La tensió entre Elon Musk i Donald Trump ha augmentat significativament. Musk, ex-col·laborador de Trump, va publicar un missatge a X acusant Trump d’estar implicat en els arxius d’Epstein, relacionats amb una xarxa de tràfic sexual de menors. Musk va insinuar que aquesta era la raó per la qual els arxius no s’havien fet públics. Aquest atac va succeir després d’amenaces de Trump de cancel·lar contractes amb empreses vinculades a Musk. Musk també va criticar els aranzels impulsats per Trump, prediu una recessió i va plantejar la creació d’un nou partit polític. Malgrat la gravetat de l’acusació inicial, Musk va esborrar posteriorment el missatge que vinculava Trump amb Jeffrey Epstein, així com altres atacs contra el president, incloent-hi un on afirmava haver contribuït a la victòria electoral de Trump. En un gir inesperat, Musk va respondre conciliadorament a un vídeo de Trump desitjant-li el bé. La relació entre ambdós, que va començar amb una col·laboració estreta en el govern, s’ha deteriorat a causa de discrepàncies sobre polítiques fiscals i els interessos empresarials de Musk. La caiguda de Tesla a la borsa en un 14% afegeix més complexitat a la situació.

Les negociacions de pau entre Ucraïna i Rússia, amb la mediació de Turquia, a Istanbul, han aconseguit un acord per a un nou intercanvi de presoners, prioritzant els ferits greus i els joves. El ministre de Defensa ucraïnès, Rustem Umérov, ha confirmat l’acord, que inclou el retorn de 6.000 cossos de soldats ucraïnesos i la presentació d’una llista de nens ucraïnesos suposadament deportats a Rússia. Volodímir Zelenski, president d’Ucraïna, ha reclamat un alto el foc incondicional, l’alliberament de presoners i el retorn dels nens. Malgrat l’acord sobre l’intercanvi, no s’han produït avenços significatius cap a un alto el foc. Ucraïna ha acusat Rússia de rebutjar la seva proposta d’alto el foc permanent, mentre que Rússia afirma haver proposat una treva de 2 a 3 dies per a la retirada de cadàvers. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha anunciat una nova ronda de converses per a finals de juny, i ha expressat el seu desig que tant Zelenski com Putin, i fins i tot Donald Trump, hi participin. Aquestes negociacions es produeixen després d’un atac ucraïnès amb drons a diverses bases aèries russes, incloent-ne a Sibèria, que hauria destruït més de 40 avions i causat importants danys materials. Rússia, per la seva banda, ha llançat drons i míssils sobre Ucraïna.

Elon Musk ha abandonat el seu càrrec al Departament d’Eficiència Governamental (DOGE) després de 130 dies, expressant la seva “decepció” amb el projecte de reforma fiscal de Donald Trump. Musk va criticar el projecte de llei, que augmenta el dèficit pressupostari, per considerar-lo una “abominació repugnant”, “enorme, escandalós i ple de despeses supèrflues”. Aquesta crítica contrasta amb els elogis mutus que es van dedicar Musk i Trump durant la roda de premsa on es va anunciar la sortida del magnat del govern. Tot i que Musk va afirmar que continuaria sent “amic i assessor” de Trump, les seves crítiques posteriors indiquen una ruptura en la seva relació. La sortida de Musk del DOGE coincideix amb una davallada en els resultats de les seves empreses i la seva declaració d’intenció de centrar-se en Tesla, SpaceX, xAI i X. A més, s’ha revelat que Musk consumia ketamina, èxtasi i bolets al·lucinògens durant el seu període com a assessor, arribant a patir problemes de salut a causa del consum freqüent de ketamina.

La policia portuguesa, a petició de les autoritats alemanyes, ha iniciat una nova ronda d’investigacions en el cas de la desaparició de Madeleine McCann. Aquests procediments, que tindran lloc entre el 2 i el 6 de juny a Praia da Luz (Lagos, Algarve), on la nena de tres anys va ser vista per últim cop el 2007, inclouen diverses diligències que seran lliurades al Servei Federal de Policia alemany. L’objectiu d’aquesta operació és recollir més proves contra Christian Brückner, el principal sospitós de l’assassinat de McCann, segons la justícia alemanya. Brückner, actualment empresonat per la violació d’una dona americana el 2005 a la mateixa zona, podria ser alliberat al setembre després de ser absolt d’altres càrrecs d’abús sexual. La seva presència a la zona en el moment de la desaparició de McCann, confirmada pel senyal del seu mòbil, i la confessió de l’assassinat a un testimoni, el situen com a principal sospitós. Aquesta és la primera recerca oficial en el cas des del 2023.

