La Generalitat de Catalunya ha obert una convocatòria per a 218 places de funcionaris d’habilitació nacional –22 secretaris, 67 interventors-tresorers i 129 secretaris-interventors–, essencials pel funcionament dels ajuntaments, especialment els petits. Aquesta acció, fruit d’un acord amb l’Estat, permet a Catalunya gestionar el procés de selecció i formació d’aquests professionals per primera vegada en més d’una dècada. L’objectiu és cobrir el dèficit existent, atraure talent jove i reduir la temporalitat en aquests càrrecs, molts ocupats per interins. Castellbisbal, on la interventora només dedica 10 hores setmanals a l’ajuntament, exemplifica la problemàtica que dificulta la gestió econòmica municipal. Xavier Amor, secretari d’Administració Local, va destacar la importància d’aquesta convocatòria per garantir un servei públic de qualitat. El procés inclourà requisits de titulació superior, domini del català i un curs a l’Escola d’Administració Pública. Aquest és un primer pas per recuperar la competència total sobre la selecció, formació i nomenament d’aquests funcionaris, competència perduda el 2013. L’acord entre Junts i el PSOE, i el pacte entre Albert Dalmau, conseller de la Presidència, i Óscar López, ministre de Funció Pública, han fet possible aquesta iniciativa. La manca d’aquests professionals, com a Torrebesses (Segrià), segons el seu alcalde Mario Urrea, dificulta la gestió municipal, ja que la seva presència és indispensable per validar actes administratius.

Alfonso Villares Bermúdez, conseller del Mar de la Xunta de Galícia, ha dimitit arran d’una investigació per agressió sexual a la presentadora de televisió Paloma Lago. Villares va anunciar la seva decisió després de rebre una notificació del Tribunal Superior de Justícia de Galícia (TSXG) informant-lo de la investigació. La denúncia, interposada per Lago als jutjats de Ferrol al gener, es refereix a uns fets ocorreguts el 27 de desembre. Villares va justificar la seva dimissió per la pèrdua de l’aforament, afirmant que vol ser jutjat “com qualsevol altre ciutadà”. Amb la dimissió, el cas torna als jutjats de Ferrol. Villares va convocar una roda de premsa sense preguntes, on va emmarcar el cas en l’àmbit privat i va expressar la seva confiança en una resolució ràpida del procés, amb l’esperança de retornar a la política posteriorment. Fonts pròximes a Villares van indicar que ell i Lago havien mantingut una “relació sentimental” durant mesos després de conèixer-se l’estiu passat. La família de Lago es va declarar “destrossada” i “impactada” pels fets.

La Conferència de Presidents, que tindrà lloc a Barcelona, abordarà temes clau com l’habitatge i el conflicte al Pròxim Orient. Pedro Sánchez ha ofert 4.000 milions d’euros per a un Acord Estatal d’Habitatge 2026-2030, gairebé el doble de la inversió actual, amb l’objectiu d’augmentar la construcció d’habitatges públics, rehabilitar edificis i facilitar l’accés al lloguer. Aquesta proposta busca un acord amb les comunitats autònomes, especialment amb el PP, per abordar l’escassetat d’habitatge assequible. Les comunitats haurien d’augmentar les seves aportacions al 40% per accedir als fons, i es garantiria la protecció indefinida dels habitatges construïts amb diners públics. A més, es vol crear una base de dades pública amb preus de compra, venda i lloguer per a una major transparència. La Comissió Europea ha instat Espanya a augmentar l’oferta d’habitatge públic, que es troba per sota de la mitjana de la UE, i a simplificar els tràmits burocràtics per a la construcció. Paral·lelament, la Conferència també abordarà la situació al Pròxim Orient, on la UE busca una postura comuna davant el conflicte i les accions d’Israel a Gaza. Espanya vol impulsar sancions més contundents contra Israel per la situació dels palestins. Salvador Illa, president de la Generalitat, vol centrar el debat en el problema de l’habitatge a Catalunya, sense oblidar la qüestió del finançament autonòmic.

Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha proposat un nou Acord Estatal d’Habitatge 2026-2030 als presidents autonòmics. La proposta, enviada per carta, busca triplicar la inversió pública en habitatge, passant de 2.300 milions d’euros a 7.000 milions per al període 2026-2030. D’aquesta quantitat, el govern espanyol aportaria 4.000 milions, condicionat a una aportació mínima de 2.700 milions per part de les comunitats autònomes. Aquesta iniciativa s’alinea amb la política d’habitatge de Salvador Illa, que preveu una inversió de 4.400 milions entre 2024 i 2028 per afrontar l’emergència habitacional. Sánchez també busca blindar l’habitatge públic construït amb diners públics, evitant el seu retorn al mercat privat. A més, ha proposat la creació d’una base de dades pública amb informació sobre el preu dels pisos, criticant el “monopoli de la informació” de portals com Idealista i Fotocasa. Aquesta proposta arriba en el context de la Conferència de Presidents, on el PP ha pressionat per incloure els seus temes a l’ordre del dia. Sánchez busca emmarcar l’habitatge com a prioritat i desactivar el pols dels barons del PP, oferint més recursos per a una de les principals preocupacions de la ciutadania. Malgrat les tensions, Sánchez ha demanat un debat “serè i constructiu” a la Conferència.

El Govern d’Illa ha aconseguit aprovar tres suplements de crèdit per un total de 4.000 milions d’euros, gràcies a una “aliança sòlida” amb ERC i els Comuns. Aquest acord, assolit després de mesos de negociacions, permetrà a la Generalitat afrontar les despeses del 2025, tot i no haver-hi pressupostos. Salvador Illa, president de la Generalitat, ha destacat la importància de l’acord i la disposició dels socis a col·laborar. Sílvia Paneque, portaveu del Govern, ha subratllat la “generositat” dels partits implicats i la necessitat d’executar els recursos amb celeritat. Ara, el Govern es prepara per afrontar tres reptes clau: la concreció del finançament singular amb l’Estat abans de finals de juny, el traspàs de Rodalies, començant per la línia R1, i la proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat, amb la possible ampliació de la tercera pista en 350 metres. Aquests temes seran crucials per a les negociacions dels pressupostos del 2026, que el Govern vol tenir aprovats per a l'1 de gener. L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) també es veurà reforçada amb un augment de personal fins a 3.200 treballadors per a la recaptació de l’IRPF. Mentrestant, la integració del Berguedà, el Solsonès i el Ripollès a la T-mobilitat a partir de juliol suposarà un estalvi significatiu per als usuaris de transport públic d’aquestes comarques. Junts, per la seva banda, critica l’acord i acusa el Govern d’assumir el programa dels Comuns.

El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, liderat per Elma Saiz, ha presentat una proposta als agents socials per a la reincorporació progressiva dels treballadors després d’una baixa laboral llarga, concretament de més de 180 dies. La proposta planteja que els empleats puguin tornar a la feina a mitja jornada durant 30 dies, cobrant el 100% del seu salari. L’empresa abonaria la meitat corresponent a la jornada treballada i l’Estat complementaria l’altra meitat. Aquesta mesura s’aplicaria després de rebre l’alta mèdica i només per a treballadors a jornada completa o a temps parcial superior al 80%. A més, es permetria als treballadors amb més d’una ocupació continuar amb l’activitat per la qual no estiguin de baixa, sempre amb recomanació mèdica. La proposta també inclou que les mútues puguin proposar altes en baixes de menys de 365 dies per malalties comunes i en baixes de més de 365 dies per contingències comunes i professionals, amb l’objectiu d’alleugerir la càrrega de l’INSS i unificar criteris d’avaluació. Aquesta proposta ha generat controvèrsia, amb reticències per part de Yolanda Díaz i els sindicats, que expressen preocupació per la possible inseguretat que podria generar en els pacients.

