L’any 2025 registra un augment de la violència contra la premsa, amb un total de 67 periodistes assassinats a tot el món, segons l’informe anual de Reporters sense Fronteres. L’organització destaca que l’exèrcit d’Israel és el principal autor d’aquestes morts, sent responsable del 43% dels casos, la majoria ocorreguts a Gaza. L’informe acusa directament el govern de Benjamin Netanyahu de perpetrar una “massacre sense precedents” contra la premsa palestina. Després d’Israel, Mèxic es consolida com el segon país més perillós, amb nou periodistes morts a mans del crim organitzat, mentre que a Ucraïna tres reporters han estat víctimes d’atacs russos. A més dels assassinats, el document denuncia que actualment hi ha 500 periodistes empresonats i 135 desapareguts a escala global, assenyalant líders com Vladímir Putin per la repressió a la premsa.

Un aparatós incendi en un edifici residencial a l’Upper West Side de Manhattan ha deixat tres ferits lleus: dos residents i un bomber, segons va confirmar Paul Miano del Servei Mèdic d’Emergència. El foc, que va començar dimarts al matí en un bloc de sis pisos, va ser controlat en poc més de dues hores pel cos de Bombers de Nova York (FDNY). La intensitat de les flames va obligar a elevar l’alerta a nivell 4, requerint un gran desplegament de recursos. Durant l’incident, una part de la façana esquerra de l’edifici va cedir. El cap d’operacions dels bombers, Kevin Woods, va assenyalar que l’immoble no disposava de les mesures de protecció contra incendis adequades. L’origen del foc es desconeix, i el Departament de Salut va aconsellar als veïns tancar les finestres per evitar la inhalació de fum.

Els ministres de l’Interior de la Unió Europea han acordat un enduriment de la política migratòria per accelerar les deportacions de persones en situació irregular. La nova legislació, que complementa el pacte migratori, permetrà la creació de centres de deportació fora del territori comunitari i flexibilitza la definició de “tercer país segur”, facilitant l’expulsió de sol·licitants d’asil a països pels quals només hagin transitat. Aquesta mesura, impulsada per països com Dinamarca, va rebre el vot en contra d’Espanya, on el ministre Fernando Grande-Marlaska va expressar “seriosos dubtes jurídics”. Experts com Ricard Zapata i organitzacions com Amnistia Internacional critiquen durament aquest gir, argumentant que soscava els valors fundacionals de la UE i els drets humans, i l’atribueixen a la creixent influència de l’extrema dreta en les polítiques comunitàries.

El president del Consell Europeu, António Costa, ha rebutjat enèrgicament la nova estratègia de seguretat de l’administració de Donald Trump, qualificant-la d’“amenaça d’interferència inacceptable” en la política europea. El document nord-americà dona suport explícit a les formacions polítiques d’extrema dreta a Europa, a les quals anomena “forces patriòtiques”, i planteja un escenari de “fi de la civilització europea” a causa de les polítiques migratòries i la pèrdua d’identitat. Costa ha subratllat que els aliats no han d’intervenir en els afers interns dels altres i que els EUA no poden decidir quins partits són bons per als ciutadans europeus. Aquest enfrontament posa de manifest la creixent divergència de visions entre la Unió Europea i Washington sobre el multilateralisme, l’ordre internacional i el canvi climàtic. Tot i considerar els EUA un soci essencial, Costa ha defensat que Europa ha de reforçar-se i assumir el lideratge de l’OTAN l’any 2027.

El Museu del Louvre va patir una greu inundació el passat 27 de novembre a la biblioteca d’antiguitats egípcies, causada pel trencament d’una canonada del sistema de refrigeració, qualificada de “totalment obsoleta”. L’incident, que el museu no va comunicar inicialment i va ser revelat per la publicació especialitzada La Tribune de l’Art, ha malmès entre 300 i 400 documents i obres de consulta, alguns de manera irrecuperable. L’administrador general del museu, Francis Steinbock, va confirmar els fets i va admetre que la substitució de la xarxa de canonades ja estava prevista. Aquest succés se suma a un recent robatori i evidencia la degradació progressiva de les instal·lacions, una situació que els treballadors ja havien denunciat prèviament al govern francès. Tot plegat ocorre mentre s’esperen les conclusions de la investigació del Senat francès sobre la seguretat del recinte.

