La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ha destapat un presumpte cas de corrupció que implica Santos Cerdán, exsecretari general del PSOE, i José Luis Ábalos, exministre de Transports. Els àudios interceptats suggereixen comissions il·legals a canvi d’adjudicacions d’obres públiques, entre elles, la integració del ferrocarril a Sant Feliu de Llobregat adjudicada a Acciona. L’informe de la UCO, presentat al Tribunal Suprem, detalla converses entre Cerdán, Ábalos i Koldo García, un empresari, sobre el repartiment dels diners. Davant la gravetat dels fets, Pedro Sánchez ha demanat disculpes públiques i ha anunciat una auditoria externa al PSOE, però ha evitat parlar de dimissions. El PP, liderat per Alberto Núñez Feijóo, exigeix la dimissió de Sánchez i la convocatòria d’eleccions generals anticipades, argumentant que la responsabilitat última recau en el president. Aquesta situació ha generat una forta crisi política, amb l’oposició demanant explicacions i els socis de govern pressionant per aclarir els fets. El PP ha criticat la manca d’una compareixença directa de Sánchez davant la premsa i ha qüestionat la seva capacitat per continuar governant davant les sospites de corrupció que envolten el seu partit.

Israel ha llançat un atac a gran escala contra l’Iran, amb bombardejos a diversos punts del país, incloent instal·lacions nuclears, científiques i militars. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha justificat l’“ofensiva preventiva” com a necessària per impedir que l’Iran obtingui armes nuclears, afirmant que el país persa està “més a prop que mai” de desenvolupar-les. L’atac, anomenat “Lleó que s’alça”, ha provocat la mort d’alts comandaments iranians, com el general Hosein Salami, cap de la Guàrdia Revolucionària, i el general Mohamad Baqeri, cap de l’exèrcit, a més d’altres càrrecs militars i sis científics nuclears, entre ells Mohammad Mehdi Tehranchi i Fereydoon Abbasi. L’Iran ha respost amb el llançament de més de cent drons contra Israel i ha promès una “resposta contundent” a través del líder suprem, l’aiatol·là Alí Khamenei, qui ha advertit d’un “destí amarg i dolorós” per a Israel. Els Estats Units, tot i estar informats de l’acció, s’han desmarcat de l’ofensiva, qualificant-la de mesura unilateral per part d’Israel. El secretari d’estat nord-americà, Marco Rubio, ha reiterat la preocupació dels EUA per la seguretat de les seves bases militars a la zona. L’AIEA, tot i que no ha detectat augments de radiació, ha expressat la seva preocupació per l’atac a instal·lacions nuclears com la de Natanz, i ha ofert la seva assistència per avaluar la situació. Mentrestant, Israel ha declarat l’estat d’emergència i es prepara per a una possible guerra “prolongada”.

Els Mossos d’Esquadra van detenir a Barcelona el 5 de juny un jove de 19 anys presumptament implicat en un robatori violent i lesions. La investigació va iniciar el 2 de juny després de la denúncia del robatori d’un rellotge mitjançant una estrebada. El mateix dia, la Unitat Regional Operativa Polivalent (UROP) va identificar els presumptes autors. Tres dies després, es va detenir un dels sospitosos al seu domicili a Ciutat Vella i es va recuperar el rellotge robat. A més, es van trobar quatre rellotges més, sumant un valor total de 87.000 euros, juntament amb 3.500 euros en efectiu. El detingut, amb tres antecedents policials, va passar a disposició judicial el 7 de juny. L’altre autor, ja identificat, té una ordre de detenció pendent.

