La Conferència de Presidents celebrada a Barcelona ha estat marcada per la tensió política. Pedro Sánchez, president del govern espanyol, es va reunir amb els presidents de les comunitats autònomes per debatre temes com l’habitatge, la immigració i el finançament de Catalunya. Sánchez va cedir a les demandes del PP i va incloure tots els seus temes a l’ordre del dia, com un nou pla energètic i inversions en infraestructures. Els barons del PP, però, van rebutjar el finançament singular per a Catalunya. La polèmica lingüística va ser un altre punt de fricció, amb Isabel Díaz Ayuso amenaçant d’abandonar la reunió si es parlava en català o basc. Carlos Mazón, president de la Generalitat Valenciana, va demanar eleccions generals, criticant la gestió de Sánchez i la polèmica lingüística. Ayuso, en una manifestació del PP, va qualificar les llengües cooficials de “riquesa”, però va rebutjar l’ús polític que se’n fa. Mentrestant, Sánchez descarta avançar les eleccions, malgrat la pressió del PP, que l’acusa d’haver “enverinat” la política. El cas de Leire Díez i la seva roda de premsa han afegit pressió a Sánchez, i ERC i Podem li han demanat que comparegui al Congrés. La presència de Víctor de Aldama a la roda de premsa de Díez ha connectat el cas amb el de José Luis Ábalos, ambdós investigats per la UCO de la Guàrdia Civil. Dins del PSOE, veus crítiques com Javier Lambán, Emiliano García-Page i Eduardo Madina han expressat la seva preocupació. Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, ha endurit el seu discurs i ha donat suport a Ayuso, mentre que José María Aznar li ha recomanat prudència.

Milers de persones es van manifestar a la plaça d’Espanya de Madrid aquest diumenge, convocades pel Partit Popular, per exigir la dimissió de Pedro Sánchez i la convocatòria d’eleccions generals anticipades. Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, va acusar Sánchez de mentir, amagar-se i governar contra la voluntat popular, insistint que “ningú el va votar per això”. Acompanyat per José María Aznar, José Luis Martínez-Almeida i Isabel Díaz Ayuso, Feijóo va reiterar la seva disposició a liderar el país. Almeida va qualificar la seu del PSOE de “claveguera” i Ayuso va tornar a carregar contra el model plurinacional, afirmant que “Espanya no és plurinacional”. El PP va xifrar l’assistència en 100.000 persones, mentre que la delegació del govern espanyol la va reduir a 50.000. El PSOE, per la seva banda, va qualificar la manifestació de “raquítica” i “fracàs” de l’estratègia de Feijóo, assegurant que els discursos van ser “vergonyosos” i que el PP practica “l’antipolítica”. Diversos dirigents socialistes, com María Jesús Montero, Santos Cerdán, Óscar Puente i Félix Bolaños, van criticar la protesta i van reiterar que les eleccions se celebraran el 2027. La manifestació, sota el lema “Màfia o democràcia”, es va centrar en la denúncia de la suposada corrupció del govern socialista.

Aquest dilluns 9 de juny, se celebra la Segona Pasqua, també coneguda com a Pasqua Granada o Pentecosta, una festivitat religiosa que commemora la vinguda de l’Esperit Sant, 50 dies després del Diumenge de Resurrecció. Aquesta celebració, tot i tenir arrels profundes en la cultura catalana i haver estat festiu oficial a tota Catalunya, actualment depèn de cada ajuntament. Diversos municipis, com Barcelona, Badalona, i l’Hospitalet de Llobregat, l’han inclòs com a festiu local, permetent un cap de setmana llarg, mentre que altres ciutats com Girona, Lleida o Reus, no. Aquesta decisió es basa en la potestat de cada ajuntament d’escollir dues festes locals anuals, a més de les dotze festes oficials fixades per la Generalitat de Catalunya. Per tant, es recomana consultar el calendari laboral de cada municipi o el de la Generalitat per confirmar si el 9 de juny és festiu. Entre els més de 200 municipis que celebren la Segona Pasqua, també s’inclouen alguns de les províncies de Girona, Tarragona i Lleida, com Sant Hilari Sacalm o la Ràpita.

