El tribunal de Nimes ha augmentat la condemna de nou a deu anys de presó per a Husamettin Dogan, l’únic dels 51 homes condemnats per violar Gisèle Pelicot que va apel·lar la sentència. Durant el judici d’apel·lació, Dogan va argumentar que havia estat enganyat i manipulat per l’exmarit de la víctima, Dominique Pelicot, i que desconeixia que ella estava drogada i inconscient. No obstant això, la fiscalia va demostrar la seva culpabilitat mitjançant vídeos de l’agressió. Gisèle Pelicot va ser present durant el procés i es va enfrontar directament a l’acusat, retraient-li que es presentés com una víctima i exigint-li que assumís la responsabilitat dels seus actes. Aquest judici s’emmarca en el cas on Dominique Pelicot va ser condemnat a 20 anys per drogar i sotmetre la seva dona a violacions durant una dècada.

Després de negociacions indirectes al Caire, Israel i Hamas han acordat la primera fase d’un pla de pau impulsat pel president dels Estats Units, Donald Trump. Aquest acord històric, aconseguit amb la mediació clau d’Egipte i Qatar, estableix un alto el foc immediat i l’alliberament de tots els ostatges retinguts a Gaza a canvi de prop de 2.000 presoners palestins. A més, l’exèrcit israelià es retirarà a una línia pactada dins de la Franja, permetent l’entrada diària de 400 camions d’ajuda humanitària. L’entesa arriba després d’un augment de la pressió nord-americana, especialment arran d’un bombardeig israelià a Doha. Tant el primer ministre Benjamin Netanyahu com Hamas han celebrat el pacte, que ha rebut un ampli suport de la comunitat internacional, incloent-hi l’ONU i la Unió Europea.

La Comissió Europea ha iniciat un procediment sancionador contra Espanya per la multa de 179 milions d’euros imposada a cinc aerolínies (Ryanair, Vueling, EasyJet, Norwegian i Volotea) que cobren suplements per l’equipatge de mà i per la reserva de seients contigus per a dependents. Brussel·les argumenta que aquesta sanció restringeix la llibertat de les companyies per fixar preus, un dret emparat per la normativa comunitària. En resposta, el ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, ha qualificat la decisió de “lamentable” i ha assegurat que el govern defensarà la llei espanyola, que prohibeix aquests recàrrecs, fins a les últimes conseqüències, incloent-hi el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Aquesta disputa s’emmarca en un context on l’Agència Catalana del Consum també ha sancionat companyies per pràctiques similars. Espanya disposa de dos mesos per respondre a l’expedient.

Les Forces de Defensa d’Israel (FDI) han interceptat en dues operacions diferents diverses embarcacions de la Global Sumud Flotilla que intentaven portar ajuda humanitària a la Franja de Gaza, violant el bloqueig naval. L’organització ha qualificat les accions de “segrest” en aigües internacionals i una violació del dret internacional, denunciant el tracte rebut pels centenars d’activistes detinguts, entre els quals hi havia Ada Colau i Jordi Coronas, que ja han estat deportats. Alguns dels detinguts han iniciat una vaga de fam com a protesta, mentre que altres es neguen a signar la deportació. Per la seva banda, el govern israelià, a través de l’ambaixadora Dana Erlich, ha defensat la legalitat del bloqueig i ha acusat la flotilla de ser una “provocació” per “demonitzar Israel”, assegurant que els seus participants serien deportats i que no portaven ajuda real.

En el marc del segon aniversari dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre, Israel commemora les víctimes amb cerimònies i protestes contra el govern de Benjamin Netanyahu, a qui famílies com la d’Itzik Horn acusen de no fer prou per alliberar els ostatges que encara romanen a Gaza. Mentrestant, a Espanya, el Congrés dels Diputats ha ajornat la votació d’un embargament total d’armes a Israel per evitar la coincidència amb l’efemèride. Aquest decret, defensat pel ministre Carlos Cuerpo com una resposta a la vulneració de drets humans a Gaza, on han mort més de 65.000 persones, afronta una aprovació incerta pel rebuig de Podem, que el qualifica d’“embargament fake”. La situació es desenvolupa mentre a Egipte continuen les negociacions per un alto el foc basades en un pla de Donald Trump, amb Hamàs exigint una treva permanent.

