La companyia ferroviària francesa SNCF, en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull, ha engegat una prova pilot per oferir classes gratuïtes de català als passatgers del TGV INOUI que cobreix el trajecte entre París i Barcelona. Aquesta iniciativa sorgeix arran d’un estudi de la mateixa empresa que va revelar que un 30% dels francesos no havien sentit mai parlar català i molts desconeixien la seva cooficialitat. Durant el viatge, professors com Jordi de la Vega imparteixen lliçons a demanda al vagó restaurant, on ensenyen vocabulari bàsic, expressions i nocions de cultura catalana. Segons Sébastien Gaussot, responsable de comunicació de l’SNCF, l’objectiu és actuar com a “ambaixadors de la destinació”. Després d’una vintena de classes inicials, la companyia té la intenció de consolidar i ampliar el servei a partir del 2026.

El govern de Pedro Sánchez ha patit un important revés parlamentari al Congrés dels Diputats, que ha rebutjat els objectius d’estabilitat pressupostària proposats per la ministra María Jesús Montero. La votació en contra de Junts, sumada a la del PP i Vox, ha tombat la senda de dèficit que preveia un marge del 0,1% per a les comunitats autònomes. Aquesta decisió impedeix que els territoris disposin d’un marge fiscal addicional de 5.485 milions d’euros, dels quals més de 1.000 milions corresponien a Catalunya. Aquesta derrota evidencia la fragilitat de l’executiu, que també afronta turbulències judicials amb l’empresonament de l’exministre José Luis Ábalos, qui ha amenaçat de revelar informació comprometedora que podria afectar l’entorn del president, incloent-hi Begoña Gómez. El president Salvador Illa ha criticat durament el vot de Junts per anar en contra dels interessos financers catalans.

La tensa relació fiscal entre Catalunya i l’Estat espanyol es manifesta tant en el debat sobre el dèficit fiscal com en el bloqueig polític al Congrés. Catalunya va registrar un dèficit de gairebé 22.000 milions d’euros el 2021, una xifra evidenciada per les balances fiscals, una eina que el govern espanyol no publica per motius polítics i que la Generalitat, amb Alícia Romero al capdavant d’Economia, no ha actualitzat des del 2023. Aquestes dades són un instrument clau en la negociació del nou sistema de finançament. Aquesta situació ha tingut conseqüències directes a Madrid, on el govern de Pedro Sánchez ha vist rebutjats els seus objectius d’estabilitat pressupostària pel vot en contra de Junts, que considera insuficient el marge per a les autonomies. Aquest rebuig evidencia la debilitat parlamentària de l’executiu i posa en risc l’aprovació dels pressupostos estatals.

La darrera Enquesta d’Usos Lingüístics a Catalunya, elaborada pel Departament de Política Lingüística i l’Idescat, revela una notable heterogeneïtat en l’ús del català arreu del territori. Les dades mostren que les Terres de l’Ebre, les Comarques Centrals, Ponent i l’Alt Pirineu són les úniques zones on més de la meitat de la població té el català com a llengua habitual. Malgrat això, s’ha detectat un retrocés generalitzat en gairebé totes les àrees, amb una caiguda percentual significativa a les Terres de l’Ebre i a les Comarques Gironines respecte al 2018. En contrast, l’àrea metropolitana de Barcelona se situa per sota de la mitjana catalana, amb menys d’un 25% de parlants habituals, tot i que presenta grans diferències internes. Altres territoris com el Camp de Tarragona i el Penedès mostren una presència més forta del castellà, però amb un ús del català superior a la mitjana.

Una sèrie d’accidents de trànsit mortals ha elevat la xifra de víctimes a les carreteres interurbanes de Catalunya. A la C-17, a Parets del Vallès, un jove de 21 anys, veí de Canovelles, va morir atropellat després que el seu cotxe s’avariés, convertint-se en la víctima mortal número 130 de l’any. Poc després, el conductor d’una furgoneta va perdre la vida en una sortida de via a la B-431, a Avinyó, sumant la víctima 131. Finalment, un altre conductor va morir a Martorell en un accident a l’enllaç de l’A-2 amb l’AP-7, quan el seu vehicle va topar contra una tanca. Segons dades del Servei Català de Trànsit, amb aquesta darrera mort ja són 133 les persones que han perdut la vida aquest any. D’aquest total, els col·lectius vulnerables representen un 45% de les víctimes, amb els motoristes com el grup més afectat.

