Catalunya ha experimentat un canvi significatiu en les condicions meteorològiques. Dilluns a la matinada, el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) va emetre un avís de perill moderat per calor nocturna a diverses comarques, incloent el Barcelonès, Baix Llobregat, i Tarragonès. Tot i la calor nocturna, es va preveure un descens de temperatures durant el dia, amb possibles ruixats aïllats al litoral i prelitoral nord. Dimarts, la tendència a la baixa de temperatures va continuar, amb núvols i possibilitat de precipitacions febles al litoral i prelitoral sud, així com al nord-oest de Catalunya. Dimecres es preveu com el dia més inestable, amb l’activació d’un avís groc per pluges intenses a comarques com el Pallars Jussà, Noguera, Solsonès i Alt Urgell. Les precipitacions s’estendran a altres comarques durant el dia, amb possibilitat de calamarsa i tempesta. Dijous es mantindran les precipitacions, però amb menor intensitat. El Meteocat ha destacat aquest canvi de temps amb un descens de temperatures i un augment de la probabilitat de precipitació.

Espanya va tancar el primer trimestre del 2025 amb un dèficit públic del 2,7% i un deute del 103,5% del PIB, segons dades d’Eurostat. El dèficit es va situar dues dècimes per sota de la mitjana de la zona euro (2,9%), i va millorar respecte al trimestre anterior (3,1%) i al mateix període del 2024 (2,9%). Aquesta reducció reforça la consolidació fiscal postpandèmia, tot i que l’objectiu del govern espanyol és del 2% per a finals d’any. El deute, tot i disminuir un 2,8% respecte al primer trimestre del 2024, va augmentar en comparació amb el tancament del 2024 (101,8%). Espanya es manté com el cinquè país més endeutat de la zona euro, superant la mitjana del bloc (88%). A la zona euro, el deute va pujar al 88% del PIB, sis dècimes més que l’últim trimestre del 2024 i superior al mateix període del 2024 (87,8%). A la UE, el deute va ascendir al 81,8%, vuit dècimes més que a finals del 2024. L’informe d’Eurostat mostra disparitats entre països, amb alguns reduint el deute (Grècia, Xipre i Irlanda) i altres augmentant-lo (Polònia, Finlàndia i França). Respecte al dèficit, Romania, França i Bèlgica van liderar les xifres negatives, mentre Xipre, Grècia i Dinamarca van presentar superàvits. Espanya avança en la reducció del dèficit, però encara té el repte de reduir el deute sense afectar el creixement.

Félix Bolaños, ministre de Presidència i Justícia, ha qualificat de “molt greu” el presumpte escàndol de corrupció que implica l’exministre d’Hisenda del PP, Cristóbal Montoro. Bolaños acusa el govern del PP d’haver “posat el BOE en venda” durant l’època de les retallades, afavorint grans empreses a canvi de diners mentre s’imposaven restriccions als ciutadans. El ministre socialista ha qüestionat si el PP, sota el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo, continua operant amb les mateixes pràctiques. Feijóo, per la seva banda, ha demanat que el cas s’investigui “fins al final” i ha assegurat que no ha nomenat a ningú implicat en casos de corrupció durant la seva trajectòria política. El jutge investiga una presumpta xarxa d’influència dins del Ministeri d’Hisenda, liderada per Montoro, que presumptament modificava lleis a favor d’empreses del sector del gas a canvi de “pagaments importants” al bufet Equipo Económico (EE), fundat per Montoro. El modus operandi consistia en què les empreses, després d’intentar sense èxit influir en la legislació per vies convencionals, contactaven amb EE, que aconseguia els canvis legislatius desitjats. Óscar López, ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, ha acusat Feijóo d’haver “fitxat” persones implicades en la trama per al seu equip econòmic. El PSOE i el Govern central utilitzen el cas Montoro per atacar Feijóo i planegen “recuperar i portar al Congrés” la llei de lobbies per regular les activitats dels grups d’interès.

