El transport públic de Barcelona, gestionat per TMB, experimentarà importants modificacions durant el mes de desembre. Del 6 al 8 de desembre, es duran a terme obres de renovació de la senyalització que provocaran un tall a l’L4 entre les estacions de Passeig de Gràcia i La Pau, afectant tretze parades. L’L2 també patirà afectacions a l’estació de Clot. Per minimitzar l’impacte, s’habilitarà un servei especial d’autobusos. A més, amb motiu de les festes de Nadal, s’ajustaran els horaris: la Nit de Nadal el servei finalitzarà a les 23h, mentre que per Nadal i Sant Esteve s’allargarà fins a les 2h. La nit de Cap d’Any el metro oferirà un servei ininterromput. També es reforçarà la freqüència de metro i bus durant els caps de setmana i festius, especialment a les línies L1, L2 i L3.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat la compra de 1.064 pisos a InmoCaixa per 87,2 milions d’euros, una operació gestionada per l’Incasòl per ampliar el parc públic d’habitatge. Aquesta adquisició, considerada la més gran feta mai pel govern català, destinarà els immobles a lloguer assequible de manera permanent en 14 municipis i eleva a gairebé 2.000 els pisos comprats en un any. La mesura, que garanteix l’estabilitat dels llogaters actuals, ha estat celebrada com una “victòria” pel Sindicat de Llogateres. Paral·lelament, el Govern ha creat un grup de treball amb els Comuns per estudiar la limitació de la compra especulativa d’habitatges, mentre altres regulacions clau, com la dels lloguers de temporada, avancen amb dificultats al Parlament.

El govern de Pedro Sánchez ha proposat Teresa Peramato com a nova fiscal general de l’Estat per substituir Álvaro García Ortiz, un nomenament que ha rebut l’aval unànime del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Aquest òrgan ha certificat que Peramato compleix els requisits legals, destacant el seu reconegut prestigi i els seus 35 anys de carrera. Considerada una de les expertes més importants en la lluita contra la violència masclista, Peramato és membre de la Unió Progressista de Fiscals i ha defensat públicament la llei del “només sí és sí”, a més d’impulsar la tipificació de la violència vicària. A diferència del seu predecessor, la seva designació ha generat un ampli consens entre les associacions de jutges i fiscals, que en destaquen la solvència tècnica i el rigor professional en un moment delicat per a la institució.

Durant la tercera jornada del judici del cas Pujol, el fiscal Fernando Bermejo ha respost amb contundència a les defenses, rebutjant totes les seves qüestions prèvies i demanant que el procés continuï “amb plena validesa”. Bermejo ha negat rotundament que la investigació tingui motivacions polítiques, desvinculant-la de l’anomenada operació Catalunya, i ha afirmat que es va iniciar legalment arran de la declaració de Victoria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, sobre moviments de diners a Andorra. A més, ha defensat la competència de l’Audiència Nacional per jutjar el cas, argumentant que el presumpte blanqueig de capitals es va cometre parcialment a l’estranger. El fiscal ha descartat que els delictes hagin prescrit i ha mantingut la tesi de la Fiscalia: que la fortuna familiar prové de comissions il·legals, en contrast amb la versió de la defensa sobre la “deixa de l’avi Florenci”.

