Diversos macrodispositius policials s’han dut a terme a Catalunya contra el tràfic de drogues i armes. Els Mossos d’Esquadra, en dues operacions simultànies coordinades per la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de Barcelona i Girona, i amb el suport de l’Agència Tributària, han detingut 28 persones i desmantellat tres organitzacions criminals. Aquests operatius, que han implicat més de 400 agents i una vintena d’escorcolls en municipis de Girona, Barcelona, Tarragona i la Catalunya Central, han permès desmantellar 11 plantacions de marihuana i comissar cocaïna, heroïna, cabdells de marihuana, 72.350 euros, munició i 4 armes de foc. Paral·lelament, la Guàrdia Civil ha realitzat una tercera operació a Girona i Barcelona amb 22 detinguts. El comissari Ramon Chacón, cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal, ha destacat la presència creixent de grups criminals albanesos dedicats al tràfic de marihuana i cocaïna, especialment a les comarques gironines. Els Mossos d’Esquadra han utilitzat diverses unitats especialitzades, com el Grup Especial d’Intervencions (GEI), la unitat canina, la brigada mòbil i la unitat de drons, en aquests dispositius.

La Conferència de Presidents, que se celebrarà divendres a Barcelona amb la presència del rei Felip VI, es troba immersa en una forta tensió política. El govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, ha acceptat totes les demandes de les comunitats autònomes governades pel PP, després que aquestes amenacessin amb no assistir-hi si no s’ampliava l’ordre del dia. La portaveu del govern, Pilar Alegría, ha acusat el PP d’intentar “entorpir el diàleg” i ha recordat la freqüència de les cimeres sota el mandat de Sánchez en comparació amb les de Mariano Rajoy. El PSOE, a través del seu portaveu Patxi López, ha demanat al PP “sentit d’institucionalitat” i ha criticat la seva deriva “antisistema”. Els barons populars havien enviat una carta al ministre de Política Territorial sol·licitant la inclusió de vuit temes addicionals, com el finançament autonòmic, la crisi energètica i el control de fronteres. El PP, per la seva banda, ha denunciat davant la Fiscalia Anticorrupció a la militant socialista Leire Díez, acusant-la de “guerra bruta” contra la Guàrdia Civil per intentar aturar investigacions a persones de l’entorn de Sánchez. El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha assegurat que totes les trames de corrupció porten a Sánchez. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha fet una crida a la “política útil” i ha instat el PP a reflexionar. El conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha lamentat l’“espectacle lamentable” del PP i la seva actitud de “confrontació”.

El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha emès un dictamen no vinculant en contra del decret llei del Govern que ajornava la pujada de la taxa turística. Aquest és el segon cop que el CGE es posiciona en contra d’un decret sobre aquest tema, reiterant que no hi ha “necessitat extraordinària i urgent” que justifiqui aquesta via. Junts, que va recórrer el decret, ha celebrat la decisió del CGE i ha demanat al Govern que el retiri, acusant-lo de “governar a cop de decret” i generar “inseguretat jurídica”. L’ajornament de la taxa va ser la resposta del Govern a l’incident parlamentari del 7 de maig, quan el Parlament va aprovar la pujada de la taxa però va rebutjar el decret que n’ajornava l’entrada en vigor. Aquest fet va provocar confusió en el sector turístic. Posteriorment, el PSC i els Comuns, liderats per Jéssica Albiach, van pactar un nou decret d’ajornament a canvi de destinar 60 milions de la recaptació a polítiques d’habitatge. Aquest acord preveu assegurar els vots dels Comuns per a la convalidació del decret al Parlament al juny. Mònica Sales, portaveu de Junts, ha recordat que el CGE ja havia advertit al Govern sobre la manca d’urgència per a aquest decret, insistint que s’hauria de tramitar com a projecte de llei.