Cristóbal Montoro, exministre d’Hisenda, ha estat imputat per un jutjat de Tarragona per presumptament beneficiar empreses del sector del gas durant el seu mandat al govern de Mariano Rajoy. La investigació judicial se centra en l’existència d’una “xarxa d’influència” orquestrada des del Ministeri d’Hisenda, que hauria permès a empreses gasistes, agrupades en l’Associació de Fabricants de Gasos Industrials i Medicinals (AFGIM), influir en la redacció de lleis a canvi de contraprestacions econòmiques. Montoro, soci fundador del despatx Equipo Económico, hauria utilitzat la seva posició per afavorir aquestes empreses, que presumptament pagaven al seu bufet per obtenir reformes legislatives beneficioses, com ara rebaixes en l’Impost Especial sobre l’Electricitat i l’Impost d’Activitats Econòmiques. Entre els imputats hi ha també nou alts càrrecs del ministeri, alguns dels quals ocupen actualment posicions en empreses com EY, Gómez-Acebo i Pombo, Logista i Kreab. La Guàrdia Civil investiga 321 comptes bancaris i 339 productes financers per determinar el destí dels presumptes suborns i ha detectat fluxos de diners amb països estrangers. Montoro s’ha donat de baixa del PP arran de la imputació. El jutge imputa set delictes, entre els quals suborn, frau, prevaricació i tràfic d’influències.

La proposta de traspassar les competències d’immigració a la Generalitat ha generat una forta polèmica entre Podem i Junts. La secretària general de Podem, Ione Belarra, ha expressat la seva oposició al traspàs, argumentant que els Mossos d’Esquadra podrien dur a terme “batudes racistes basades en perfil ètnic”. Aquestes declaracions han provocat la reacció de destacats membres de Junts, com Carles Puigdemont i Jordi Turull, que han acusat Podem de tenir un discurs similar al de Vox en aquest tema i han recordat la tragèdia de Melilla del 2022, on van morir desenes de migrants, i la participació de la Guàrdia Civil en els fets, mentre Podem formava part del govern espanyol. Puigdemont ha criticat que l’esquerra espanyola prefereixi que les competències les gestioni un govern del PP i Vox abans que Catalunya. La discussió s’ha estès a altres figures polítiques, com Oriol Junqueras i Pablo Iglesias, que han intercanviat retrets sobre la qüestió. Dins del mateix espai polític, la consellera d’Interior, Núria Parlon, ha demanat a Belarra que es disculpi amb els Mossos, mentre que la portaveu dels Comuns, Aina Vidal, ha expressat la seva sorpresa per les paraules de Belarra. Malgrat la seva oposició al traspàs en aquest cas concret, Belarra ha defensat la descentralització de competències en general.

Durant el primer semestre del 2025, Barcelona ha experimentat una disminució general del 8,8% en els delictes en comparació amb el mateix període del 2024, apropant-se a les xifres del 2017. Els furts han caigut un 6,8%, assolint el mínim dels darrers deu anys, i els robatoris violents a la via pública també han disminuït un 5,5%. Aquesta tendència a la baixa es consolida amb reduccions significatives en robatoris amb força a domicilis (-31,4%), establiments (-50,7%) i interiors de vehicles (-35,6%). El Pla Kanpai, implementat per combatre la multireincidència, ha contribuït a una reducció del 10% en els delictes associats a aquest fenomen. S’han identificat 266 multireincidents, responsables de 1.776 detencions i més de 5.200 delictes. Malgrat la millora general, les agressions sexuals han augmentat un 17,4%, amb 607 casos registrats. Les intervencions d’armes blanques també han crescut un 48,5%, amb 1.844 armes intervingudes. S’ha creat una nova unitat de la Guàrdia Urbana adscrita a la Fiscalia per reforçar la investigació de delictes com la multireincidència i la violència de gènere. La percepció de seguretat ha millorat lleugerament, segons l’Enquesta de Victimització de Barcelona, amb una puntuació de 5,5 sobre 10. Núria Parlon, consellera d’Interior, i Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, han destacat la importància d’aquestes dades i l’eficàcia dels plans implementats. Finalment, s’han desmantellat 71 punts de venda de droga i s’han intervingut 217 kg de cabdells de marihuana i més de 300 kg de diverses drogues.

Una incidència informàtica ha impedit la devolució de les fiances dels abonaments recurrents de Rodalies i Mitjana Distància corresponents als mesos de maig i juny. Rodalies havia anunciat que els reemborsaments estarien disponibles a partir del 21 de juliol, però el problema informàtic ha obligat a ajornar el procés. Els usuaris que van sol·licitar l’abonament gratuït van haver de dipositar una fiança de 10 euros per a Rodalies i 20 euros per a Mitjana Distància. Aquest sistema de gratuïtat va finalitzar l’1 de juliol, coincidint amb l’entrada en vigor del nou sistema de pagament. Un cop solucionada la incidència, la devolució es realitzarà de forma automàtica a la targeta bancària utilitzada per al pagament. En cas de pagament en efectiu, la devolució es farà a les taquilles. A partir de l'1 de juliol, els serveis de Rodalies i Regionals tornen a ser de pagament, amb una tarifa plana de 20 euros mensuals per a la xarxa de Barcelona i preus variables segons les zones per a la resta de trajectes. Els Regionals mantenen una bonificació del 60%. Els abonaments de Rodalies només són vàlids per a Barcelona, amb diferents preus segons l’edat: 20 euros per a la població general, 10 euros per a joves d’entre 15 i 26 anys, i gratuït per a menors de 14 anys.