La violència a Gaza ha augmentat amb un atac israelià a un centre de distribució d’aliments a Rafah, gestionat per la Fundació Humanitària de Gaza (GHF), una entitat privada amb suport nord-americà i israelià. L’atac ha provocat la mort de 30 palestins i més de 100 ferits, segons l’Agència de Notícies Palestina (WAFA). Testimonis afirmen que tancs i drons israelians van disparar contra civils que es dirigien al centre. Aquest incident s’afegeix a la confirmació per part d’Israel de la mort de Mohammad Sinwar, líder militar de Hamas. Paral·lelament, Israel ha bloquejat una reunió entre ministres d’Exteriors àrabs i el president palestí Mahmud Abbas a Cisjordània. La delegació, que incloïa representants de l’Aràbia Saudita, Egipte, Jordània, Bahrain i la Lliga Àrab, ha denunciat el bloqueig com una violació del dret internacional. Israel argumenta que la reunió buscava promoure un estat palestí, considerat una amenaça per a la seva seguretat. Aquestes tensions es produeixen enmig del bloqueig a un alto el foc, amb Hamas exigint la retirada completa de les tropes israelianes de Gaza a canvi de l’alliberament d’ostatges israelians. La UNRWA ha denunciat la difamació per part d’Israel i l’ajuda humanitària de les Nacions Unides continua bloquejada a la frontera.

Hamàs ha respost a la proposta d’alto el foc presentada per l’enviat nord-americà, Steve Witkoff. La proposta de Hamàs inclou l’alliberament de 10 ostatges israelians vius i 18 cossos a canvi d’un alto el foc permanent, la retirada de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) de Gaza, l’alliberament de presos palestins i garanties per a l’entrada d’ajuda humanitària. Aquesta resposta representa una contraoferta a la proposta inicial dels Estats Units, que preveia un alto el foc de 60 dies a canvi de l’alliberament de 28 ostatges en una primera fase i 30 més posteriorment. Tot i que coincideixen en el nombre d’ostatges i cossos a alliberar, Hamàs ha afegit condicions addicionals, com el control del pas fronterer de Rafah. Mentrestant, el govern israelià, liderat per Benjamin Netanyahu, encara no s’ha pronunciat oficialment, però fonts apunten a un possible rebuig de la contraoferta. Familiars dels ostatges israelians han expressat la seva preocupació per un acord parcial, tement per la vida dels ostatges que no siguin inclosos en un primer intercanvi. Einav Zangauker i Yehuda Cohen, familiars d’ostatges, han criticat públicament la gestió de Netanyahu, acusant-lo de posar en perill la vida dels seus fills per motius polítics.

Israel ha aprovat 22 nous assentaments a la Cisjordània ocupada, augmentant la tensió a la regió mentre el món observa la situació a Gaza. Paral·lelament, s’han intensificat els atacs de colons i les batudes de l’exèrcit israelià, amb detencions i demolicions de cases palestines. Benjamin Netanyahu ha anunciat l’eliminació de Mohammed Sinwar, líder de Hamàs, i ha negat la fam massiva a Gaza, tot justificant el control israelià sobre l’ajuda humanitària per evitar que Hamàs la utilitzi com a “arma de guerra”. Després d’incidents en punts de distribució d’ajuda, on van morir almenys tres persones, Israel ha interromput l’enviament de materials. L’ONU, a través de Tom Fletcher, ha condemnat el pla de distribució israelià, insistint en l’entrada massiva d’ajuda i criticant la no adhesió a la llei internacional. La Unió Europea, representada per Kaja Kallas, ha demanat que l’ajuda humanitària no sigui polititzada ni militaritzada, reiterant la importància del rol de l’ONU. Mentrestant, Netanyahu ha acceptat un alto el foc proposat per l’enviat de Donald Trump, Steve Witkoff, que inclou l’alliberament d’ostatges i presos a canvi d’una treva de 60 dies a Gaza. Hamas ha confirmat que està revisant la proposta.