La tensió entre Elon Musk i Donald Trump ha augmentat significativament. Musk, ex-col·laborador de Trump, va publicar un missatge a X acusant Trump d’estar implicat en els arxius d’Epstein, relacionats amb una xarxa de tràfic sexual de menors. Musk va insinuar que aquesta era la raó per la qual els arxius no s’havien fet públics. Aquest atac va succeir després d’amenaces de Trump de cancel·lar contractes amb empreses vinculades a Musk. Musk també va criticar els aranzels impulsats per Trump, prediu una recessió i va plantejar la creació d’un nou partit polític. Malgrat la gravetat de l’acusació inicial, Musk va esborrar posteriorment el missatge que vinculava Trump amb Jeffrey Epstein, així com altres atacs contra el president, incloent-hi un on afirmava haver contribuït a la victòria electoral de Trump. En un gir inesperat, Musk va respondre conciliadorament a un vídeo de Trump desitjant-li el bé. La relació entre ambdós, que va començar amb una col·laboració estreta en el govern, s’ha deteriorat a causa de discrepàncies sobre polítiques fiscals i els interessos empresarials de Musk. La caiguda de Tesla a la borsa en un 14% afegeix més complexitat a la situació.

El govern espanyol ha implementat noves mesures per combatre l’spam telefònic. A partir d’aquest dissabte, les trucades comercials realitzades des de números mòbils queden prohibides, i aquestes comunicacions s’hauran de fer des de números fixos amb prefix provincial, 800 o 900. A més, es bloquejaran les trucades i SMS d’origen internacional amb numeració espanyola fraudulenta, amb la col·laboració de les companyies telefòniques. Isidor Garcia, director de l’Agència Catalana de Consum, ha destacat la importància del paper de les operadores en el filtratge d’aquestes trucades. Aquestes mesures se sumen a la ja vigent des del 7 de març, que bloqueja trucades i SMS de números no assignats. El Ministeri de Transformació Digital informa que, des de març, s’han bloquejat més de 14 milions de trucades i 800.000 missatges fraudulents. Gemma Oliver, de Telefònica, ha confirmat que Movistar ja aplica aquestes mesures. L’OCU, a través de la seva portaveu a Catalunya, Imma Guillén, ha alertat sobre la dificultat de denunciar aquestes pràctiques per la dificultat d’identificar les empreses responsables.

La Conferència de Presidents celebrada a Barcelona va estar marcada per la tensió i la manca d’acords. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va abandonar la sala en protesta per l’ús del català i l’euskera per part del president de la Generalitat, Salvador Illa, i el lehendakari, Imanol Pradales. Ayuso va tornar a la sala posteriorment, però l’incident va evidenciar la crispació política existent. Els presidents autonòmics del PP van demanar a Pedro Sánchez la convocatòria d’eleccions generals, argumentant la “situació crítica” del país i la falta de suport parlamentari del govern. Sánchez va rebutjar la petició, afirmant que les eleccions se celebraran el 2027. Illa va defensar l’ús del català i va reivindicar un nou sistema de finançament per a Catalunya, tot i que aquest tema no estava a l’ordre del dia. Malgrat la manca d’acords concrets, la Generalitat va donar suport a les propostes del govern espanyol en matèria d’habitatge, energia i immigració. L’ús de les llengües cooficials va ser un altre punt de fricció, amb Sánchez i Illa defensant la seva inclusió com a símbol de la “diversitat territorial”. El govern espanyol va contractar serveis de traducció per a les llengües cooficials.