Joan Callau, exalcalde de Sant Adrià de Besòs, ha mort als 65 o 66 anys aquest diumenge. Callau va ser alcalde del municipi entre el 2013 i el 2021, després d’haver entrat a l’Ajuntament el 1995 i ocupar-hi diversos càrrecs. Va substituir Sito Canga com a alcalde amb el suport del PSC, el seu partit, i ICV-EUiA. Durant el seu mandat, va impulsar la reforma urbanística de les Tres Xemeneies, projecte que pretén convertir l’antiga central tèrmica en un centre de la indústria audiovisual internacional. També va lluitar per millorar la seguretat i les condicions socials al barri de la Mina, fins i tot compareixent al Parlament el 2019 per sol·licitar recursos. A més, va aprovar la instal·lació d’una estació internacional d’aterratge de cables submarins de fibra òptica el 2020, amb l’objectiu de millorar l’accés a Internet, especialment en l’àmbit educatiu. El president de la Generalitat, Salvador Illa, i altres figures del PSC, com Miquel Iceta, han expressat el seu condol, destacant el compromís i la militància activa de Callau. La Federació del PSC Barcelonès Nord també ha lamentat la seva pèrdua. L’actual alcaldessa, Filo Cañete, va succeir Callau el 2021.

L’exministre d’Hisenda del PP, Cristóbal Montoro, està implicat en una presumpta trama de corrupció durant els seus mandats (2000-2004 i 2011-2018). Segons una investigació dels Mossos d’Esquadra, Montoro, a través del despatx Equipo Económico, que va fundar amb exalts càrrecs del ministeri, presumptament cobrava xifres milionàries a empreses de diversos sectors (gasístiques, tabaqueres, joc i banca) a canvi de modificacions legislatives favorables. Un correu electrònic interceptat revela que empreses gasístiques van pagar a Equipo Económico per aconseguir una modificació legal que els va estalviar prop de 60 milions d’euros en impostos. Altres empreses implicades són Codere, dirigida per l’exministre Rafael Catalá, i Philip Morris, que presumptament va pagar dos milions d’euros. Aquest afer va provocar un enfrontament entre Montoro i l’exministre d’Indústria, José Manuel Soria, per conflictes d’interessos amb empreses d’energies renovables. A més, Montoro presumptament va accedir a informació confidencial sobre rivals polítics com Esperanza Aguirre i Rodrigo Rato, així com del tenista Rafa Nadal i la baronessa Thyssen. El PSOE ha criticat el silenci d’Alberto Núñez Feijóo sobre el cas, mentre que el PP al·lega que és un assumpte del passat i no relaciona l’actual direcció del partit. Internament, la investigació va causar un cisma a la Fiscalia Anticorrupció pel veto del fiscal en cap, Alejandro Luzón, a la fiscal del cas, Carmen García Cerdá, que volia aprofundir en uns correus electrònics. La discrepància va acabar amb una sanció a García Cerdá i la seva substitució parcial per Antonio Romeral.

L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha destapat 295 milions d’euros en frau fiscal durant el 2024, un increment del 3,15% respecte al 2023. Els impostos de successions i donacions, i de patrimoni, van concentrar el 75% del frau, amb 124 i 97 milions d’euros respectivament. L’impost de transmissions patrimonials va representar el 23% del frau (69 milions), mentre que la resta de tributs van sumar 5 milions. L’ATC ha atribuït l’augment de la quantitat defraudada a l’eficiència de l’Agència, que amb menys actuacions (52.933, un 2,8% menys que el 2023) ha aconseguit descobrir més frau, suggerint que els defraudadors amb més recursos econòmics defrauden quantitats més elevades. S’han detectat canvis ficticis de residència que van suposar 15,5 milions d’euros en frau, dels quals 8,5 milions es van intentar localitzar en altres comunitats autònomes i 7 milions a l’estranger. Des del 2015, l’ATC ha identificat un total de 2.376 milions d’euros en frau. El Pla 2023-2026 inclou mesures de prevenció, com la consolidació del pagament de tributs via Bizum, amb 92.999 pagaments que van sumar 3,7 milions d’euros. Finalment, l’ATC ha intensificat l’explotació de dades per identificar nous patrons de frau, definint 14 tractaments que van generar 6.127 sol·licituds i 3.101 autoliquidacions per un total de 12 milions d’euros.