L’exministre José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García afronten una possible entrada a presó provisional pel cas dels contractes de mascaretes, després que la Fiscalia Anticorrupció hagi sol·licitat aquesta mesura al jutge del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, per un elevat risc de fuga. El ministeri públic demana 24 anys de presó per a l’exministre, mentre que les acusacions populars, liderades pel Partit Popular, eleven la petició a 30 anys per a tots dos, imputant-los delictes com organització criminal, suborn i malversació. Enmig de la pressió judicial, Ábalos ha llançat advertències al govern espanyol, insistint en una suposada reunió entre Pedro Sánchez i Arnaldo Otegi i fent insinuacions sobre Yolanda Díaz. La investigació també s’estén a l’origen de la trama, que es vincula a les primàries del PSOE, i als pagaments en metàl·lic del partit.

La investidura de Juanfran Pérez Llorca com a nou president de la Generalitat Valenciana depèn del suport de Vox, que ha condicionat el seu vot a l’adopció pública de la seva agenda per part del candidat del PP. Durant el debat d’investidura, Pérez Llorca ha buscat garantir-se els vots de l’extrema dreta sense un pacte previ per escrit, assumint en el seu discurs postulats clau de la formació ultra. Concretament, ha criticat la “immigració mal gestionada” i s’ha compromès a eliminar les càrregues derivades del Pacte Verd europeu, qualificant-lo d’“impostura ecologista”. Aquesta cessió a les exigències de Vox, que inclouen una agenda racista i negacionista del canvi climàtic, es produeix en un context marcat per l’absència del president sortint, Carlos Mazón, qui es troba sota pressió per la seva gestió de la DANA i la investigació judicial de Catarroja.

La justícia espanyola afronta un període de gran tensió marcat per la condemna del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, i la polèmica que envolta el tribunal sentenciador. Tres dels seus magistrats, incloent-hi el president Andrés Martínez Arrieta, van participar en un curs remunerat organitzat pel Col·legi d’Advocats de Madrid (ICAM), que exercia d’acusació en el judici, fet que ha generat acusacions de conflicte d’interessos. La controvèrsia s’ha intensificat després que Martínez Arrieta fes un comentari públic que podria haver vulnerat el secret de les deliberacions. Arran de la condemna, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ja ha declarat per unanimitat la idoneïtat de Teresa Peramato com a successora. Paral·lelament, en un altre cas de gran rellevància, la Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat 24 anys de presó per a l’exministre José Luis Ábalos pel cas Koldo.

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), en el seu informe biennal sobre Espanya, insta el país a aprofitar el creixement econòmic per dur a terme una “consolidació fiscal” i reformes estructurals. Segons l’informe, presentat pel secretari general Mathias Cormann i el ministre Carlos Cuerpo, aquestes mesures són clau per afrontar “futurs xocs”, com l’increment de la despesa per l’envelliment de la població, que es preveu que superi el 25% del PIB el 2050. Entre les principals recomanacions, l’OCDE proposa ajustar el sistema de pensions a l’esperança de vida i ampliar el període de càlcul de la prestació, a més d’incentivar l’allargament de la vida laboral. En l’àmbit fiscal, suggereix apujar impostos indirectes com l’IVA sobre els carburants i eliminar exempcions fiscals a les empreses. Finalment, l’organisme adverteix de l’alta percepció de corrupció i demana un nou pla anticorrupció.

El judici contra l’expresident Jordi Pujol i els seus set fills a l’Audiència Nacional ha començat amb les defenses demanant la nul·litat del procés. La principal estratègia dels advocats és emmarcar el cas dins de l’anomenada “Operació Catalunya”, argumentant una persecució política i judicial. Per això, sol·liciten anul·lar la prova inicial, originada per la denúncia de Victoria Álvarez, qui posteriorment va admetre haver cobrat de fons reservats. La defensa també al·lega la prescripció de delictes i dilacions indegudes. El judici ha de determinar l’origen de la fortuna familiar a Andorra, que segons la família prové d’una deixa de l’avi Florenci Pujol, mentre que la Fiscalia Anticorrupció sosté que són comissions il·legals. Els acusats s’enfronten a delictes d’associació il·lícita i blanqueig de capitals, amb peticions de presó de fins a 29 anys.