El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha presentat la proposta d’ampliació de l’aeroport de Barcelona-el Prat, un projecte amb una inversió prevista de 3.200 milions d’euros per part d’Aena. La proposta, elaborada per una comissió tècnica amb representants de la Generalitat, el govern espanyol i Aena, preveu allargar 500 metres la tercera pista, la més propera al mar, amb una afectació minimitzada a la Ricarda i el Remolar. Aquesta ampliació permetrà, segons Illa, convertir el Prat en un “hub intercontinental” i augmentar la capacitat de la infraestructura. La proposta inclou compensacions ambientals per mitigar l’impacte. El Pla Director s’aprovaria el 2028 i les obres començarien el 2030, amb una finalització prevista per al 2033. La proposta ha generat reaccions diverses. Foment del Treball l’ha valorat positivament, mentre que els Comuns i ERC, socis d’investidura, han expressat la seva oposició. Junts ha reclamat el traspàs integral de la infraestructura a la Generalitat, i la CUP ha demanat la compareixença d’Illa al Parlament. El PP i Vox s’han mostrat a favor de l’ampliació. L’alcaldessa del Prat ha qüestionat la viabilitat del projecte davant les autoritats europees, mentre que l’alcaldessa de Gavà ho ha valorat positivament. La plataforma Zeroport i diverses entitats ecologistes han rebutjat la proposta. Aquesta nova proposta arriba després de quatre anys de l’acord fallit entre la Generalitat i l’Estat, i reactiva el debat sobre l’ampliació de l’aeroport.

Els referèndums celebrats a Itàlia diumenge i dilluns sobre la reducció del període de residència per a l’obtenció de la nacionalitat i sobre drets laborals han estat declarats invàlids per la baixa participació. La consulta sobre la ciutadania plantejava reduir de 10 a 5 anys el temps necessari per sol·licitar-la, alineant Itàlia amb Alemanya i França, i permetre la transmissió als fills menors. Malgrat que el 61% dels votants van donar suport a la mesura, la participació no va arribar al 50% requerit. El govern de Giorgia Meloni va cridar a l’abstenció, contribuint al fracàs de la consulta. L’oposició, que havia impulsat els referèndums amb 637.000 signatures, va animar a la participació. Les altres quatre consultes buscaven millorar els drets laborals, com la reincorporació després d’un acomiadament improcedent, la limitació dels contractes temporals i l’augment de la responsabilitat empresarial en accidents laborals. Tot i que aquestes propostes van obtenir entre un 85% i un 87% de vots a favor, la baixa participació, al voltant del 30%, va invalidar els resultats.

La política espanyola viu moments de tensió arran de diversos esdeveniments. Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, va protagonitzar una polèmica retirada de la Conferència de Presidents en protesta per l’ús de l’euskera, generant crítiques internes al PP. Paral·lelament, Alberto Núñez Feijóo continua la seva campanya per la presidència del partit, amb discrepàncies amb Ayuso sobre el sistema de primàries. En l’àmbit judicial, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha estat processat per presumpta revelació de secrets relacionats amb la parella d’Ayuso. El jutge instructor suggereix que García Ortiz va actuar seguint instruccions de la Moncloa, cosa que el govern de Pedro Sánchez nega categòricament, tot i mantenir el seu “suport absolut” al fiscal. El PP exigeix la dimissió de García Ortiz i acusa el govern de Sánchez d’estar “en col·lapse”. A més, s’ha revelat que García Ortiz va ser informat de la seva imminent imputació tres dies abans per la presidenta del Suprem i del CGPJ. Aquestes circumstàncies augmenten la pressió sobre el fiscal, que afirma que no dimitirà i confia que la veritat prevaldrà.

El Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE) celebrarà la primera vista sobre l’amnistia el 15 de juliol. Aquesta vista abordarà les qüestions prejudicials relatives a la causa del Tribunal de Comptes, que afecta 33 alts càrrecs del Govern, inclosos els expresidents Carles Puigdemont i Artur Mas, i a l’operació Judes, amb 12 membres dels CDR acusats de terrorisme. El TJUE també ha de pronunciar-se sobre el cas de Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga per l'1-O, i el d’un ciutadà que va lluir un llaç groc en una mesa electoral. El Tribunal Constitucional (TC) preveu avalar la llei d’amnistia entre el 24 i el 26 de juny, amb sis vots a favor i quatre en contra. La ponència de la magistrada Inmaculada Montalbán la considera constitucional, amb algunes limitacions. Mentrestant, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha estat processat per revelació de secrets en un cas relacionat amb Isabel Díaz Ayuso. Aquest cas coincideix amb el de l’exmilitant socialista Leire Díez, que gestionava informació sobre personalitats de l’estat. Finalment, el govern de Salvador Illa promou una possible ampliació de l’aeroport del Prat, que podria augmentar la seva capacitat fins a 70 milions de passatgers, generant un debat sobre l’impacte ambiental i el model econòmic.

El govern espanyol de Pedro Sánchez s’enfronta a una creixent inestabilitat política agreujada per diversos escàndols de corrupció i una agenda legislativa paralitzada. Diversos casos, com el “cas Koldo”, relacionat amb comissions per la compra de mascaretes durant la pandèmia, el del fiscal general de l’Estat, investigat per filtracions a la premsa, el “cas Begoña”, sobre la parella de Sánchez, i el “cas Leire Díez”, sobre una exmilitant socialista, han posat el govern en el punt de mira. A més, el germà del president, David Sánchez, anirà a judici per tràfic d’influències. Aquesta situació es veu agreujada per la dificultat del govern, format per PSOE i Sumar, per aconseguir suports parlamentaris, especialment de Junts i Podem, per tirar endavant la seva agenda legislativa. Lleis clau, com la derogació de la llei mordassa, la reforma del codi penal i la llei de famílies, estan bloquejades. La manca de pressupostos, governant amb els del 2022, i les dificultats per aprovar la reducció de la jornada laboral, il·lustren la paràlisi. Les negociacions amb Junts, liderades per Carles Puigdemont i Santos Cerdán, i les tensions amb Podem, compliquen encara més l’estabilitat del govern. Malgrat les dificultats, el govern assegura que resistirà fins al 2027, tot i la pressió de l’oposició, liderada per Alberto Núñez Feijóo del PP, que acusa el govern de “màfia”.

Barcelona s’enfronta a una crisi d’habitatge persistent, amb el preu mitjà del lloguer el 2024 duplicant el del 2014. Davant d’aquesta situació, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona han adquirit 7.389 immobles en l’última dècada, convertint pisos privats en públics per mitigar la pressió del mercat. El 2024 va ser l’any amb més adquisicions per part de la Generalitat, sota els governs d’Aragonès (ERC) i Illa (PSC), amb 1.162 pisos. A Barcelona, el pic es va registrar el 2021, durant el mandat d’Ada Colau (BComú), amb 377 habitatges. Malgrat aquests esforços, la compra d’habitatges existents queda eclipsada per la construcció de nous habitatges, amb un pla del Govern per construir 50.000 llars fins al 2030. Paral·lelament, la renda per càpita dels barcelonins va experimentar un descens del 2,6% el 2022 a causa de la inflació, situant-se en 22.994 euros. Les Tres Torres registra la renda més alta (41.430 euros), mentre que Ciutat Meridiana presenta la més baixa (11.789 euros). Les dades mostren una clara disparitat entre barris, agreujada per la inflació i la crisi d’habitatge.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha estat processat pel jutge del Tribunal Suprem, Ángel Hurtado, per un presumpte delicte de revelació de secrets. La causa es relaciona amb la filtració d’un correu electrònic en què Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, admetia dos fraus fiscals i proposava un acord amb la Fiscalia. El jutge considera que hi ha indicis que García Ortiz va filtrar informació confidencial a la premsa, concretament a la Cadena Ser, i que va actuar seguint instruccions de la Moncloa. La decisió arriba després de vuit mesos d’investigació, iniciada al Tribunal Superior de Justícia de Madrid i posteriorment assumida pel Suprem degut a l’aforament de García Ortiz. Juntament amb el fiscal general, també ha estat processada la cap de la Fiscalia Provincial de Madrid, Pilar Rodríguez. El PP ha demanat la dimissió immediata de García Ortiz i del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, mentre que el govern espanyol ha expressat el seu “suport total” al fiscal i ha negat qualsevol instrucció des de la Moncloa. García Ortiz ha reiterat la seva innocència i ha afirmat que no dimitirà. Com a prova clau, el jutge destaca que García Ortiz va canviar de telèfon mòbil una setmana després d’obrir-se la causa judicial contra ell, esborrant així tota la informació dels seus dispositius.

