Després de més de dos anys de guerra, el govern israelià i Hamas han ratificat la primera fase d’un acord de pau impulsat pels Estats Units, establint un alto el foc permanent. En compliment del pacte, Hamas ja ha alliberat els 20 ostatges que mantenia amb vida, lliurant-los a la Creu Roja. Com a contrapartida, Israel alliberarà prop de 2.000 presos palestins, entre els quals hi ha 250 condemnats a cadena perpètua, encara que la llista final exclou figures clau com Marwan Barghouti. El president nord-americà, Donald Trump, ha viatjat a la regió per supervisar l’intercanvi i participarà en una cimera a Egipte amb Abdel Fattah al-Sissi i Pedro Sánchez per a la signatura formal. L’acord també inclou l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza i una retirada parcial de les tropes, mentre planteja un futur polític incert per a Benjamin Netanyahu.

S’ha iniciat un alto el foc a la Franja de Gaza com a primera fase del pla de pau impulsat per Donald Trump, que ha aconseguit aturar les hostilitats entre Israel i Hamàs després de dos anys de conflicte. L’acord inclou una retirada parcial de les tropes israelianes, permetent el retorn de milers de palestins al nord, l’alliberament d’ostatges a canvi de presoners i l’entrada de més ajuda humanitària, amb la supervisió de 200 militars nord-americans. Tot i que les negociacions prèvies a Sharm al-Sheikh van mostrar avenços cautelosos, encara queden obstacles importants com el desarmament de Hamàs. L’èxit diplomàtic ha tingut un ampli ressò internacional: el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha instat Trump a buscar una solució similar per a la guerra a Ucraïna, mentre que Carles Puigdemont també ha elogiat públicament l’acord.

Després de dos anys de conflicte, un pla de pau impulsat pel president dels EUA, Donald Trump, ha forçat un alto el foc a Gaza que inclou un intercanvi de presoners. Aquest acord situa en una posició compromesa tant al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, com a Hamàs. Netanyahu afronta un profund desgast intern i un aïllament internacional, evidenciat per una ordre de detenció del TPI, i ha estat eclipsat per la figura de Trump, aclamat a Israel com l’artífex de l’acord. La intervenció nord-americana es va intensificar després que Israel bombardegés Qatar, un aliat estratègic i econòmic dels EUA. Per la seva banda, Hamàs, tot i estar severament debilitat i aïllat, es nega a rendir-se i el seu desarmament es presenta com el principal escull per a una pau duradora, mentre Trump veu oportunitats econòmiques en la reconstrucció de la Franja.

S’ha iniciat l’aplicació del pla de pau per a Gaza, impulsat pels Estats Units, amb l’entrada de 170 camions d’ajuda humanitària i la preparació per a l’alliberament de 48 ostatges per part de Hamàs. Aquest primer pas, que inclou la retirada parcial de tropes israelianes, donarà lloc a l’excarceració de presoners palestins. Posteriorment, s’establirà una Força Internacional d’Estabilització (ISF) per garantir la seguretat a llarg termini. Aquesta força, que no serà una missió de l’ONU, estarà liderada pel Pentàgon i tindrà un nucli de 200 soldats nord-americans a Israel per coordinar la logística i la seguretat, amb la participació de països àrabs com Egipte i Qatar. L’objectiu final, supervisat per un “Consell de Pau” presidit per Donald Trump, és la desmilitarització de la Franja, un objectiu que el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha subratllat amb l’ordre de destruir els túnels de Hamàs.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat una dràstica escalada en la tensió comercial amb la Xina, declarant la imposició d’aranzels del 100% sobre tots els productes xinesos a partir de l'1 de novembre. Aquesta decisió és una resposta directa a les noves restriccions de Pequín sobre l’exportació de terres rares, minerals essencials per a la indústria tecnològica i militar. Trump ha qualificat la mesura xinesa d’“extremadament hostil” i, com a conseqüència, ha suspès la reunió que tenia prevista amb el seu homòleg, Xi Jinping, durant la cimera de l’APEC. L’anunci ha generat una forta incertesa econòmica, provocant caigudes superiors al 3% als principals índexs de Wall Street. A més dels aranzels, l’administració nord-americana també planeja controls sobre programari d’origen xinès.

