La candidata independent Catherine Connolly, amb el suport del Sinn Féin i el bloc d’esquerres, ha guanyat de manera contundent les eleccions presidencials a Irlanda, obtenint més del 60% dels vots. La seva victòria suposa una clara derrota per a la seva rival, Heather Humphreys, del partit de centredreta Fine Gael, que va reconèixer el resultat abans del recompte final. L’elecció de Connolly s’interpreta com un vot de càstig al govern de coalició actual, impulsat pel descontentament popular amb la crisi de l’habitatge, el cost de la vida i la immigració. L’èxit de la nova presidenta s’atribueix a la seva capacitat per mobilitzar l’electorat jove a través de les xarxes socials i a les seves posicions fermes en contra de l’augment de la despesa militar i de les accions d’Israel a Gaza.

Un audaç robatori al Museu del Louvre ha resultat en la sostracció de nou joies històriques de Napoleó i l’emperadriu Eugènia de Montijo, amb un valor estimat de 88 milions d’euros. L’operació, executada per quatre individus en pocs minuts, va consistir a accedir a la Galeria Apolo a través d’una façana amb un muntacàrregues robat i fugir posteriorment en moto. Durant la fugida es va recuperar la corona de l’emperadriu Eugènia, tot i que va patir danys. La presidenta del museu, Laurence des Cars, ha assumit la responsabilitat davant el Senat, qualificant el fet de “fracàs” i revelant greus deficiències de seguretat que ja havia denunciat prèviament, com un sistema de vídeo deficient i una infraestructura obsoleta. Després que la seva dimissió fos rebutjada, Des Cars ha proposat instal·lar una comissaria de policia permanent dins de l’edifici per reforçar la vigilància.

La Unió Europea i els Estats Units han intensificat la pressió sobre Rússia amb noves mesures punitives coordinades. La UE ha aprovat el seu 19è paquet de sancions, centrat a accelerar la prohibició del gas rus, en una decisió presa just abans d’una cimera a Brussel·les amb Volodímir Zelenski. Paral·lelament, el president nord-americà, Donald Trump, ha imposat sancions a les principals petrolieres russes, Rosneft i Lukoil, després de cancel·lar una reunió prevista amb Vladímir Putin. En aquest context, el govern de Pedro Sánchez ha anunciat que Espanya s’adhereix a la iniciativa PURL de l’OTAN per adquirir armament dels EUA per a Ucraïna. Els líders europeus també discuteixen un préstec multimilionari per a Kíiv, que es podria finançar amb actius russos congelats, una proposta que genera reticències a Bèlgica.

El Museu del Louvre ha estat l’escenari d’un audaç robatori on quatre lladres van sostreure vuit joies de l’època napoleònica, valorades en 88 milions d’euros. L’operació, executada en set minuts a plena llum del dia amb una grua per accedir a un balcó, ha destapat greus deficiències de seguretat que ja havien estat denunciades. La directora del museu, Laurence des Cars, ha admès que el sistema de vigilància exterior era “molt insuficient”, amb càmeres mal orientades que no cobrien l’accés dels lladres. Aquest incident posa de manifest problemes estructurals, com la reducció de 200 llocs de treball en vigilància denunciada pels sindicats i la lenta aplicació de les recomanacions d’una auditoria de seguretat del 2021. Com a resposta, Des Cars ha proposat instal·lar una comissaria dins del museu i va presentar la seva dimissió, que va ser rebutjada pel president Emmanuel Macron.

El Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) ha exigit a Israel que, en la seva condició de “potència ocupant”, compleixi amb la seva “obligació” de facilitar l’entrada d’ajuda humanitària a la Franja de Gaza i garanteixi les necessitats bàsiques de la població. En una decisió llegida pel jutge Yuji Iwasawa, el tribunal prohibeix explícitament l’ús de la fam com a mètode de guerra i destaca les conseqüències catastròfiques que el bloqueig de subministraments ha provocat. La sentència també rebutja les acusacions israelianes contra la UNRWA, afirmant que no s’ha pogut fonamentar la seva vinculació amb el terrorisme i que facilitar la seva tasca és un deure. A més, el tribunal adverteix contra els trasllats forçosos de civils, una pràctica prohibida pel dret internacional. El govern israelià ha qualificat la resolució, que té una càrrega moral i jurídica rellevant, de política.