L’exèrcit israelià ha interceptat el vaixell Madleen de la Flotilla de la Llibertat, que portava ajuda humanitària a Gaza. A bord hi viatjaven dotze activistes, entre ells Greta Thunberg, que ha denunciat el seu “segrest en aigües internacionals”. El vaixell, que transportava arròs i llet per a nadons, havia salpat de Sicília. El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha felicitat l’exèrcit i ha acusat Thunberg d’antisemita. El Ministeri d’Exteriors israelià afirma que els activistes estan “sans i estalvis”. L’incident ha provocat la protesta del govern espanyol, que ha convocat l’encarregat de negocis de l’ambaixada israeliana a Madrid. Durant el trajecte, el Madleen va assistir una pastera amb migrants, posteriorment interceptats per la guàrdia costanera líbia. Aquesta no és la primera vegada que la Flotilla de la Llibertat intenta trencar el bloqueig a Gaza, i ja havia advertit prèviament de la possible intercepció. El Conscience, un altre vaixell de l’organització, va ser atacat amb drons a prop de Malta fa un mes. Aquestes accions volen denunciar el bloqueig israelià a Gaza, que consideren una “presó a l’aire lliure”.

En els darrers deu anys, els forns amb degustació han experimentat un creixement exponencial a Barcelona, passant de 83 establiments el 2014 a més de 300 el 2024. Cadenes com Vivari, 365 Obrador, Granier, Santagloria i El Fornet gestionen actualment un de cada sis punts de venda de “pa, pastisseria i làctics” a la ciutat. 365 Obrador ha liderat aquest creixement, passant d'17 a 115 locals, seguida de Vivari, que ha passat d’un únic local a 86. Aquest auge ha coincidit amb el tancament de molts forns tradicionals, tot i que el Gremi de Flequers atribueix aquest fenomen a la manca de relleu generacional i no a la competència de les grans cadenes. En canvi, el Gremi de Restauració ha denunciat repetidament aquests establiments per competència deslleial, argumentant que operen amb una llicència de forn de pa quan haurien de tenir-ne una de restauració. Segons el Gremi, aquests locals, que ofereixen servei de cafeteria, superen sovint l’aforament permès i no remuneren el personal segons el conveni d’hostaleria. Tant Santagloria com 365 Obrador defensen la seva activitat, assegurant que operen dins del marc legal.

Aquest diumenge, unes 200 persones trasplantades van participar en la 17a caminada anual d’agraïment als donants d’òrgans i teixits a Barcelona. L’esdeveniment, organitzat per vuit associacions de trasplantats, va coincidir amb el Dia Nacional del Donant i el Dia Mundial del Pacient Trasplantat. La caminada va començar a la Pedrera i va finalitzar a la Sagrada Família, on es va realitzar una ofrena floral al Monument dels Donants. Els participants, vestits amb samarretes verdes, van expressar la seva gratitud als donants i les seves famílies, destacant la importància de la donació d’òrgans. Rosa Grau, fundadora del Club de la Cremallera, una associació de persones trasplantades de cor, va emfatitzar la necessitat contínua de donants, ja que actualment hi ha més de 1.400 persones en llista d’espera a Catalunya per a un trasplantament. Grau, qui va rebre un trasplantament de cor el 2013, va compartir la seva experiència, descrivint com la cirurgia li va canviar la vida radicalment. Coincidint amb l’esdeveniment, EL PERIÓDICO va estrenar el documental “Un corazón contra reloj”, que narra la història de Montse López, una pacient de 43 anys en llista d’espera per a un trasplantament de cor.