (14.680) que naixements (11.091). Només Ciutat Vella presenta un creixement natural positiu. La immigració representa un 35% de la població total, superant per sisè any consecutiu la població autòctona, que constitueix el 45%. Més d’un terç dels immigrants han obtingut la nacionalitat espanyola. Els principals països d’origen són l’Argentina, Colòmbia, Perú, Veneçuela, Pakistan, Marroc, Equador, Itàlia, Hondures i Xina. La natalitat ha disminuït per vuitè any consecutiu, i només el 21,8% de les llars tenen menors de 15 anys. El 12,4% dels barcelonins viuen sols, i la ciutat compta amb un nou rècord de 1.104 persones centenàries. Els noms més populars per als nadons són Sofia, Olivia, Emma, Lucía i Ona per a les nenes, i Mateo, Bruno, Leo, Pol i Jan per als nens. No obstant això, els noms Antonio i Jordi per als homes, i Maria i Montserrat per a les dones, continuen sent els més comuns a la ciutat.

Un estudi coliderat pel Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) ha demostrat que una nova estratègia terapèutica duplica la supervivència en pacients amb càncer colorectal metàstic amb la mutació BRAF V600E. La combinació de fàrmacs encorafenib i cetuximab, juntament amb quimioteràpia, ha aconseguit una supervivència mitjana de 30,3 mesos en pacients en primera línia de tractament, en comparació amb els 15,1 mesos de supervivència amb la quimioteràpia estàndard. Presentat al congrés de la Societat Americana d’Oncologia Mèdica (ASCO) i publicat a ‘The New England Journal of Medicine’, l’estudi ‘Breakwater’ ha inclòs 637 pacients. La Dra. Elena Élez, oncòloga del VHIO i cap del grup de Càncer Colorectal, ha destacat que aquest avenç no només redueix la mida del tumor i retarda la seva progressió, sinó que també obre la porta a altres opcions terapèutiques com la cirurgia. Aquest descobriment, que podria canviar les guies clíniques internacionals, es basa en un estudi previ del 2019, també liderat pel VHIO i el Dr. Josep Tabernero, que va demostrar l’eficàcia d’aquesta teràpia dirigida en segona i tercera línia de tractament. Tot i l’impacte d’aquests resultats, els fàrmacs encara han de passar per un procés regulador abans d’estar disponibles a la sanitat pública catalana. El càncer colorectal és el tercer més diagnosticat al món i la segona causa de mort per càncer a Europa, amb un 20-30% dels pacients presentant metàstasi al moment del diagnòstic.

Junts i el PSOE han arribat a un acord per tal que Catalunya recuperi la gestió dels secretaris, interventors i tresorers municipals. Aquest acord, assolit durant la tramitació de la llei de funció pública estatal, es concretarà mitjançant una disposició addicional a la llei de Bases de Règim Local, que atorgarà a la Generalitat les competències de creació, classificació i supressió de places, aprovació de l’oferta pública d’ocupació, selecció, nomenament i gestió administrativa d’aquests funcionaris. Junts ho considera un compliment del compromís adquirit pel PSOE al gener del 2024, en relació amb el reconeixement de la singularitat institucional de la Generalitat basada en els seus drets històrics. Aquest traspàs de competències, que la Generalitat ja havia gestionat amb èxit fins a la recentralització del 2013, pretén solucionar la situació crítica de molts ajuntaments catalans, on el 66% d’aquestes places estan vacants o cobertes per interins. L’acord també preveu mesures per abordar l’abús de temporalitat entre els empleats públics i garantir els drets lingüístics dels catalans, com l’atenció en la llengua escollida pel ciutadà i la reserva de places per a catalanoparlants a la justícia.