La dimissió de Santos Cerdán, secretari d’Organització del PSOE i mà dreta de Pedro Sánchez, ha provocat una crisi política a Espanya. Cerdán ha deixat tots els seus càrrecs, inclosa l’acta de diputat, després de la publicació d’un informe de la UCO que el vincula a una presumpta trama de comissions il·legals i a una possible manipulació de les primàries socialistes del 2014. Sánchez ha demanat disculpes i ha anunciat una auditoria externa als comptes del PSOE, però ha descartat avançar les eleccions. Alberto Núñez Feijóo (PP) ha exigit la convocatòria immediata d’eleccions i ha responsabilitzat directament Sánchez dels escàndols de corrupció. Yolanda Díaz (Sumar) ha reclamat un “nou marc de relacions” dins del govern. Junts ha demanat una reunió urgent amb Sánchez per valorar la “viabilitat” de la legislatura, mentre que ERC ha exigit que l’auditoria s’estengui al Ministeri de Transports. La preocupació s’ha estès a tot l’espectre polític, amb reaccions de Vox, Podem i el PNB. Malgrat la crisi, el CIS ha publicat un baròmetre que dóna la victòria al PSOE en unes hipotètiques eleccions.

Santos Cerdán, secretari d’Organització del PSOE i persona de confiança de Pedro Sánchez, es troba implicat en un presumpte cas de cobrament de comissions per adjudicacions d’obra pública. Àudios interceptats per la Guàrdia Civil el relacionarien amb José Luis Ábalos i Koldo García en converses sobre deutes d’empreses adjudicatàries al partit. El PSOE nega rotundament la implicació de Cerdán i assegura que donarà explicacions. Aquest cas se suma a altres escàndols judicials que afecten el partit, com la trama que implica l’exmilitant socialista Leire Díez. Malgrat la situació, el CIS situa el PSOE com a guanyador en unes hipotètiques eleccions, ampliant la distància amb el PP de Alberto Núñez Feijóo. Vox es manté com a tercera força, seguit de Sumar. La crisi de l’habitatge es consolida com la principal preocupació dels ciutadans, seguida de la immigració i els problemes polítics i econòmics. La corrupció també ha augmentat la seva preocupació entre la població. Aquests esdeveniments coincideixen amb la Conferència de Presidents a Barcelona, marcada per la manca d’acords i la protesta d’Isabel Díaz Ayuso.

Les negociacions entre ERC i el govern espanyol sobre el nou finançament per a Catalunya es troben en una fase crucial, amb la data límit del 30 de juny acostant-se ràpidament. Malgrat alguns avenços en el traspàs de Rodalies, ERC ha expressat preocupació per la lentitud en les negociacions del finançament, atribuint-ho a la vicepresidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, i la seva candidatura a les eleccions andaluses. Jordi Albert i Isaac Albert, portaveus d’ERC, han advertit que el suport del partit als pressupostos no està garantit si no s’observa un canvi de ritme. Elisenda Alamany, secretària general d’ERC, ha subratllat la necessitat de concrecions i ha advertit que es buscaran “noves aliances” si no hi ha prou avenços. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha afirmat que defensarà el finançament a la Conferència de Presidents autonòmics, tot i que ERC descarta un “anunci simbòlic” sense contingut real. Mentre la Generalitat es mostra optimista sobre el compliment del calendari, ERC exigeix un acord basat en un model d’ingressos i no de despesa, amb més competències per a l’Agència Tributària de Catalunya. La negociació es centra en els canvis a l’Agència Tributària i la definició del nou model, amb discrepàncies sobre el ritme de les converses i la implicació de Montero.

Aquest estiu, el metro de Barcelona durà a terme obres de renovació a les línies L4 i L11. Entre el 25 de juny i el 7 de setembre, el servei de l’L4 quedarà interromput entre Verdaguer i Trinitat Nova, tot i que a partir de l'1 de setembre es restablirà parcialment fins a Maragall. L’L11 també es veurà afectada amb un tall entre Trinitat Nova i Casa de l’Aigua durant el mateix període. Les obres de l’L4, amb una inversió de 20 milions d’euros, se centraran en la renovació de 6 quilòmetres de via per millorar la fiabilitat i reduir les vibracions. A més, la Generalitat invertirà 10 milions d’euros en la modernització de la senyalització. TMB recomana l’ús de les línies L3 i L5 com a alternativa, i habilitarà un servei especial d’autobús llançadora amb parada a totes les estacions afectades. Laia Bonet, presidenta de TMB, ha anunciat una campanya de comunicació per informar els usuaris. Paral·lelament, les dades de l’INE mostren una disminució del 5,7% en el nombre de passatgers del metro de Barcelona a l’abril, amb 39,634 milions d’usuaris, i una caiguda similar en l’ús de l’autobús urbà. Aquest descens contrasta amb el rècord positiu registrat al març.