Durant el primer trimestre del 2025, el preu de l’habitatge a l’Estat espanyol va experimentar un augment interanual del 12,2%, la pujada més significativa des del 2007, segons l’INE. Aquest increment, superior en nou dècimes al del trimestre anterior, marca 44 trimestres consecutius d’alces en els preus. L’habitatge de segona mà va liderar la pujada amb un 12,3%, el màxim en 18 anys. Totes les comunitats autònomes van registrar augments superiors al 10%, amb Andalusia i Melilla al capdavant (14%), seguides de Múrcia (13,3%) i Aragó i La Rioja (13,2%). Les Balears (10%), Cantàbria (10,2%) i Castella-la Manxa (10,4%) van experimentar les pujades més moderades. CaixaBank Research, davant d’aquesta situació, ha revisat a l’alça les seves previsions, anticipant un creixement del 9% el 2025 i del 5,7% el 2026. Judit Montoriol, economista en cap de l’entitat, atribueix aquesta escalada a factors conjunturals i estructurals, com la reducció dels tipus d’interès, la millora del poder adquisitiu i la demanda estrangera. Fotocasa apunta a la discrepància entre l’oferta i la demanda com a causa principal de l’augment de preus, amb una producció anual de 100.000 habitatges nous enfront d’una necessitat estimada de 240.000. A més, el ‘boom’ de compravendes dels últims anys ha reduït el nombre de vivendes disponibles, agreujant la pressió sobre els preus. A Catalunya, la pujada va ser de l'11,7%, per sota de la mitjana estatal.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha publicat l’informe detallat que justifica l’autorització de l’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell. L’informe argumenta que el Banc Sabadell “no és imprescindible” a Catalunya, ja que les pimes tenen “alternatives” de finançament en altres entitats. La CNMC reconeix que Catalunya és la comunitat més afectada, però destaca que el Sabadell hi ha perdut quota de mercat des del 2021, mentre altres operadors han crescut. Per tant, considera que el risc de l’operació és “limitat”. L’informe també refuta l’argument del Sabadell sobre la seva importància en el crèdit a les pimes, assenyalant que ha perdut quota de mercat a Catalunya i a nivell nacional, mentre que bancs petits i mitjans l’han guanyada. La CNMC destaca que el Sabadell no és líder en pimes en cap comunitat autònoma i que altres bancs han expressat la seva capacitat per cobrir la demanda de les pimes. A més, l’organisme rebutja la idea que el Sabadell sigui un actor disruptiu en preus, ja que aquests són similars als d’altres entitats com el BBVA. Finalment, la CNMC considera suficients els compromisos adquirits pel BBVA i descarta obligar-lo a vendre carteres de crèdit a pimes, ja que els problemes de competència detectats són “puntuals i localitzats”. El Parlament de Catalunya ha aprovat una moció d’ERC que demana al Govern la màxima contundència per defensar la posició del Banc Sabadell davant l’OPA. El ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo, va portar l’OPA al Consell de Ministres per considerar que hi ha elements d’interès general.

La XVIII Conferència de Presidents, celebrada a Barcelona, ha estat marcada per la tensió entre el govern espanyol i el PP, que ha amenaçat amb l’absència dels seus presidents autonòmics. El desacord inicial sobre l’ordre del dia es va centrar en la inclusió de temes com el finançament autonòmic, la immigració i la condonació del deute, considerats pel govern espanyol com a fora del marc competencial del fòrum. Pedro Sánchez va acceptar incloure aquests temes per evitar el boicot del PP, liderat per Isabel Díaz Ayuso, fet que va posar en una situació incòmoda al president de la Generalitat, Salvador Illa, que pretenia centrar la reunió en l’habitatge. Sánchez va proposar augmentar la inversió en habitatge fins als 7.000 milions d’euros entre 2026 i 2030, una proposta acceptada per cinc comunitats, incloent Catalunya. Malgrat la voluntat d’Illa de mantenir un debat serè i constructiu sobre el finançament, la conferència va estar marcada per l’enfrontament entre el PP i el PSOE, amb crides a eleccions anticipades per part dels populars i la defensa de la legislatura fins al 2027 per part de Sánchez. La trobada va acabar sense acords significatius, evidenciant el xoc entre les dues formacions. El president Illa es va mostrar satisfet per la celebració de la conferència a Catalunya, destacant el simbolisme de la trobada.

El Govern d’Illa, amb el suport d’ERC i els Comuns, ha aconseguit la validació del tercer suplement de crèdit, sumant un total de 4.000 milions d’euros als pressupostos prorrogats del 2023. Aquest tercer suplement, de 469 milions d’euros, s’ha aprovat gràcies a acords amb ambdós partits. Amb ERC, s’ha pactat la creació de 200 places per a l’ATC, 200 milions per a rehabilitació d’habitatges i augment del parc de lloguer assequible, 40 milions per a instal·lacions esportives, la creació de places d’escoles bressol, i 55 milions per al Pacte Nacional per la Llengua. Amb els Comuns, s’ha acordat una campanya informativa sobre els drets dels llogaters, la finalització de la llista d’espera d’habitatges d’emergència, la recuperació dels menjadors escolars en instituts d’alta i màxima complexitat, i un reforç de dues hores setmanals de català, anglès i matemàtiques a les escoles, amb una inversió de 37 milions d’euros. Aquests acords permeten al Govern desplegar la seva agenda i complir amb els acords d’investidura, malgrat no haver aprovat pressupostos propis per al 2025. La consellera Romero ha destacat la importància d’aquests acords per a l’estabilitat i ha expressat el desig de començar a treballar en els pressupostos del 2026. Els suplements també inclouen l’actualització salarial dels funcionaris, ajudes per a la pagesia afectada per la pedregada, i el pla d’ajudes a empreses afectades per la guerra aranzelària de Trump. David Cid, portaveu dels Comuns, ha instat el Govern a complir els acords. Albert Salvadó, d’ERC, ha emfatitzat la importància del nou finançament per a futurs pressupostos.