La violència sexual digital a Catalunya és un fenomen creixent que afecta una part significativa de la població femenina. Segons l’enquesta de violències sexuals a Catalunya 2024, una de cada quatre dones ha patit aquest tipus d’agressió, que genera un impacte psicològic només superat per la violació. Tot i que les joves són un col·lectiu molt vulnerable, dades de l’entitat Fembloc, analitzades per la seva coordinadora Eva Cruells, revelen que més del 70% de les dones que demanen ajuda per assetjament digital tenen més de 30 anys. Aquesta realitat s’emmarca en un context on dues de cada tres dones han patit alguna forma de violència sexual al llarg de la seva vida, però la taxa de denúncia és excepcionalment baixa, situant-se al voltant del 6%, fet que invisibilitza la magnitud real del problema.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha estat condemnat a dos anys d’inhabilitació per revelació de secrets pel Tribunal Suprem. La decisió no va ser unànime, ja que va tirar endavant gràcies a la majoria conservadora de la sala penal (cinc vots), mentre que les dues magistrades progressistes, Ana Ferrer i Susana Polo, van emetre vots particulars en contra. Aquesta discrepància va fer que la ponència de la sentència passés de Polo a Andrés Martínez Arrieta. La condemna s’ha vist envoltada de polèmica després de saber-se que tres dels magistrats que hi van votar a favor —Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo i Antonio del Moral— van participar en un curs remunerat organitzat per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Madrid (ICAM), una de les acusacions particulars, durant les deliberacions. El PSOE, a través de Patxi López, ha demanat explicacions per la “sospita” que genera el cas, i el govern ja prepara el relleu de García Ortiz per Teresa Peramato.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha activat una qüestió de confiança per aprovar el pressupost municipal per al 2026, després que la proposta fos rebutjada al ple. El govern del PSC, en minoria, només va aconseguir el suport d’ERC, mentre que BComú es va abstenir després del fracàs de les negociacions i Junts, PP i Vox hi van votar en contra. Aquest mecanisme, que Collboni utilitza per segona i última vegada en el seu mandat, obre un període de 30 dies perquè l’oposició presenti una moció de censura amb un candidat alternatiu. No obstant això, la fragmentació dels grups fa improbable que s’assoleixi una majoria absoluta. Si no es presenta cap alternativa, els comptes, que superen els 4.180 milions d’euros, quedaran aprovats automàticament, una estratègia que ja van fer servir els anteriors alcaldes Xavier Trias i Ada Colau.

L’Audiència Nacional ha iniciat el judici contra la família Pujol-Ferrusola i una desena d’empresaris per aclarir l’origen de la seva fortuna oculta a l’estranger. La Fiscalia sosté que van formar una associació il·lícita per enriquir-se sistemàticament a través de comissions il·legals pagades per empresaris a canvi d’adjudicacions públiques, acusant-los principalment de blanqueig de capitals i falsedat documental. El fill primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, és considerat el principal responsable i s’enfronta a la petició de pena més alta, 29 anys de presó. La defensa, per la seva banda, atribueix els fons a una deixa de l’avi, Florenci Pujol. El tribunal, presidit per José Ricardo de Prada, ha determinat que l’expresident Jordi Pujol Soley, malgrat la seva salut delicada, serà jutjat i seguirà les sessions per videoconferència en un procés que comptarà amb més de 250 testimonis.

Amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, diverses ciutats catalanes van acollir manifestacions el 25 de novembre per denunciar les violències masclistes. La mobilització principal, a Barcelona, va ser convocada per Novembre Feminista sota el lema “Teixim resistències” i va aplegar 1.400 participants, segons la Guàrdia Urbana. La marxa va recórrer el centre de la ciutat fins a la plaça d’Antoni Maura, on es va llegir un manifest que exigia més recursos i una justícia feminista per combatre la impunitat institucional. Durant la protesta, es van sentir clams contra el racisme i en suport a Palestina, reflectint la connexió de la lluita feminista amb altres moviments de drets humans. A més de Barcelona, també es van organitzar actes a Girona, Lleida i Reus. Aquesta jornada reivindicativa es va emmarcar en un context d’alerta, subratllat per l’Hospital Clínic, que ha registrat un augment de les atencions per violència sexual per cinquè any consecutiu.

La gastronomia catalana ha estat una de les grans protagonistes a la darrera gala de la Guia Michelin, celebrada a Màlaga, on ha vist créixer el seu prestigi fins a assolir un total de 81 estrelles. El reconeixement més significatiu ha estat l’ascens de quatre restaurants a la categoria de dues estrelles: l’Enigma, del xef Albert Adrià, l’Aleia, La Boscana i el Mont Bar. A més, dos establiments de Barcelona, el Kamikaze i l’Scapar, s’han estrenat en la guia amb la seva primera distinció, reforçant la ciutat com a potència culinària. Mentre que els restaurants amb tres estrelles han mantingut el seu estatus, en aquesta edició cap establiment català ha aconseguit una nova Estrella Verda, el guardó que premia la sostenibilitat.