Espanya, el Regne Unit i la Unió Europea han assolit un acord polític històric sobre Gibraltar, que defineix la relació de la colònia amb la Península i l’espai Schengen després del Brexit. L’acord, assolit després de quatre anys de negociacions i una reunió a Brussel·les entre Maros Sefcovic, José Manuel Albares, David Lammy i Fabian Picardo, preveu l’eliminació de la Tanca i la lliure circulació de gibraltarenys i dels més de 15.000 treballadors transfronterers. Es tracta d’un pas significatiu després de cinc anys de l’eixida del Regne Unit de la UE, marcat per tensions i protestes diplomàtiques. L’acord inclou la retirada de Gibraltar de la llista negra de la UE sobre blanqueig de capitals. Es preveu un sistema “dual” de control fronterer amb presència de policia espanyola i gibraltarenya als ports i aeroports. El Regne Unit manté la sobirania militar sobre la base naval de Gibraltar, crucial per a la Royal Navy. L’acord estableix els principis d’una futura unió duanera i aborda el contraban de tabac. Tot i l’optimisme, ambdues parts mantenen les seves reclamacions de sobirania sobre Gibraltar. Pedro Sánchez ha destacat els beneficis per als ciutadans, mentre que Alberto Núñez Feijóo ha criticat la falta de transparència en la negociació. L’acord representa un nou capítol en la relació UE-Regne Unit i una fita històrica en la qüestió de Gibraltar.

La llei d’amnistia, aprovada fa un any pel Congrés dels Diputats per desjudicialitzar el procés, ha estat qüestionada per la Comissió Europea en un escrit enviat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). La Comissió considera que alguns punts de l’articulat són “contraris a l’estat de dret” i la qualifica d’“autoamnistia”, argumentant que els vots dels seus beneficiaris, principalment dirigents de Junts i ERC, van ser decisius per a la seva aprovació. L’escrit també critica la tramitació d’urgència de la llei, que va eludir informes d’òrgans consultius i la consulta pública, i assenyala que ha agreujat la divisió política i social a Espanya. Malgrat això, el Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat la petició del PP, del Senat i d’alguns magistrats d’esperar el pronunciament del TJUE abans de decidir sobre el recurs presentat contra la llei. El TC té previst validar l’amnistia en un ple a finals de mes. El Govern, per la seva banda, defensa la llei, assegurant que va seguir la tramitació legislativa correcta i que ha tingut efectes “beneficiosos”. No obstant això, l’aplicació de la llei està incompleta, ja que el Tribunal Suprem es nega a retirar les causes contra Carles Puigdemont i Oriol Junqueras argumentant que la malversació no és amnistiable. Puigdemont continua amb una ordre de detenció vigent i Junqueras segueix inhabilitat.

La política espanyola continua immersa en la tensió. Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, va encapçalar una manifestació a Madrid contra Pedro Sánchez sota el lema “màfia o democràcia”, exigint la seva dimissió i la convocatòria d’eleccions. Feijóo acusa Sánchez de corrupció i de liderar una “trama mafiosa”, basant-se en casos com el presumpte frau de llei de Miguel Ángel Gallardo i la reunió de Teresa Ribera amb Víctor de Aldama. El PP també exigeix el cessament del fiscal general, Álvaro García Ortiz, processat per presumpta revelació de secrets en el cas del nòvio d’Isabel Díaz Ayuso, i assenyala la “corresponsabilitat” dels socis parlamentaris de Sánchez. Mentrestant, Ayuso va protagonitzar un nou incident en abandonar la Conferència de Presidents a Barcelona en protesta per l’ús de l’eusquera per part d’Imanol Pradales. El govern espanyol, per la seva banda, defensa García Ortiz, al·legant la presumpció d’innocència i acusant el jutge Ángel Hurtado d’actuar “sense proves”. Sánchez va defensar el fiscal general al Congrés, mentre que Junts per Catalunya, amb Míriam Nogueras al capdavant, es desmarca de la confrontació entre PSOE i PP, denunciant la “decadència” de l’Estat espanyol.

