L’accident mortal del funicular Glória a Lisboa, que va provocar 16 morts el 3 de setembre, es va originar pel trencament d’un cable que no complia la normativa. Segons l’informe preliminar del Gabinet de Prevenció i Investigació d’Accidents d’Aeronaus i Accidents Ferroviaris (GPIAAF), el cable no estava certificat per al transport de persones ni era adequat per al sistema on estava instal·lat. L’organisme assenyala errades en el procés d’adquisició i controls interns insuficients per part de l’empresa operadora, Companhia Carris de Ferro de Lisboa (CCFL). A més, la investigació ha revelat greus irregularitats en el manteniment, amb proves que les inspeccions registrades el mateix dia de l’accident no es van dur a terme realment. Tot i que el sistema d’emergència va funcionar correctament, els frens de la cabina no es van activar ni de manera automàtica ni manual, la qual cosa va impedir aturar el vehicle.

El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha ordenat a l’exèrcit reprendre els atacs “amb força” a la Franja de Gaza, acusant Hamàs d’haver violat l’alto el foc amb un atac a una unitat militar a Rafah. Mentre que Israel denuncia un assalt contra una unitat d’enginyers, Hamàs assegura que l’objectiu era una milícia local finançada per les forces israelianes. Com a resposta immediata, Israel ha llançat bombardejos que han causat almenys cinc morts en una cafeteria a Deir al-Balah. La situació s’ha tensat amb la intervenció dels Estats Units, que van advertir d’una “violació imminent” de l’acord per part de Hamàs, una afirmació que el grup islamista ha qualificat de “propaganda israeliana”. Segons les autoritats de Gaza, des de l’inici de la treva ja s’han registrat 35 morts a la Franja.

El sistema sanitari de Gaza s’enfronta a un col·lapse que trigarà anys a revertir-se a causa del que l’ONG Metges Israelians pels Drets Humans qualifica d’“atac sistemàtic”. Aquesta ofensiva ha provocat la mort de 1.700 professionals sanitaris i la detenció de centenars més, mentre que 15.000 palestins necessiten ser evacuats per rebre tractament. Un cas emblemàtic és el del doctor Hussam Abu Safiya, director de l’Hospital Kamal Adwan, detingut sense càrrecs formals sota la “llei de combatents il·legítims” d’Israel, que permet arrestos indefinits sense proves. Malgrat un recent intercanvi de presoners, molts dels quals mostraven signes de tortura, Abu Safiya i almenys 80 treballadors sanitaris més continuen empresonats. Organitzacions com Amnistia Internacional denuncien maltractaments sistemàtics i tortures als centres de detenció israelians.

El primer ministre francès, Sébastien Lecornu, ha anunciat la suspensió de la polèmica reforma de les pensions fins a les eleccions presidencials del 2028 per intentar salvar el seu nou govern de les mocions de censura. Aquesta decisió, que congela l’augment de l’edat de jubilació de 62 a 64 anys, respon a la condició innegociable del Partit Socialista per no fer caure l’executiu. Malgrat aquesta concessió clau, el govern continua en una posició fràgil, ja que tant l’esquerra com la ultradreta de Marine Le Pen mantenen la intenció de presentar mocions per tombar-lo. Lecornu ha advertit que la suspensió tindrà un cost de 1.800 milions d’euros el 2027, que haurà de ser compensat amb mesures d’estalvi per garantir l’estabilitat financera del país i buscar noves solucions per al sistema de pensions.

L’acord d’alto el foc a Gaza, impulsat per Donald Trump, ha estat signat a Sharm al-Sheikh en una cimera presidida pel president nord-americà i el seu homòleg egipci, Abdel Fattah al-Sisi. El pacte, que posa fi a dos anys de guerra, va ser rubricat pels Estats Units, Egipte, Qatar i Turquia, sense la signatura formal d’Israel ni de Hamàs, tot i que ambdues parts han acceptat els termes. Aquesta primera fase ha culminat amb l’alliberament de 20 ostatges israelians, mentre que l’alliberament de presoners palestins encara està pendent. Trump ja ha anunciat l’inici d’una segona fase de negociacions centrada en la reconstrucció de la Franja i el desarmament de Hamàs. Aquesta iniciativa s’alinea amb propostes anteriors, com la discutida en una cimera a París liderada per Emmanuel Macron per crear una força internacional d’estabilització a la regió.

