Després de deu dies de negociacions a París, representants de Nova Caledònia, tant independentistes com no independentistes, i el govern francès, liderat pel ministre d’Ultramar Manuel Valls, han arribat a un acord històric per a la creació d’un “Estat de Nova Caledònia” dins de la Constitució francesa. L’acord, que ha de ser ratificat per les institucions caledonianes, estableix una nova nacionalitat caledoniana, compatible amb la francesa, i un cens electoral específic per a determinades eleccions, que inclourà els nadius i residents de més de 15 anys. Aquest acord busca una “solució perenne” després de dècades de tensions i tres referèndums sobre la independència. Inclou reformes econòmiques, especialment en el sector del níquel. El president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre, François Bayrou, han celebrat l’acord, destacant la “tria valenta i responsable” dels caledonians. La presidenta de l’Assemblea Nacional, Yaël Braun-Pivet, també ha expressat la seva confiança en el futur de Nova Caledònia. L’acord preveu que aquest nou estat pugui ser reconegut internacionalment, tot i que Nova Caledònia continuarà sent part de França i els seus habitants, francesos. Els partidaris de la permanència francesa han celebrat l’acord, que consideren l’inici d’una “nova era d’estabilitat”.

El Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) ha iniciat un procés de desarmament com a gest de bona voluntat per assolir la pau amb Turquia després de 40 anys de conflicte que han deixat més de 45.000 morts. En una cerimònia simbòlica a les muntanyes del Kurdistan iraquià, 30 guerrillers, liderats per Bese Hozat, van calar foc a les seves armes. Aquest acte, considerat un pas històric, respon a la crida d’Abdullah Öcalan, cofundador del PKK, que va demanar la fi de la lluita armada i la dissolució del grup. El govern de Recep Tayyip Erdogan ha mantingut una postura hermètica sobre les negociacions, tot i que el portaveu de l’AKP, Ömer Çelik, ha confirmat que el procés es desenvolupa sense observadors internacionals. Devlet Bahçeli, líder ultranacionalista i aliat d’Erdogan, ha lloat el compliment de la paraula del PKK i ha destacat la posició del partit prokurd DEM. S’espera un discurs “històric” d’Erdogan que podria aclarir aspectes del procés. Malgrat l’optimisme, el procés està marcat per ombres, com la repressió contra el partit d’oposició CHP i l’empresonament de membres del DEM, inclòs Selahattin Demirtas. El govern turc presenta el procés com una rendició del PKK més que com una negociació, i no s’han revelat les possibles concessions a la minoria kurda.

El Regne Unit i França han signat un acord migratori durant la visita d’estat d’Emmanuel Macron a Londres. L’acord, anomenat “n’entra un, en surt un”, permetrà al Regne Unit retornar a França fins a 50 migrants setmanals que arribin en pastera a través del canal de la Mànega. A canvi, França enviarà al Regne Unit el mateix nombre de sol·licitants d’asil amb vincles britànics que no hagin intentat entrar il·legalment al país. Keir Starmer, primer ministre britànic, ha celebrat l’acord com una eina per combatre el tràfic de persones i frenar l’augment del 56% en les arribades irregulars registrades aquest any, que superen les 21.000 persones. Macron ha justificat l’acord per la manca de control a les fronteres europees i ha reclamat una revisió dels acords migratoris de la UE. A més, ambdós països han signat la declaració de Northwood, un acord de defensa que preveu la coordinació de les seves armes nuclears en cas d’atac. Finalment, ambdós líders han copresidit la cimera de la Coalició dels Disposats en suport a Ucraïna, on s’ha acordat establir una seu operativa a París i, posteriorment, a Londres, així com una cèl·lula de coordinació a Kíiv per a la regeneració de les forces ucraïneses.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha estat protagonista d’una nova polèmica arran dels seus comentaris sobre el domini de l’anglès del president de Libèria, Joseph Boakai. Durant una reunió a la Casa Blanca amb diversos líders africans, Trump va expressar la seva sorpresa per la fluïdesa de Boakai en anglès, preguntant-li on havia après a parlar-lo “tan bé”. Aquest comentari ha generat crítiques, ja que l’anglès és la llengua oficial de Libèria. La història de Libèria està estretament lligada als Estats Units. El país va ser fundat al segle XIX per la Societat Americana de Colonització com a lloc de repatriació per a esclaus alliberats. Libèria va declarar la seva independència el 1847, convertint-se en la primera república africana independent. La seva capital, Monròvia, porta el nom del president estatunidenc James Monroe, i la seva bandera és similar a la dels EUA. Aquest fet històric explica per què l’anglès és l’idioma oficial del país, un detall que semblava desconèixer Trump. L’incident ha estat àmpliament comentat a les xarxes socials, on s’ha qüestionat el coneixement de Trump sobre la història i la cultura africanes.

El Dalai-lama, Tenzin Gyatso, que complirà 90 anys el proper diumenge, ha confirmat la continuïtat del seu llinatge espiritual després de la seva mort. En un missatge de vídeo dirigit als fidels reunits a Dharamshala, Índia, on resideix a l’exili, el líder budista va assegurar que la seva reencarnació serà escollida pel Gaden Phodrang Trust, el seu cercle de confiança, seguint la tradició tibetana. Aquest anunci desafia directament la Xina, que reclama el dret de nomenar el successor. Pequín considera el Dalai-lama un separatista perillós des de la seva fugida del Tibet l’any 1959, després d’un aixecament fallit contra el domini xinès. El govern xinès insisteix que la reencarnació ha de complir amb les lleis xineses i rebre l’aprovació del govern central. En resposta, el Dalai-lama ha afirmat que el seu successor naixerà fora de la Xina i ha instat als seus seguidors a no reconèixer cap autoritat religiosa designada per Pequín. El Gaden Phodrang Trust ha aclarit que la cerca del proper Dalai-lama no està restringida per nacionalitat ni gènere. Aquest conflicte per la successió s’emmarca en la complexa relació entre la Xina i el Tibet, marcada per la repressió xinesa, l’exili del Dalai-lama i la lluita per la preservació de la identitat tibetana.