L’activista mallorquina Reyes Rigo, detinguda a Israel durant la intercepció de la Flotilla Global Sumud, ha arribat a un acord amb la fiscalia israeliana per a la seva deportació. Inicialment, Rigo s’enfrontava a una greu acusació per suposadament haver mossegat una funcionària a la presó de Ketziot, fet que va portar la fiscalia a sol·licitar presó preventiva. Gràcies a una “sortida negociada” gestionada pel seu advocat, Hail Abu Gharrah, l’activista es va declarar culpable d’un càrrec modificat i de caràcter lleu, admetent haver clavat les ungles a la funcionària en defensa pròpia. El pacte estableix el pagament d’una multa de 10.000 xéquels i dona per complerta la condemna de deu dies de presó que ja havia servit, la qual cosa permet la seva deportació immediata i posa fi al procés judicial que havia generat una gran preocupació.

S’ha iniciat un alto el foc a Gaza entre Israel i Hamàs, com a part de la primera fase d’un pla de pau impulsat pel president dels Estats Units, Donald Trump. En compliment de l’acord, les Forces de Defensa Israelianes (FDI) han començat una retirada parcial fins a l’anomenada “línia groga”, reduint el seu control sobre la Franja al 53% i permetent que milers de gazians desplaçats iniciïn el retorn cap al nord. El pacte estipula l’alliberament dels ostatges israelians per part de Hamàs, seguit de l’excarceració d’uns 2.000 presoners palestins per part d’Israel. El primer ministre Benjamin Netanyahu ha confirmat l’operació agraint la mediació de Trump i altres països com Qatar i Egipte, però ha advertit que les seves tropes continuen desplegades. Per la seva banda, Hamàs ha anunciat la fi definitiva de la guerra.

La Unió Europea ha celebrat l’anunci d’un acord per a un alto el foc i l’alliberament d’ostatges a Gaza, basat en una proposta presentada pel president dels Estats Units, Donald Trump. Figures clau com Ursula von der Leyen han lloat els esforços diplomàtics dels Estats Units, Qatar, Egipte i Turquia, i han ofert el suport del bloc per a la implementació, l’ajuda humanitària i la reconstrucció, assenyalant la solució de dos estats com l’objectiu final. Per formalitzar la fi del conflicte de dos anys, se celebrarà una cerimònia de signatura a Sharm al-Sheikh, a la qual assistirà el president espanyol, Pedro Sánchez, juntament amb el mateix Trump i altres líders. Aquest pacte arriba en un moment en què l’exèrcit israelià ha iniciat una retirada parcial de la Franja i la població palestina comença a tornar a les zones devastades.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha suggerit la possible expulsió d’Espanya de l’OTAN per la seva negativa a incrementar la despesa militar fins al 5% del PIB. Durant una trobada amb el seu homòleg de Finlàndia, Alexander Stubb, Trump ha afirmat que Espanya “no té excusa” i és l’únic membre de l’Aliança Atlàntica que es nega públicament a complir amb aquest objectiu, una proposta també defensada pel secretari general de l’organització, Mark Rutte. Aquesta amenaça representa una escalada en la pressió sobre el govern espanyol. No obstant això, l’executiu de Pedro Sánchez ha comunicat que està “tranquil” i manté la seva posició, considerant la xifra “inraonable” i “incompatible amb l’estat del benestar”, defensant en canvi una inversió del 2,1% del PIB.

El tribunal de Nimes ha augmentat la condemna de nou a deu anys de presó per a Husamettin Dogan, l’únic dels 51 homes condemnats per violar Gisèle Pelicot que va apel·lar la sentència. Durant el judici d’apel·lació, Dogan va argumentar que havia estat enganyat i manipulat per l’exmarit de la víctima, Dominique Pelicot, i que desconeixia que ella estava drogada i inconscient. No obstant això, la fiscalia va demostrar la seva culpabilitat mitjançant vídeos de l’agressió. Gisèle Pelicot va ser present durant el procés i es va enfrontar directament a l’acusat, retraient-li que es presentés com una víctima i exigint-li que assumís la responsabilitat dels seus actes. Aquest judici s’emmarca en el cas on Dominique Pelicot va ser condemnat a 20 anys per drogar i sotmetre la seva dona a violacions durant una dècada.