Els Estats Units, sota l’ordre de Donald Trump, van bombardejar tres instal·lacions nuclears iranianes: Fordow, Natanz i Isfahan. Trump va qualificar l’operació “Martell de Mitjanit” d’“èxit” i va afirmar que l’objectiu era destruir la capacitat nuclear de l’Iran. En resposta, l’Iran va llançar míssils contra Israel, ferint 86 persones i causant explosions a diverses ciutats, incloent Tel-Aviv. L’Iran va acusar els EUA de trair el compromís amb la diplomàcia i va afirmar el seu dret a l’autodefensa. L’Organització de l’Energia Atòmica de l’Iran (OEAI) va declarar que Fordow, l’objectiu principal, havia estat evacuat prèviament i no va patir danys irreversibles, condemnant l’atac i prometent continuar el desenvolupament nuclear. Malgrat l’afirmació de victòria de Trump, un informe de la intel·ligència militar dels EUA suggereix que l’atac només va retardar el programa nuclear iranià uns mesos, i que l’Iran conserva la major part de les seves reserves nuclears. Tant el secretari de Defensa, Pete Hegseth, com la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, van rebutjar l’informe, qualificant-lo de “fake news” i reiterant l’èxit de l’operació.

El Parlament Europeu ha defensat el dret dels passatgers a portar una maleta de mà i un article personal sense cost addicional, contradient la posició prèvia del Consell de la UE. A principis de juny, els governs de la Unió Europea, amb l’oposició d’Espanya, Alemanya, Portugal i Eslovènia, van acordar limitar la gratuïtat de l’equipatge de mà a les bosses que caben sota el seient. La Comissió de Transports i Turisme de l’Eurocambra proposa unes dimensions màximes de 40 x 30 x 15 cm per a l’article personal i de 100 cm i 7 kg per a la maleta de mà. Aquesta decisió ha estat criticada per la patronal d’aerolínies europees, que argumenta que encarirà els bitllets, mentre que el ministre Pablo Bustinduy l’ha celebrat. L’eurodiputat Vicent Marzà ha acusat el Consell Europeu de cedir als interessos de les aerolínies, que, segons ell, van obtenir 10.000 milions d’euros l’any passat cobrant per l’equipatge de mà. Aquest debat s’emmarca en la reforma del reglament comunitari sobre els drets dels passatgers aeris, pendent des de fa més d’una dècada. La proposta del Parlament Europeu també inclou mesures com garantir que els menors de 12 anys puguin seure amb el seu acompanyant i que els acompanyants de persones amb mobilitat reduïda puguin viatjar sense cost addicional. A més, es busca clarificar les circumstàncies extraordinàries que permeten a les aerolínies denegar indemnitzacions, excloent-ne les vagues del seu personal. El TJUE ja va dictaminar el 2014 que cobrar per l’equipatge de mà és il·legal si compleix requisits raonables. El govern espanyol va multar cinc aerolínies, entre elles Ryanair, EasyJet, Vueling, Volotea i Norwegian, amb 179 milions d’euros per cobrar per l’equipatge de mà. La posició definitiva del Parlament Europeu es votarà al ple a partir del 7 de juliol, i posteriorment s’iniciaran les negociacions amb el Consell de la UE.

Israel i l’Iran van acordar un alto el foc de 24 hores mediat per Donald Trump, després de vuit dies d’intercanvis de míssils. Trump va qualificar l’acord com a “complet i total”, celebrant la fi de la “Guerra de Dotze Dies” i expressant optimisme sobre una pau duradora. No obstant això, l’alto el foc va ser immediatament posat en dubte per acusacions mútues de violacions. Les FDI van denunciar un atac amb míssils iranians just després de l’inici de la treva, mentre que l’Iran va acusar Israel de bombardejar el seu territori. Aquest acord va arribar després d’una escalada de tensions, incloent el bombardeig per part dels Estats Units de tres instal·lacions nuclears iranianes, entre elles la de Fordow, utilitzant bombes antibúnquers llançades des d’avions B2. Trump va descriure l’atac com una “acció limitada” condicionada a la recerca de la pau per part de l’Iran, i va reafirmar la seva aliança amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Prèviament, l’Iran havia atacat bases militars nord-americanes a Qatar i l’Iraq, incloent la Base Aèria Al Udeid, en resposta al bombardeig de les seves instal·lacions nuclears.

