L’administració de Donald Trump ha elevat la tensió amb Veneçuela en designar oficialment el Càrtel de Los Soles com a organització terrorista estrangera (FTO). Segons els Estats Units, aquest grup, suposadament liderat pel president Nicolás Maduro i Diosdado Cabello, es dedica al narcotràfic i amenaça la seguretat nord-americana, una afirmació que el secretari d’Estat Marco Rubio considera provada amb una “base fàctica suficient”. El govern veneçolà, per la seva banda, nega l’existència del càrtel, qualificant l’acusació de “mentida vil” i un pretext per justificar una intervenció il·legítima. Aquesta mesura s’emmarca en una ofensiva més àmplia que inclou l’Operació Llança del Sud, un gran desplegament militar al Carib amb el portaavions USS Gerald Ford, i atacs contra suposades narcollanxes que han causat 83 morts. La designació, segons el secretari de Defensa Pete Hegseth, obre “noves opcions” per als EUA, mentre diverses aerolínies internacionals han suspès els seus vols al país.

Els Estats Units i Rússia han dissenyat en secret un pla de pau de 28 punts per a Ucraïna, negociat pels enviats Steve Witkoff i Kirill Dimitriev sense la participació de Kíiv ni de la Unió Europea. La proposta exigeix importants concessions ucraïneses, com la cessió de tot el Donbàs, una dràstica reducció de les seves forces armades, la prohibició de tropes estrangeres i el reconeixement del rus com a llengua oficial. Malgrat que el president Volodímir Zelenski ho considera una invitació a “perdre la dignitat”, s’ha mostrat obert a discutir el document. Mentrestant, els aliats europeus, reunits al G20, recelen del pla i han emès una declaració conjunta rebutjant canvis de fronteres per la força, tot i acceptar-lo com a punt de partida. Pròximament, una delegació ucraïnesa es reunirà amb representants nord-americans a Ginebra per abordar la proposta.

El Congrés dels Estats Units ha aprovat de manera gairebé unànime una llei que obliga a la publicació de tots els documents relacionats amb el delinqüent sexual Jeffrey Epstein. La mesura, aprovada tant a la Cambra de Representants com al Senat, força el president Donald Trump a signar la legislació, malgrat la seva oposició inicial. Aquest canvi de rumb es produeix després d’una intensa pressió dins del Partit Republicà, exercida per congressistes com Marjorie Taylor Greene, i per les víctimes de la xarxa, com Haley Robson. La decisió coincideix amb la publicació de nous correus que suggereixen que Trump coneixia la xarxa de tràfic de menors d’Epstein. Un cop la llei sigui signada, el Departament de Justícia tindrà 30 dies per fer públics els milers d’arxius classificats.

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, realitza la seva tercera visita a Espanya amb l’objectiu principal de reforçar el suport militar i, especialment, les defenses aèries del seu país. Aquesta visita arriba en un moment delicat per a Ucraïna, que s’enfronta a avenços russos al front i a problemes interns com talls d’electricitat i un escàndol de corrupció. L’agenda de Zelenski inclou reunions d’alt nivell amb el president del govern, Pedro Sánchez, per signar nous acords, i un dinar amb el rei Felip VI. A més, es reunirà amb els presidents del Congrés i el Senat, Francina Armengol i Pedro Rollán, i mantindrà una trobada clau amb una dotzena d’empreses del sector de la defensa a la seu d’Indra. Aquesta parada a Madrid forma part d’una gira europea que ja l’ha portat a França, on va tancar un acord amb Emmanuel Macron per a la compra d’avions de combat Rafale.

El Consell de Seguretat de l’ONU ha aprovat una resolució impulsada pels Estats Units que dona suport al pla de pau de Donald Trump per a Gaza, amb 13 vots a favor i les abstencions de Rússia i la Xina. La proposta estableix la creació d’una força de seguretat internacional no depenent de l’ONU, que operarà fins al 2027 per assegurar les fronteres, protegir els civils i treballar en la desmilitarització de Hamas. A més, es formarà una Junta de Pau com a administració transitòria, dirigida pel mateix Trump. Mentre que el president nord-americà i el seu ambaixador, Mike Waltz, han celebrat la decisió com a “històrica”, Hamas ha mostrat el seu desacord amb punts clau i ha reiterat la seva negativa a desarmar-se. L’aprovació arriba en un context de reptes sobre el terreny, amb incompliments en l’entrada d’ajuda humanitària.