La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha comparegut al Parlament per explicar la reforma de la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència), ara DGPPIA (Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència), arran del cas d’una menor tutelada víctima d’una xarxa de pederàstia. La consellera ha admès deficiències en la gestió del cas, destacant que el protocol d’abusos es va activar amb més d’un any de retard després de la primera sospita de l’escola de la menor. Martínez Bravo ha afirmat que la DGAIA desconeixia l’abast de la trama fins a la seva aparició als mitjans, i ha enumerat altres errors com la no derivació de la menor a serveis especialitzats. S’ha anunciat la creació d’una comissió mixta entre Mossos d’Esquadra i la DGPPIA per prevenir casos similars, amb la policia utilitzant intel·ligència artificial per detectar pederastes online. La reforma de la DGAIA inclou canvis de nom, estructura i competències, amb la incorporació de 300 professionals, principalment per a la prevenció. Diversos organismes, com la Sindicatura de Comptes, l’Oficina Antifrau i la Sindicatura de Greuges, investiguen la gestió de la DGAIA, després de detectar-se irregularitats en la contractació i deficiències en la protecció dels menors. Treballadors del sector social han protestat contra la “mercantilització” i “precarització” del sistema, exigint participar en la reformulació de l’organisme.

L’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) ha rebut una donació de més de 10.000 fotografies inèdites realitzades per Manuel Herrera i Ges entre 1906 i 1936. Aquest fons, cedit pel Col·legi Claver, documenta la vida quotidiana, esdeveniments socials i monuments de Lleida abans de la Guerra Civil, incloent imatges de la Seu Vella i del pianista Ricard Viñes. Joan Talarn, president de l’IEI, ha destacat la importància d’aquestes imatges per a la preservació de la memòria històrica. Paral·lelament, el Centre de Fotografia KBr de Barcelona presenta una exposició de Joan Andreu Puig Farran, fotoperiodista català actiu entre 1929 i 1939. L’exposició, comissariada per Toni Monné Campañà i Arnau Gonzàlez Vilalta, recupera la seva obra, considerada perduda fins al 2014 quan la seva família va contactar amb El Periódico. El KBr també acull una exposició d’Edward Weston, fotògraf nord-americà i fundador del grup f/64, que explora la seva evolució artística des del pictorialisme fins a l’abstracció a través de la representació d’objectes quotidians.

Catalunya experimentarà canvis meteorològics significatius en els propers dies. Dijous, el Meteocat preveu un lleuger descens de les temperatures i un augment de la nuvolositat, amb possibilitat de xàfecs al Pirineu, Prepirineu, prelitoral i nord de la depressió Central. Tot i això, aquest canvi serà breu, ja que es preveu un retorn a l’ambient assolellat i calorós per al cap de setmana. Dimecres, la calor serà protagonista, amb temperatures que fregaran els 40 graus a Ponent i màximes de 35 graus a l’àrea de Barcelona. Aquest augment de temperatures es preveu que es consolidi durant la resta de la setmana, amb predomini del sol i temperatures elevades a gairebé tot el país. Tot i això, divendres i durant el cap de setmana es poden produir ruixats puntuals al Pirineu. Davant la previsió de calor, les 241 piscines municipals de Catalunya, considerades refugis climàtics, obriran les seves portes durant el mes de juny, coincidint amb l’arribada de Sant Joan. A Barcelona, les 14 piscines municipals a l’aire lliure obriran progressivament durant el mes de juny, sense restriccions d’aigua. Altres ciutats com Sabadell, Lleida, Tarragona i Girona també obriran les seves piscines municipals durant aquest mes.

Catalunya es prepara per a una setmana de calor extrema, amb temperatures entre 5 i 10 graus per sobre de la mitjana. El Servei Català de Meteorologia (Meteocat) preveu un cap de setmana assolellat, amb temperatures al voltant dels 30 graus, especialment a Lleida. A Barcelona, les temperatures oscil·laran entre els 21 i els 27 graus, mentre que a Girona s’esperen entre 14 i 29 graus, i a Tarragona entre 20 i 27 graus. A partir de dimarts, es preveu una pujada significativa del mercuri, amb màximes properes als 40 graus a la zona sud i a la depressió de Lleida, superant els 38 graus durant diversos dies. Les mínimes també seran elevades, superiors als 20 graus a gran part del territori, especialment al litoral. Al nord-est, la calor anirà acompanyada de fortes pluges i tempestes, amb avisos grocs activats per a diverses comarques, com el Berguedà, Ripollès, i la Garrotxa. Aquesta situació de calor extrema es preveu que es mantingui fins al cap de setmana.