La violència entre Israel i l’Iran s’ha intensificat després del bombardeig dels Estats Units a tres instal·lacions nuclears iranianes. Israel ha llançat atacs aeris “sense precedents” contra objectius militars i energètics iranians, incloent la capital, Teheran, la presó d’Evin, una central elèctrica, sis aeroports i la planta nuclear de Fordow, prèviament atacada pels EUA. L’exèrcit israelià afirma haver matat almenys deu membres de la Guàrdia Revolucionària iraniana i haver destruït vuit llançadors de míssils. L’Iran ha respost amb el llançament de entre 20 i 30 míssils balístics contra Israel, impactant a Tel-Aviv, Nes Tziona i Haifa, causant 86 ferits i importants danys. Míssils iranians també han sobrevolat Jerusalem. Israel ha tancat el seu espai aeri i ha emès alertes per a la població. Mentrestant, Rafael Grossi, director general de l’AIEA, ha expressat preocupació pels danys a les instal·lacions nuclears i ha demanat accés per als inspectors. L’ONU i la UE han fet crides al diàleg i la contenció. Putin ha condemnat l’atac dels EUA i s’ha reunit amb el ministre d’Exteriors iranià per coordinar una resposta. La Xina ha demanat esforços per evitar l’impacte del possible tancament de l’estret d’Ormuz.

L’escalada de tensions entre l’Iran i Israel continua amb un intercanvi d’atacs aeris per sisè dia consecutiu. Israel ha dut a terme atacs contra instal·lacions militars iranianes, incloent una planta de centrifugadores nuclears i fàbriques d’armament, causant centenars de víctimes, segons l’Iran. Entre els morts hi ha comandants d’alt rang iranians i científics nuclears, inclòs Ali Shadmani, cap de l’exèrcit iranià. L’Iran ha respost amb el llançament de míssils contra Israel, alguns dels quals han impactat al centre del país. Donald Trump ha exigit la “rendició incondicional” de l’Iran i ha amenaçat el líder suprem iranià, Ali Khamenei, mentre que aquest ha afirmat que no es rendiran i ha advertit dels “danys irreparables” d’una intervenció directa dels Estats Units. Trump, contradient el Pentàgon, ha suggerit la possibilitat d’un canvi de govern a l’Iran. Rússia i la Unió Europea, a través de Vladímir Putin i Kaja Kallas respectivament, han advertit dels riscos d’una escalada del conflicte amb la intervenció dels EUA. Mentrestant, milers de turistes estan atrapats a Israel i el govern ha implementat un pla de repatriació per als ciutadans israelians a l’estranger.

Les tensions entre l’Iran i els Estats Units han augmentat significativament després que els Estats Units bombardegessin tres instal·lacions nuclears iranianes: Fordow, Natanz i Esfahan. Fordow, una planta d’enriquiment d’urani soterrada, era un objectiu clau a causa de la seva capacitat per produir urani altament enriquit. Natanz, la central nuclear més gran de l’Iran, ja havia estat danyada per atacs anteriors, mentre que Esfahan juga un paper crucial en la conversió d’urani. En resposta, l’Iran ha amenaçat amb represàlies, incloent el possible tancament de l’estret d’Ormuz, un punt estratègic per al comerç mundial de petroli. Aquest estret és la principal ruta d’exportació de cru per a països com l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, l’Iraq, Kuwait i el mateix Iran. Un bloqueig podria interrompre el 20% del subministrament mundial de petroli i disparar els preus per sobre dels 100 dòlars per barril, segons els analistes. La decisió final sobre el tancament recau en l’aiatol·là Ali Khamenei. Aquesta amenaça no és nova, ja que Teheran l’ha utilitzada en el passat en moments de tensió. La Cinquena Flota nord-americana, amb base a Bahrain, té la responsabilitat de mantenir l’estret obert i protegir la navegació a la zona.

Els Estats Units han bombardejat tres instal·lacions nuclears iranianes: Fordow, Esfahan i Natanz. Fordow, una instal·lació subterrània, alberga milers de centrifugadores per enriquir urani. Esfahan, un complex nuclear antic, conté la planta de conversió d’urani i laboratoris xinesos. Natanz, el centre principal d’enriquiment d’urani, ha estat objecte d’atacs previs. L’atac, ordenat per Donald Trump, ha estat dut a terme amb bombarders B-2 i míssils llançats des de submarins. L’Iran, a través del ministre d’Exteriors Abbas Araghchi, ha advertit de “conseqüències eternes” i ha anunciat un viatge a Moscou per reunir-se amb Vladímir Putin. Rússia i la Unió Europea han expressat preocupació per l’escalada del conflicte. Les Nacions Unides, a través d’António Guterres, han instat a la diplomàcia per evitar una “espiral de caos”. Diversos països, com Espanya amb Pedro Sánchez i José Manuel Albares, han demanat contenció i diàleg. Organitzacions com Hamas han condemnat l’atac. La comunitat internacional ha reaccionat majoritàriament amb preocupació, demanant la tornada a la negociació i una solució diplomàtica. Úrsula Von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, i Keir Starmer, primer ministre del Regne Unit, s’han sumat a les crides a la negociació. El Papa Lleó XIV ha lamentat les “notícies alarmants” i ha demanat la fi de la guerra. Altres líders mundials, com Gustavo Petro de Colòmbia, Luis Arce de Bolívia, i Gabriel Boric de Xile, han condemnat l’atac.