La Fundació Bofill ha presentat un estudi basat en enquestes a 852 docents i 68 entrevistes que revela la inestabilitat en els centres educatius de màxima complexitat a Catalunya. Aquests centres, que representen el 24% del total, acullen alumnes amb necessitats socials i dificultats d’aprenentatge, i han vist com en cinc anys s’ha substituït el 53% del seu professorat. Aquesta rotació, segons Antoni Verger, director de l’equip d’investigació de la UAB, perjudica especialment els alumnes que necessiten vincles estables amb els professionals. A més, la matrícula viva, que ja arriba als 75.000 alumnes, majoritàriament provinents de contextos desfavorits, agreuja la situació. L’estudi també destaca la falta de temps, recursos i suport de l’Administració que pateix el professorat d’aquests centres, que sent més pressió pels resultats acadèmics. La Fundació Bofill proposa mesures com incentius a la formació i reducció de la càrrega lectiva. Paral·lelament, el Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya (CEESC) reclama la continuïtat de les 85 places d’educadors socials en centres d’alta complexitat, com l’Institut Eduard Fontserè, creades per un pla que finalitza el 31 d’agost. Professionals com Elena Aracil i Tania Moriana destaquen la importància del seu rol en la convivència i l’atenció a alumnes amb dificultats, i reclamen l’estabilització de les seves places.

El dilluns 9 de juny se celebra la Segona Pasqua, també coneguda com a Dilluns de Pasqua Granada o Pentecosta, una festivitat religiosa que commemora el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols cinquanta dies després del Diumenge de Resurrecció. Aquesta festivitat, que enguany cau a principis d’estiu a causa de la tardana Setmana Santa del 2025, serà festiu en gairebé 200 municipis de Catalunya, incloent-hi grans ciutats com Barcelona, Badalona i l’Hospitalet de Llobregat. Cada ajuntament pot escollir dos dies festius locals, i molts han seleccionat aquesta data. La Generalitat de Catalunya ofereix un cercador de festivitats a la seva pàgina web per consultar si el 9 de juny és festiu en un municipi concret. La Segona Pasqua, considerada la festivitat religiosa més important després de Nadal i Setmana Santa, té orígens en la festivitat jueva de Xavuot i és celebrada també per altres confessions cristianes com l’Església ortodoxa oriental, el luteranisme i la Comunió anglicana.

Suu, coneguda per la seva barreja d’inseguretat existencial i calidesa estiuenca, va actuar a la Casa Seat com a part del cicle Secret Shows de Les Nits de Barcelona. El concert, organitzat per Occident, Cervezas Alhambra, EL PERIÓDICO i el Grupo Clipper’s, va servir com a preludi a la seva gira d’estiu per presentar el seu quart àlbum, “Material sensible”. Suu va interpretar cançons del seu nou disc, com “Cantando goles” i “Passen coses”, així com èxits anteriors com “Tant de bo” i “Eres un temazo”. Mentrestant, el Primavera Sound 2023 va acollir més de 400 artistes en 16 escenaris al Parc del Fòrum. Entre els artistes destacats, es van incloure Ciutat, amb el seu funky electrònic; Aiko el Grupo, amb el seu riot punk; CMAT, amb la seva barreja de música de cantautora i americana; Red Stamp, el nou grup de Núria Graham; Wolf Alice, amb el seu rock expansiu; TV on the Radio, veterans de l’indie; Wet Leg, amb el seu rock britànic enèrgic; Maig, amb la seva música electrònica i melodies; Black Country, New Road, amb la seva música complexa i posades en escena elaborades; i Fontaines DC, amb el seu estil post punk i rock d’estadis.

Catalunya ha aconseguit xifres d’ocupació històriques al maig del 2024, amb 3,88 milions de treballadors afiliats a la Seguretat Social, la millor dada des del 2012. Aquest augment de l'1,97% interanual, juntament amb una reducció de l’atur de l'1,9% (319.519 aturats), marca el quart mes consecutiu de descens en l’atur i la xifra més baixa des del 2008. Aquestes dades positives arriben malgrat la inestabilitat internacional causada per la guerra aranzelària de Donald Trump. Catalunya lidera la creació d’ocupació a Espanya, amb 37.065 nous llocs de treball al maig, superant altres regions com Madrid. El creixement interanual de l’ocupació es situa al 2%, mostrant una lleugera desacceleració respecte a anys anteriors. Lleida ha liderat el creixement de l’ocupació amb un 2,7%, impulsada per la campanya de la fruita, seguida de Tarragona (2,1%) i Girona (2%), ambdues afavorides pel turisme. Barcelona, en canvi, ha experimentat un creixement més moderat del 0,6%. Els serveis han estat el sector amb més creació de llocs de treball, seguits de la indústria, la construcció i l’agricultura.