Un Boeing 787-8 Dreamliner d’Air India, amb 242 passatgers a bord, es va estavellar prop de l’aeroport d’Ahmedabad, a l’Índia, poc després d’enlairar-se aquest dijous. El vol 171 es dirigia a Londres Gatwick i transportava 169 ciutadans indis, 53 britànics, 7 portuguesos i un canadenc, a més de la tripulació. L’accident va tenir lloc en una zona residencial, deixant restes de l’aparell sobre els edificis. Natarajan Chandrasekaran, president d’Air India, va confirmar l’accident i va expressar el seu “profund dolor”. Els ferits van ser traslladats als hospitals propers. Les autoritats, incloent el ministre de l’Interior indi, Amit Shah, i el cap de Govern de Gujarat, Bhupendra Patel, van coordinar les tasques de rescat i emergència. L’aeroport d’Ahmedabad va suspendre tots els vols. El primer ministre indi, Narendra Modi, va qualificar la tragèdia d’“esfereïdora”, mentre que el primer ministre britànic, Keir Starmer, va descriure les imatges com a “devastadores” i va confirmar la cooperació amb les autoritats índies. L’avió va perdre el senyal menys d’un minut després d’enlairar-se, a uns 190 metres d’altura.

La Guàrdia Civil ha presentat al Tribunal Suprem una gravació d’una conversa que implica Santos Cerdán, secretari d’organització del PSOE i negociador amb Junts, en un presumpte cas de cobrament de comissions. En la conversa, Cerdán, l’exministre José Luis Ábalos, i el seu exassessor Koldo García, discuteixen sobre 400.000 euros que presumptament els deuen quatre constructores adjudicatàries d’obres públiques. Aquesta gravació s’emmarca dins la trama Koldo, una investigació sobre l’adjudicació fraudulenta de contractes públics durant la pandèmia. El PSOE ha negat la participació de Cerdán en aquestes adjudicacions i ha lamentat la filtració de la informació. Aquestes revelacions arriben després de l’escorcoll del domicili d’Ábalos per la UCO en una peça separada del cas, relacionada amb el presumpte cobrament de comissions a canvi de contractes de material sanitari i obra pública. Cerdán, home de confiança de Pedro Sánchez, va ser qui va recomanar García com a xofer d’Ábalos, iniciant així la seva carrera a Madrid. El PP ha publicat un vídeo a xarxes socials criticant Sánchez i el PSOE per aquest escàndol.

L’Audiència de Barcelona ha amnistiat una trentena d’excàrrecs de la Generalitat, empresaris i directius de mitjans públics processats per l’organització de l’1-O en la macrocausa del jutjat número 13. Se’ls acusava de malversació, desobediència, falsedat documental i prevaricació pels preparatius del referèndum. La Fiscalia havia sol·licitat l’aplicació de l’amnistia. Entre els amnistiats hi ha l’exconseller Raül Romeva, l’exdirector general de Comunicació Jaume Clotet, l’exdirector de la delegació del Govern a la UE Amadeu Altafaj, l’expresidenta de la CCMA Núria Llorach, l’exdirector de TV3 Vicent Sanchis i l’exdirector de Catalunya Ràdio Saül Gordillo. L’Audiència ha aplicat la llei d’amnistia també al delicte de malversació, argumentant que els processats van actuar en compliment d’un mandat governamental i sense propòsit d’enriquiment, a diferència dels casos de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras al Tribunal Suprem. Albert Royo i Roser Clavell, ex-directius del Diplocat, no han estat amnistiats per dos contractes considerats aliens al procés. ERC ha celebrat la decisió, mentre que Romeva ha recordat que encara té causes obertes al Suprem i al Tribunal de Comptes. Sanchis i Clotet han criticat la divergència de criteris entre tribunals respecte a la malversació.