Donald Trump ha criticat Espanya i el Canadà per la seva baixa contribució a la despesa en defensa de l’OTAN. Trump ha afirmat que Espanya “sempre ha pagat molt poc” i ha insistit que tots els membres de l’OTAN haurien de dedicar el 5% del seu PIB a defensa, molt per sobre de l’actual objectiu del 2%. Aquestes declaracions responen a la negativa del president espanyol, Pedro Sánchez, d’augmentar la despesa militar espanyola, expressada en una carta dirigida al secretari general de l’OTAN, Mark Rutte. Sánchez ha qualificat la proposta del 5% d’“irracional i contraproduent” i ha defensat una despesa del 2,1% com a suficient. Trump també ha criticat el Canadà per un raonament similar. A més, Trump ha qüestionat el paper d’Europa en el conflicte entre Israel i l’Iran, afirmant que “Europa no podrà ajudar” perquè no té la influència necessària a la regió. Aquestes declaracions es produeixen abans de la cimera de l’OTAN que tindrà lloc a la Haia.

L’escalada bèl·lica entre l’Iran i Israel continua amb un intercanvi de míssils i bombardejos. Israel va iniciar els atacs, dirigits contra instal·lacions nuclears iranianes com Natanz, Isfahan, Fordow i Arak, i infraestructures militars a Teheran, Tabriz, Kermanshah i Khorramabad, causant nombroses víctimes, inclosos alts comandaments militars iranians com Mohammad Baqerí i Hoseín Salamí. L’Iran va respondre amb míssils balístics, alguns dels quals van impactar a Tel-Aviv, Ramat Gan, Holon i l’hospital Soroka a Beerseba, provocant ferits. Benyamin Netanyahu ha promès una resposta contundent. El conflicte ha causat centenars de morts i milers de ferits a banda i banda. Donald Trump ha amenaçat l’Iran, però també ha suggerit la possibilitat d’un acord, mentre que l’Iran ha rebutjat negociar després dels atacs. La comunitat internacional ha condemnat la violència i ha fet una crida a la calma, amb Rússia oferint-se com a mediador. Mentrestant, s’intensifica l’èxode de civils de Teheran i altres ciutats iranianes, i els estrangers estan sent evacuats d’Israel.

Donald Trump ha augmentat la pressió sobre l’Iran després dels atacs d’Israel, advertint de possibles atacs “inclús més brutals” si no s’arriba a un acord sobre el programa nuclear iranià. Inicialment, l’administració Trump va intentar distanciar-se de l’operació israeliana, però Trump va confirmar posteriorment la coordinació amb Israel, afirmant que “ho sabíem tot”. Fonts israelianes van corroborar aquesta coordinació, indicant que la planificació de l’atac va començar l’octubre passat i va continuar després de la victòria electoral de Trump, malgrat les tensions públiques entre ambdós líders. L’objectiu de l’atac, segons aquestes fonts, era convèncer l’Iran que no era imminent per evitar el desplaçament d’objectius, incloent líders militars i científics del programa nuclear. Trump va amenaçar directament l’aiatol·là Ali Khamenei, afirmant conèixer la seva ubicació i considerant-lo un “objectiu fàcil”, tot i que va descartar una acció immediata. Aquesta escalada de tensions es produeix enmig de les negociacions nuclears entre els EUA i l’Iran, que Trump sembla haver abandonat, frustrat per la falta de serietat de Teheran i la determinació de Netanyahu d’atacar amb o sense el suport de Washington. Trump està considerant atacar les instal·lacions d’enriquiment d’urani a Fordow, una acció que requeriria bombes antibúnquer i bombarders nord-americans. Mentrestant, els atacs entre Israel i l’Iran han causat la mort de més de 248 persones, la majoria civils iranians. Israel ha atacat ciutats com Esfahan i Natanz, on es troben importants instal·lacions nuclears iranianes, causant danys significatius al complex subterrani d’enriquiment d’urani de Natanz.