L’administració de Donald Trump ha presentat una nova Estratègia de Seguretat Nacional que estableix el suport explícit dels Estats Units als “partits patriòtics” d’extrema dreta a Europa. El document argumenta que el continent s’enfronta a una “desaparició de la civilització” a causa de les polítiques migratòries, la “censura” i l’“asfíxia reguladora”. L’objectiu declarat és “corregir la trajectòria” europea, criticant la seva despesa militar insuficient i la seva gestió de la guerra d’Ucraïna. Davant d’aquesta postura, la reacció europea ha estat mesurada. Mentre la Comissió Europea estudia el text, l’alta representant d’Exteriors de la UE, Kaja Kallas, ha reafirmat que els EUA són el “màxim aliat” i ha reconegut que algunes de les crítiques, com la manca de confiança europea davant Rússia, són certes.

La Fiscalia Europea (EPPO) ha iniciat una investigació per un presumpte cas de frau en l’adjudicació d’un programa de formació finançat per la Unió Europea, que ha resultat en la detenció de tres persones. Entre els arrestats hi ha Federica Mogherini, exalta representant de Política Exterior de la UE i actual rectora del Col·legi d’Europa. La investigació se centra en el contracte de l’Acadèmia Diplomàtica de la UE per al període 2021-2022, adjudicat pel Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE), en aquell moment sota la direcció de Josep Borrell. La principal sospita és que es va vulnerar la competència lleial en compartir informació confidencial amb el Col·legi d’Europa abans de la licitació oficial. En el marc de l’operació, s’han realitzat escorcolls a les seus d’ambdues institucions a Brussel·les i Bruges, així com als domicilis dels sospitosos.

El sud-est asiàtic pateix unes inundacions i esllavissades devastadores a causa de pluges torrencials monsòniques, agreujades per fenòmens extrems. Països com Indonèsia, Tailàndia i Sri Lanka han registrat un balanç tràgic que supera els 1.000 morts, a més de centenars de desapareguts i més de 500.000 persones evacuades. A Indonèsia, l’illa de Sumatra és la zona més castigada, amb milions d’afectats i pèrdues econòmiques multimilionàries. A Tailàndia, els equips d’emergència centren els seus esforços en el rescat i la reconstrucció a localitats com Hat Yai. Mentrestant, a Sri Lanka, el pas del cicló tropical Ditwah no només ha causat centenars de víctimes, sinó que també ha generat una alerta sanitària pel risc de malalties infeccioses. Experts locals atribueixen la intensitat d’aquests desastres al canvi climàtic.

La tensió entre els Estats Units i Veneçuela ha escalat significativament després que el president Donald Trump anunciés a la xarxa social Truth Social el tancament de l’espai aeri veneçolà. Aquesta amenaça forma part d’una estratègia de pressió militar contra el govern de Nicolás Maduro, a qui Washington acusa de liderar el Càrtel dels Sols, recentment designat com a grup terrorista estranger. L’ofensiva nord-americana inclou el desplegament de més de 12.000 efectius militars i el portaavions USS Gerald Ford al Carib, la incursió de caces F/A-18 i un bombarder B-52 en territori veneçolà, i atacs a suposades narcollanxes sota l’operació Llança del Sud. A més, Trump ha advertit d’una imminent intervenció terrestre, mentre que Maduro ha respost posant les forces militars i les milícies del país en estat d’alerta màxima.

L’expresident del Brasil, Jair Bolsonaro, ha estat arrestat i empresonat a Brasília per ordre del Suprem Tribunal Federal. La detenció preventiva es va produir després que l’exmandatari, que es trobava en arrest domiciliari, intentés trencar la seva polsera electrònica de vigilància per fugir, aprofitant una manifestació de seguidors davant de casa seva. Posteriorment, el jutge Alexandre de Moraes va determinar l’inici del compliment de la seva condemna de 27 anys i tres mesos de presó per l’intent de cop d’estat del 2023. Bolsonaro ha ingressat en una cel·la de la seu de la Policia Federal, tot i les peticions de la seva defensa per mantenir l’arrest domiciliari a causa del seu delicat estat de salut. Les autoritats sospitaven que el seu pla de fugida incloïa refugiar-se a l’ambaixada dels Estats Units.