Elon Musk ha abandonat el seu càrrec com a assessor de Donald Trump al capdavant del Departament d’Eficiència Governamental (DOGE). La decisió arriba després de 130 dies al càrrec, el límit legal permès per a la seva designació com a “empleat especial”, que li permetia evitar la divulgació de les seves finances i les normes sobre conflictes d’interessos. Musk va expressar la seva “decepció” amb el megaprojecte fiscal de Trump, que inclou retallades d’impostos però també un augment de la despesa pública, contradient els esforços de reducció de costos del DOGE. La tensió entre Musk i Trump ha crescut, especialment per la relació de la Casa Blanca amb OpenAI i el seu CEO, Sam Altman, rival de Musk en el camp de la intel·ligència artificial. Musk planeja centrar-se en les seves empreses, Tesla, SpaceX, X i xAI, especialment després de la caiguda dels beneficis de Tesla. La seva sortida coincideix amb la decisió del Tribunal de Comerç Internacional de suspendre els aranzels imposats per Trump, considerant-los il·legals.

La situació a Gaza continua sent crítica mentre Hamàs consulta amb altres faccions palestines sobre la proposta de treva presentada per l’enviat dels EUA, Steve Witkoff. Aquesta proposta, que ha estat acceptada per Benjamin Netanyahu, inclou l’alliberament d’ostatges a canvi d’un alto el foc de 60 dies i l’alliberament de presos palestins. Tot i això, Hamàs expressa preocupació per la manca de garanties d’un alto el foc permanent i la no inclusió de la fi de la guerra en les condicions. Mentrestant, activistes palestins, incloent Maha Abdallah, Issam Younis i Alys Samson, han instat al Parlament de Catalunya a suspendre totes les relacions amb Israel, demanant un embargament d’armes i criticant la presència d’empreses armamentístiques israelianes a la Fira de Barcelona i la participació del ministre israelià Nir Barkat al Mobile World Congress. Elogien el tancament de l’oficina d’Acció Exterior de la Generalitat a Tel-Aviv per part de Salvador Illa, però consideren que calen mesures més contundents. Paral·lelament, el Congrés espanyol ha aprovat la presa en consideració d’una llei per a embargaments d’armes a països investigats per genocidi. La distribució d’ajuda humanitària continua sent problemàtica, amb incidents en punts de distribució de la Fundació Humanitària de Gaza, i l’exèrcit israelià ha emès noves ordres d’evacuació al nord de Gaza.

La situació a Gaza continua sent crítica. L’exèrcit israelià està sent investigat per l’ús de ciutadans palestins com a escuts humans, una pràctica que Israel nega rotundament. Mentrestant, la Fundació Humanitària de Gaza (GHF), creada per Israel amb el suport dels EUA per distribuir ajuda humanitària, ha iniciat les seves operacions, però amb entrebancs. El seu director executiu, Jake Wood, ha dimitit, argumentant la impossibilitat d’aplicar el pla de distribució respectant els principis humanitaris. La GHF assegura que continua repartint ajuda, però l’ONU i les ONG es neguen a col·laborar-hi, denunciant la seva falta d’imparcialitat. Tres persones van morir en un centre de distribució d’ajuda de la FGH a Rafah, després que trets d’advertència efectuats pels guàrdies causessin una estampida. A més, les negociacions indirectes entre Hamas i Israel per a un alto el foc i l’alliberament d’ostatges estan en punt mort, tot i una nova proposta de treva que inclou l’alliberament de deu ostatges a canvi d’un alto el foc de 70 dies i una retirada parcial d’Israel de Gaza. Israel ha ordenat un nou desplaçament forçós de la població del sud de la Franja, coincidint amb la celebració del Dia de Jerusalem a Israel. Un bombardeig israelià a una escola convertida en camp de desplaçats a la ciutat de Gaza ha causat una massacre, amb desenes de morts, majoritàriament infants. Benjamin Netanyahu, primer ministre israelià, ha promès recuperar tots els ostatges.