Les negociacions per a un alto el foc a Gaza, basades en un pla proposat per Donald Trump, avancen amb dificultats a Egipte. La proposta, criticada per ser favorable a Israel, topa amb esculls clau com el desarmament de Hamàs, la retirada completa de les tropes israelianes i l’alliberament d’ostatges a canvi de presoners palestins. Mentre Benjamin Netanyahu sembla no tenir pressa per tancar un acord, el Vaticà, a través del cardenal Pietro Parolin, ha condemnat enèrgicament la “carnisseria en marxa”, qüestionant la proporcionalitat de l’ofensiva i el subministrament d’armes. Aquesta condemna internacional contrasta amb el silenci predominant a la societat israeliana, on veus crítiques com la de l’editor Uriel Kon són aïllades i la cultura es manté majoritàriament al marge del conflicte.

Membres de la Global Sumud Flotilla, detinguts per Israel en aigües internacionals, han denunciat greus maltractaments físics i psicològics en tornar. Figures destacades com l’exalcaldessa Ada Colau, el diputat Juan Bordera i l’activista Greta Thunberg han relatat cops, hores lligats, privació de son i humiliacions. Les denúncies inclouen la negació d’insulina a un diabètic sota el pretext que “els metges són per a les persones” i no per a “animals”. Colau, que ha qualificat Israel d’estat “criminal i psicòpata”, ha confirmat la intenció de presentar una querella col·lectiva. Mentre el govern israelià nega les acusacions titllant-les de “mentides descarades”, el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha rebutjat el tracte, ha ofert assistència forense als retornats i ha iniciat una investigació sobre els fets.

La dimissió del primer ministre francès, Sébastien Lecornu, tot just un dia després de presentar el seu govern, ha desencadenat una greu crisi política que posa el president Emmanuel Macron en una posició molt delicada. Aquesta renúncia, que obre la porta a unes possibles eleccions anticipades, és el resultat directe del bloqueig a l’Assemblea Nacional, on la fragmentació impedeix la formació d’una majoria estable. Aquesta situació, descrita com una veritable crisi de règim, es produeix en un context de debilitat de les forces tradicionals i una esquerra dividida, amb figures com Jean-Luc Mélenchon. Mentrestant, l’extrema dreta del Reagrupament Nacional, liderada per Marine Le Pen, es consolida com a primera força a les enquestes, beneficiant-se de la inestabilitat en un moment crucial per a la Unió Europea.

Impulsades per Donald Trump, han començat a Egipte les negociacions indirectes entre Israel i Hamàs per a un alto el foc a Gaza, tot i que les motivacions de les parts són complexes. Trump busca el Premi Nobel de la Pau, mentre que el primer ministre Benjamin Netanyahu necessita el suport nord-americà per sobreviure políticament, enfrontant-se alhora a la pressió dels seus socis d’ultradreta, com Bezalel Smotrich i Itamar Ben-Gvir, que s’oposen a l’acord. Per la seva banda, Hamàs, debilitat militarment, ha acceptat negociar per suavitzar el que considera una rendició. La primera fase del pla preveu l’alliberament de 48 ostatges a canvi de 250 presoners palestins i més de 1.700 detinguts. Malgrat que Netanyahu ha ordenat “reduir l’ofensiva”, el Centre Palestí pels Drets Humans ha registrat almenys 34 morts des de divendres, evidenciant la fragilitat del procés.

Dos anys després de l’atac de Hamàs que va causar 1.400 morts i la posterior resposta d’Israel sota Benjamin Netanyahu, que ha provocat més de 60.000 víctimes a Gaza, el conflicte es troba en un punt crític. Mentre s’inicien negociacions a Egipte basades en un pla de pau de Donald Trump, la pressió internacional sobre Israel augmenta, exemplificada per la captura de la Flotilla i la denúncia de tracte “denigrant” per part de participants com Ada Colau. Aquest aïllament creixent, reflectit en les crítiques de les Nacions Unides i un canvi en l’opinió pública nord-americana, contrasta amb la paràlisi dins la Unió Europea. Malgrat un enduriment del to i propostes de sancions contra ministres d’extrema dreta com Itamar Ben-Gvir, la UE roman dividida, amb països com Alemanya bloquejant mesures concretes contra el govern israelià.