Dos casos recents han tornat a posar de manifest la tragèdia de la violència masclista a Catalunya. A Aldeanueva del Camino (Càceres), una dona de 38 anys va ser assassinada per la seva parella, qui també la va ferir amb arma blanca abans de ser detingut. Ambdós van caure d’un balcó, i l’home va ser traslladat a l’hospital. La parella tenia un fill de 14 anys. Aquest assassinat se suma als 11 casos de violència masclista registrats a Espanya des de principi d’any. En un altre incident a Sentmenat, un home de 60 anys va assassinar el seu fillastre de 22 anys i va ferir greument la seva parella de 57, abans de suïcidar-se. L’atac va ocórrer al carrer, davant de diversos testimonis. La dona va ser traslladada a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. En ambdós casos, no hi havia denúncies prèvies. Davant d’aquesta situació, es recorda la importància de conèixer els recursos disponibles, com el telèfon 900 900 120, el WhatsApp 601 00 11 22 i el 112 en cas d’emergència. També es destaca el senyal internacional de socors, promogut per la Fundació de les Dones Canadenques, per demanar ajuda discretament en situacions de perill.

Les universitats catalanes han obtingut excel·lents resultats en els rànquings internacionals d’universitats. Segons el Center for World University Rankings (CWUR), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Barcelona (UB) es posicionen com les millors d’Espanya, ocupant les posicions 126 i 136 a nivell mundial, respectivament. El rànquing CWUR, que avalua més de 21.000 institucions, destaca la UAB pel seu rendiment en els indicadors d’educació, ocupabilitat, professorat i recerca. A més, la Fundació CYD situa cinc universitats catalanes entre les deu millors d’Espanya, amb la UAB liderant la llista. Aquest rànquing, que analitza 82 universitats espanyoles, destaca la UAB, la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat Ramon Llull (URL) per la seva transferència de coneixement. La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) també sobresurt en titulacions STEM, liderant sis de les onze analitzades. Finalment, el rànquing CYD també revela una menor presència femenina en càrrecs de lideratge acadèmic, especialment en àmbits STEM, una situació que Àngela Mediavilla, directora del rànquing, insta a abordar.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha signat un acord amb els sindicats UGT i CCOO, i les patronals Pimec i Foment del Treball, per als suplements de crèdit dels pressupostos prorrogats del 2025. Aquest acord, que ascendeix a gairebé 4.000 milions d’euros, s’ha aconseguit després de pactar amb ERC i En Comú Podem, i es votarà al Parlament. Illa ha destacat la importància d’aquest “consens” per a l’estabilitat, especialment en una legislatura sense pressupostos nous. L’acord inclou mesures socials impulsades pels Comuns, com ara dues hores setmanals de reforç escolar, un primer pas cap a la gratuïtat dels menjadors escolars, més recursos per a l’escola inclusiva i inversions en infraestructures educatives. També s’han pactat mesures per a la mobilitat sostenible, com la planificació d’una xarxa ferroviària que connecti les capitals de comarca de la segona corona metropolitana i inversions en el metro de Barcelona. A més, s’inclou un pla de xoc per a les meses d’emergència en matèria d’habitatge i una campanya per informar els inquilins sobre els seus drets. Finalment, l’acord preveu inversions en atenció primària, hospitals i places residencials. Tant sindicats com patronals han demanat que es negociïn els pressupostos per al proper any i que no es torni a prorrogar. Belén López (CCOO) i Camil Ros (UGT) han lamentat que s’estigui fent un “pressupost a trossos”, mentre que Antoni Cañete (Pimec) ha afirmat que “un país sense pressupost no funciona”. Josep Sánchez Llibre (Foment) ha valorat positivament l’acord, però ha criticat les mesures fiscals del Govern en matèria d’habitatge. La consellera d’Economia, Alícia Romero, i el conseller d’Empresa, Miquel Sàmper, també han participat en l’acte de signatura.

Els Mossos d’Esquadra investiguen dos casos de descobriment de cadàvers a l’àrea metropolitana de Barcelona. A Ciutat Meridiana, al districte de Nou Barris de Barcelona, es va trobar un cos en avançat estat de descomposició dins d’un domicili. Un home de 55 anys ha estat detingut en relació amb aquest cas, i la policia treballa amb la hipòtesi d’un possible crim masclista, pendent de confirmació per l’autòpsia. Paral·lelament, un altre cos sense vida va ser trobat en un descampat entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet, prop de l’Hospital Esperit Sant. En aquest cas, la policia no ha detectat indicis de criminalitat i considera que la causa de la mort podria ser una mort sobtada per motius de salut, a l’espera dels resultats de l’autòpsia. En ambdós casos, l’autòpsia serà crucial per determinar la identitat de les víctimes i les causes exactes de la mort.