L’expresident francès Nicolas Sarkozy ingressarà a la presó de La Santé de París el pròxim 21 d’octubre per complir una condemna per associació de malfactors en el marc del cas Gaddafi. La sentència està relacionada amb el finançament il·legal de la seva campanya electoral del 2007 amb fons del règim libi de Muamar Gaddafi. Tot i que la condemna no és ferma i la seva defensa presentarà un recurs d’apel·lació i sol·licitarà la seva llibertat immediata, el tribunal va ordenar el seu ingrés a presó per la “gravetat excepcional dels delictes”. Sarkozy, que es convertirà en el primer expresident francès empresonat per un delicte comès durant el seu mandat, ha negat sempre les acusacions, al·legant una persecució política. A més d’aquesta causa, l’exmandatari té altres fronts judicials oberts, com una condemna pel cas Bygmalion.

Després de l’entrada en vigor d’un alto el foc, milers de palestins desplaçats han iniciat un retorn massiu i incert cap a les seves llars a Gaza. Aquest èxode, majoritàriament a peu, es produeix a través d’un paisatge desolador, amb més del 90% de les infraestructures i habitatges destruïts després de dos anys de guerra que han causat més de 67.000 morts. Mentre la població s’enfronta a la runa i al perill de municions sense explotar, el futur de la Franja planteja reptes monumentals. Una cimera a Egipte haurà d’abordar qüestions clau com la garantia de seguretat per evitar nous atacs, la formació d’un govern palestí i, sobretot, qui finançarà una reconstrucció estimada en més de 50.000 milions de dòlars, un procés que podria durar una dècada. Propostes internacionals, com les que involucren Donald Trump, generen escepticisme sobre la priorització de les necessitats locals.

L’acord de pau entre Israel i Hamàs, negociat per Qatar, Turquia i Egipte, posa fi a un període de profund aïllament internacional per a l’estat hebreu. Malgrat els seus èxits militars, el govern de Benjamin Netanyahu va enfrontar-se a una condemna global per la seva ofensiva a Gaza, considerada un genocidi per l’ONU, fet que va provocar que aliats històrics com el Regne Unit i França reconeguessin l’Estat palestí i que Alemanya suspengués la venda d’armes. La tensió amb els Estats Units va escalar quan Israel va ignorar les advertències sobre Rafah i va bombardejar Qatar durant les converses. Finalment, la pressió del president Donald Trump, que va forçar Netanyahu a disculpar-se, ha culminat en un alto el foc. Trump ha celebrat aquest pacte davant la Knesset com l’inici d’una “era daurada” per al Pròxim Orient.

Just dos anys després de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre del 2023 al quibuts de Nir Oz, s’ha assolit un acord de pau a Gaza que ha permès l’alliberament dels ostatges israelians. Aquest esdeveniment compleix la principal condició que les famílies de les víctimes consideraven necessària per començar a tancar les ferides. L’acord, mediat pel president dels Estats Units, Donald Trump, estableix un intercanvi en què Israel alliberarà centenars de presos palestins. Mentre els ostatges ja han començat a tornar a casa després d’un alto el foc iniciat divendres, Trump es troba a Tel-Aviv per intervenir al parlament israelià. Paral·lelament, se celebrarà una cimera de líders mundials a Sharm al-Sheikh (Egipte) per certificar formalment el pla de pau.

Després de dos anys de guerra iniciada el 7 d’octubre de 2023, Israel i Hamàs han assolit un acord d’alto el foc que posa fi a una ofensiva que ha causat més de 67.000 morts palestins a Gaza. El pacte, fruit de la mediació de Qatar, Turquia i Egipte, ha estat celebrat per líders regionals com Recep Tayyip Erdogan i compta amb el suport clau del president nord-americà Donald Trump. L’element central de l’acord és un intercanvi a gran escala: Hamàs ha alliberat els 20 ostatges israelians que quedaven vius, mentre que Israel ha començat l’alliberament de prop de 2.000 palestins, entre presoners condemnats i civils detinguts a Gaza. Aquest esdeveniment obre una porta a l’esperança, tot i que una delegació de líders palestins a Barcelona ha recordat que l’ocupació i la repressió a Cisjordània continuen.