La publicació de nous correus electrònics de Jeffrey Epstein per part dels demòcrates del Comitè de Supervisió de la Cambra de Representants ha intensificat l’escrutini sobre la relació de Donald Trump amb el financer. Aquests missatges, que també involucren la sòcia d’Epstein, Ghislaine Maxwell, suggereixen que Trump “coneixia les noies” i “va passar hores” amb una de les víctimes. En resposta, Trump ha negat les acusacions, qualificant-les de “farsa”, i ha contraatacat ordenant al Departament de Justícia que investigui els vincles d’Epstein amb figures demòcrates com Bill Clinton. Aquesta acció es produeix mentre els republicans del comitè, liderats per James Comer, han publicat 23.000 pàgines de documents del cas i la Casa Blanca, a través de la portaveu Karoline Leavitt, acusa els demòcrates de manipulació.

La Fiscalia de Milà ha obert una investigació sobre els anomenats “safaris de la mort”, en què ciutadans estrangers adinerats haurien pagat grans sumes de diners per assassinar civils durant el setge de Sarajevo (1992-1995). La causa, impulsada per una denúncia de l’escriptor Ezio Gavazzeni arran del documental “Sarajevo Safari”, busca acusar els responsables d’homicidi múltiple amb agreujants per evitar-ne la prescripció. Aquesta pràctica, però, no era desconeguda: l’exregidor Almir Kasumagic afirma que era una realitat coneguda a la ciutat, i l’exalcaldessa Benjamina Karic ja va presentar una denúncia sobre els fets el 2022. A més, ha transcendit que els serveis secrets italians (Sismi) van tenir coneixement d’aquests viatges organitzats des de Trieste el 1994, i van assegurar haver-los aturat en aquell moment.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha rebut el seu homòleg sirià, Ahmed al-Sharaa, en una trobada històrica i discreta a la Casa Blanca que representa un canvi radical en les relacions bilaterals. Aquesta visita és especialment significativa, ja que Al-Sharaa, anteriorment conegut com a Abu Mohammad al-Julani i líder de Hayat Tahrir al-Sham, figurava fins fa poc a la llista dels més buscats pels EUA amb una recompensa de 10 milions de dòlars. Com a resultat principal de la reunió, Síria s’ha incorporat oficialment a la Coalició Global per Derrotar l’Estat Islàmic. Paral·lelament, Washington ha anunciat la suspensió durant 180 dies de les sancions de la Caesar Act i autoritzarà la reobertura de l’ambaixada siriana. Trump ha mostrat el seu suport al nou líder, qualificant-lo d’“home fort”, en un context d’aixecament progressiu de sancions internacionals per part de l’ONU i la Unió Europea.

La BBC afronta una greu crisi institucional que ha culminat amb la dimissió del seu director general, Tim Davie, i la cap d’Informatius, Deborah Turness. El detonant ha estat l’emissió d’un documental al programa “Panorama BBC”, titulat “Trump: A Second Chance?”, que incloïa un discurs de Donald Trump del 6 de gener de 2021 manipulat per fer semblar que incitava directament a la violència durant l’assalt al Capitoli. L’edició va ometre les parts on Trump demanava als seus seguidors manifestar-se “de forma pacífica i patriòtica”. Després de la filtració d’un memoràndum intern, el president de la corporació, Samir Shah, va demanar disculpes públiques, qualificant la manipulació d’“error de criteri” i admetent que va crear la falsa impressió d’una crida directa a l’acció violenta.

L’expresident francès Nicolas Sarkozy ha estat posat en llibertat sota control judicial després de passar vint dies a la presó de La Santé a París. Complia una condemna de cinc anys per conspiració per obtenir finançament il·legal del règim libi de Muammar al-Gaddafi per a la seva campanya presidencial del 2007. La seva sortida és provisional mentre espera que es resolgui el seu recurs d’apel·lació, un procés que tindrà lloc el març del 2026. Fins aleshores, Sarkozy té prohibit sortir de França i contactar amb testimonis o funcionaris implicats en el cas. L’expresident, que ha qualificat la seva estada a la presó de “malson”, manté la seva innocència, nega els càrrecs i es considera víctima d’una persecució judicial. Aquesta condemna se suma a altres processos judicials que ha afrontat des que va deixar el càrrec.