L’administració de Donald Trump ha expandit la seva campanya militar contra suposades narcollanxes a l’oceà Pacífic, després de cinquanta dies d’operacions concentrades al Carib. En una nova acció davant les costes de Colòmbia, l’exèrcit nord-americà va destruir una embarcació, provocant la mort de les dues persones que hi anaven a bord. Aquest és el vuitè atac d’aquest tipus, elevant el total de víctimes a més d’una trentena. El secretari de Defensa, Pete Hegseth, va confirmar l’operació i la va justificar comparant els càrtels de la droga amb l’organització terrorista Al-Qaeda. Aquests atacs letals, autoritzats per Trump i executats sense presentar proves públiques, han generat seriosos dubtes legals i han incrementat la tensió diplomàtica amb països llatinoamericans com Veneçuela i ara Colòmbia.

El vicepresident dels Estats Units, J. D. Vance, ha viatjat a Israel per consolidar el fràgil alto el foc amb Hamàs, negociat per l’administració de Donald Trump. Durant la seva visita, es reuneix amb el primer ministre Benjamin Netanyahu i altres enviats nord-americans com Jared Kushner. Vance s’ha mostrat optimista sobre l’èxit de la treva, però ha llançat una advertència contundent a Hamàs: “passaran coses molt dolentes” si no compleixen l’acord. Per supervisar el procés, s’ha establert un Centre de Coordinació Civil Militar a Qiryat Gat, liderat pels EUA, que no desplegarà tropes a Gaza. A més, la reconstrucció de la Franja es condicionarà a l’absència de la milícia islamista. Enmig d’aquestes gestions diplomàtiques, l’exèrcit israelià ha identificat els cossos de dos ostatges lliurats per Hamàs, Tamir Adar i Aryeh Zalmanovich.

Un grup de quatre individus ha perpetrat un robatori al Museu del Louvre, sostraient diverses joies de la corona francesa de la Galeria d’Apol·lo. La fiscal de París, Laure Beccuau, ha confirmat que el valor de les peces robades ascendeix a 88 milions d’euros. Entre els objectes sostrets hi ha la diadema de la reina Hortènsia i collarets que Napoleó va regalar a les seves esposes, tot i que el famós diamant Regenti no va ser robat. Aquest incident ha desencadenat una forta polèmica sobre les deficiències de seguretat del museu. Com a conseqüència, la presidenta del Louvre, Laurence de Cars, haurà de comparèixer al Senat, mentre que la ministra de Cultura, Rachida Dati, ha admès que hi havia millores de seguretat pendents d’implementar, com la modernització de la videovigilància, que s’han vist retardades per processos administratius.

La publicació de les memòries pòstumes de Virginia Giuffre, víctima de Jeffrey Epstein que es va suïcidar a l’abril, ha intensificat la crisi a la monarquia britànica. Al llibre “Nobody’s girl”, Giuffre detalla tres trobades sexuals amb el príncep Andreu quan ella tenia 17 anys, que van tenir lloc a Londres, Nova York i durant una orgia a l’illa privada d’Epstein. A conseqüència de l’escàndol, Andreu ha renunciat al ducat de York i s’enfronta a una nova investigació de la policia metropolitana per presumptes intents de coacció contra Giuffre. La família de la víctima i diputats britànics exigeixen al rei Carles III que li retiri el títol de príncep, una mesura que, segons la premsa, també desitjaria el príncep Guillem. Malgrat l’acord extrajudicial assolit el 2022, el cas continua generant una forta pressió sobre la corona.

L’expresident francès Nicolas Sarkozy ha ingressat a la presó de La Santé a París, convertint-se en el primer exmandatari de la història de la República Francesa a ser empresonat. La condemna és de cinc anys per un delicte de finançament il·legal de la seva campanya electoral del 2007, després que la justícia determinés que va rebre fons del règim libi de Muamar Gaddafi. Tot i que la sentència ha estat recorreguda, el jutge va ordenar la presó provisional per l’“extrema gravetat” dels fets. Sarkozy defensa la seva innocència, al·legant ser víctima d’una “persecució política” i un “escàndol judicial”. Complirà la pena en una unitat d’aïllament per raons de seguretat, una mesura recolzada pel ministre de Justícia, Gérald Darmanin. L’actual president, Emmanuel Macron, es va reunir amb ell per motius “humans” abans del seu empresonament.