Aquest dimecres, un home de 51 anys i veí de Lleida ha mort en un accident de trànsit a l’A-140, al terme municipal d’Albelda (Osca). El seu vehicle tot terreny va sortir de la via i va caure al canal d’Aragó i Catalunya. La Guàrdia Civil de Fraga investiga les causes de l’accident. El cos de la víctima ha estat traslladat a l’Institut de Medicina Legal d’Osca. En un altre incident, una dona ha resultat ferida a la Via Augusta de Barcelona després de ser atropellada per un vehicle que va perdre el control. El cotxe, conduït per una dona, va envair el carril bici, va xocar contra dos arbres i un fanal, i finalment es va encastar contra la façana d’un edifici. La Guàrdia Urbana de Barcelona investiga les circumstàncies de l’accident. La vianant va patir una fractura a la cama. Els Bombers de Barcelona van intervenir per retirar el vehicle.

La Fiscalia Superior de Catalunya s’oposa a l’indult de Laura Borràs, expresidenta del Parlament, condemnada a quatre anys i mig de presó, tretze d’inhabilitació i una multa de 36.000 euros per prevaricació i falsedat documental durant la seva direcció a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El ministeri públic rebutja tant la petició d’indult parcial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com la total de l’escriptora Margarida Aritzeta. Argumenten que els fets constitueixen un “abús de poder” per afavorir un conegut, i que la corrupció perjudica la democràcia. La Fiscalia defensa que l’indult ha de ser “excepcional” i que Borràs no ha acceptat la seva responsabilitat ni s’ha “rehabilitat”, presentant-se com a víctima de “lawfare”. A més, s’oposen a l’indult de la inhabilitació, ja que la seva feina com a professora a la UB podria permetre-li reincidir. Junts per Catalunya ha criticat la posició de la Fiscalia, qualificant-la de “lawfare” i de “fanatisme polític” per part de la judicatura espanyola. El TSJC havia suspès l’ingrés a presó de Borràs a l’espera de la decisió del govern espanyol sobre les peticions d’indult, considerant la pena de presó desproporcionada.

L’esborrany de sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre la llei d’amnistia, elaborat per la magistrada Immaculada Montalbán, avala la constitucionalitat del nucli central de la norma. La sentència, que es debatrà al ple del TC els dies 24, 25 i 26 de juny, inclou matisos en tres punts concrets. Primer, estableix que l’amnistia ha d’incloure també els qui van manifestar-se contra el procés independentista. Segon, limita l’abast temporal de la llei entre l’1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023. Tercer, obliga el Tribunal de Comptes a donar audiència a les acusacions populars abans d’arxivar les causes comptables. Malgrat el recurs presentat pel PP, que al·legava arbitrarietat i vulneració del principi d’igualtat, el TC considera que la llei és constitucional. L’esborrany no esmenta el delicte de malversació, ja que no estava inclòs en el recurs del PP. El Tribunal Suprem, però, s’aferra a aquest delicte per no aplicar la llei d’amnistia a figures com Carles Puigdemont o Oriol Junqueras. La decisió del TC, tot i ser un pas important, no garanteix la tornada dels exiliats ni canvia la situació dels condemnats per inhabilitació. S’espera que la sentència compti amb els vots favorables de la majoria progressista del TC, mentre que el PP hi votarà en contra. Juan Carlos Campo i José María Macías no participaran en la deliberació. Representants del govern espanyol, com Óscar López, han defensat la constitucionalitat de la llei, mentre que el PP, amb Borja Sémper, la considera immoral. Des de Junts, Josep Rius, ha evitat valorar la ponència i ha criticat la “rebel·lia del Suprem”, i Oriol Junqueras (ERC) ho ha considerat “una passa més”.