El Govern ha anunciat els guanyadors dels Premis Nacionals de Comunicació 2024, en una edició que ha ampliat les categories a set i ha inclòs un Premi d’Honor. Ricard Ustrell i Carles Francino han estat guardonats ex aequo amb el Premi Nacional de Comunicació Radiofònica, mentre que Gemma Nierga ha rebut el de Televisió i Óscar Muñoz, a títol pòstum, el de Premsa. El jurat ha destacat la innovació d’Ustrell a “El matí de Catalunya Ràdio”, la credibilitat i trajectòria de Francino a “La ventana”, l’estil rigorós i empàtic de Nierga i el periodisme compromès de Muñoz a “La Vanguardia”. EAJ-1 Ràdio Barcelona ha rebut el Premi d’Honor per la seva contribució històrica a la ràdio a Catalunya. La Xarxa+ ha estat premiada en la categoria de Comunicació Digital per la seva tasca pionera en la difusió de continguts audiovisuals en català. El Diari de Tarragona ha obtingut el Premi de Comunicació de Proximitat per la seva llarga trajectòria com a referent en la premsa local. Finalment, Cristina Salvador i el pòdcast “Càncer 360º” del VHIO, presentat per Adam Martín, han compartit el premi de Comunicació Publicitària i Corporativa. La cerimònia d’entrega dels premis tindrà lloc el 4 de juliol a Tarragona.

La Guàrdia Civil ha escorcollat el domicili de l’exministre de Transports, José Luis Ábalos, a València per ordre del magistrat del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, en el marc de la investigació del cas Koldo. L’operació, que ha inclòs la requisició del telèfon mòbil i altres dispositius electrònics d’Ábalos, busca documentació relacionada amb presumptes pagaments irregulars en contractes d’obra civil. Aquesta acció es produeix set mesos després que el Suprem obrís una causa contra Ábalos, arran d’una petició del jutge de l’Audiència Nacional, i és el primer escorcoll a una propietat de l’exministre. L’exministre està sent investigat per presumptes delictes de tràfic d’influències, suborn, organització criminal i malversació, relacionats amb el suposat cobrament de comissions a canvi de contractes de material sanitari i obra pública durant la pandèmia. L’empresari Víctor de Aldama hauria assenyalat aquests possibles pagaments irregulars. Ábalos, que ara forma part del Grup Mixt al Congrés, ha negat en anteriors declaracions haver rebut comissions i ha acusat la UCO de filtrar informació i actuar amb “tints de tírria i venjança”. El cas Koldo se centra en la presumpta trama de comissions i favors a canvi d’adjudicacions de contractes, especialment per a la compra de mascaretes durant la pandèmia, i implica també a l’exassessor ministerial d’Ábalos, Koldo García.

Catalunya es prepara per a un canvi de temps que portarà fortes pluges aquest dimecres, especialment a la tarda. El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) preveu precipitacions intenses a la meitat nord del país, amb tempestes, calamarsa i fortes ratxes de vent. Les comarques de Girona (Gironès, Pla de l’Estany, Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa i Ripollès) es troben en alerta, amb una previsió de més de 20 litres per metre quadrat en 30 minuts. Protecció Civil ha activat el pla Inuncat en fase d’alerta, especialment per al Berguedà i el Lluçanès. Es recomana evitar desplaçaments innecessaris, no travessar rius o rieres amb aigua i moderar la velocitat en cas de conduir. A més, es demana a la població que prengui precaucions a casa, evitant zones inundables com soterranis i garatges, i assegurant objectes que puguin ser arrossegats per l’aigua. Les temperatures disminuiran lleugerament durant l’episodi de pluges, però es preveu una estabilització del temps a partir de dijous i divendres.