Ucraïna s’ha retirat del Tractat d’Ottawa, que prohibeix les mines antipersones, seguint els passos de les repúbliques bàltiques, Polònia i Finlàndia. El president Zelenski ho justifica per l’ús “cínic” d’aquestes armes per part de Rússia, argumentant que són necessàries per a la defensa. Aquesta decisió, que situa Ucraïna al capdavant dels països més minats del món, s’ha pres malgrat que el país ja violava el tractat, utilitzant mines i rebent-ne subministrament dels EUA amb l’aprovació de Joe Biden. L’ONU i la Creu Roja Internacional, amb António Guterres i Mirjana Spoljaric al capdavant, han expressat la seva preocupació per aquesta tendència a Europa, que soscava dècades de progrés en desarmament humanitari. Argumenten que no existeixen mines “segures” i que les promeses de neteja ràpida són enganyoses. La retirada d’Ucraïna del tractat simbolitza la creixent fractura de l’ordre internacional basat en normes i pactes multilaterals, i s’emmarca en un context d’afebliment dels acords de control d’armes a nivell global.

França ha implementat una nova llei que prohibeix fumar en diversos espais públics, com ara parcs, platges i parades d’autobús, amb multes que oscil·len entre els 135 i els 750 euros. Aquesta prohibició, però, no s’aplica a les terrasses de bars i restaurants ni als vapejadors, fet que ha generat crítiques del Comitè Nacional Contra el Tabaquisme (CNCT), presidit per Yves Martinet, que considera la mesura “insuficient”. Mentre que les patronals de l’hostaleria celebren l’exempció de les terrasses, el CNCT argumenta que els vapejadors s’utilitzen per “enganxar els joves” i que el 89% dels francesos, incloent-hi el 35% de fumadors i vapejadors, preferirien terrasses lliures de fum. A França, el tabaquisme causa 75.000 morts anuals. Espanya, per la seva banda, està treballant en una nova llei antitabac, impulsada per la ministra de Sanitat, Mónica García, que sí que inclourà la prohibició de fumar i vapejar a les terrasses, equiparant la regulació d’ambdós productes. Aquesta decisió s’emmarca en l’objectiu d’aconseguir una “generació lliure de fums”. A més, diversos municipis del litoral de Barcelona s’han sumat a la prohibició de fumar a les platges.

La cimera de l’OTAN a la Haia ha conclòs amb un acord per augmentar la despesa militar al 5% del PIB per al 2035. Aquest objectiu, dividit en un 3,5% per a despesa militar directa i un 1,5% per a àrees com la seguretat i la indústria, busca igualar la despesa dels Estats Units i fer front a l’amenaça russa. Donald Trump ha pressionat per aquest augment, mentre que Pedro Sánchez s’hi ha oposat, argumentant que el 2,1% és suficient i que un augment significaria retallades en serveis socials. Malgrat les reticències d’Espanya, Mark Rutte, secretari general de l’OTAN, ha celebrat l’acord com un “salt quàntic” en defensa col·lectiva. S’espera que els països presentin plans anuals per assolir aquest objectiu, que es revisarà el 2029. L’augment de la despesa militar ha generat preocupació sobre la dependència de la indústria armamentística nord-americana, ja que les cinc empreses amb més facturació el 2023 són dels EUA. Experts com José Luis Gordillo, del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, i Frank Slijper, de l’organització neerlandesa Pax, alerten sobre aquesta dependència i qüestionen la necessitat d’una despesa tan elevada, considerant-la desproporcionada en relació a les amenaces actuals. L’acord s’ha assolit en un context d’inestabilitat geopolítica, marcada per l’amenaça russa i els conflictes al Pròxim Orient, tot i que la qüestió d’Ucraïna ha quedat en segon pla a la cimera, amb la presència de Volodímir Zelenski limitada a actes socials.

Mark Rutte, secretari general de l’OTAN, va elogiar Donald Trump per l’atac contra instal·lacions nuclears iranianes, qualificant-lo d’acte “extraordinari” que augmenta la seguretat global. Rutte va predir un altre èxit per a Trump a la cimera de la Haia, on es va confirmar l’augment de la despesa militar al 5% per part dels països membres de l’OTAN. Rutte va assegurar que “Europa pagarà amb escreix” aquesta inversió en defensa, considerant-ho una victòria per a Trump. Aquest bombardeig s’emmarca en una llarga història d’intervencionisme militar dels Estats Units, que ha atacat o ocupat una trentena de països des de la Segona Guerra Mundial, incloent-hi el Vietnam, Panamà, l’Iran, Somàlia i Bòsnia. Aquest intervencionisme, sovint justificat com a defensa de la democràcia, és vist per alguns analistes com a “imperialisme clàssic”. Després de la Guerra Freda, els EUA van emergir com a única superpotència, expandint la seva influència global. Actualment, l’ascens de potències com la Xina i Rússia desafia aquesta hegemonia, creant un ordre mundial més inestable i perillós. L’acció de Trump a l’Iran ha generat crítiques, fins i tot dins del seu propi moviment, per incomplir la promesa de no involucrar-se en més guerres. Paral·lelament, el suport social a l’imperialisme nord-americà ha disminuït significativament.

Les tensions a l’Orient Mitjà s’han intensificat després que Donald Trump suggerís un canvi de règim a l’Iran, arran de l’atac a tres instal·lacions nuclears iranianes: Fordow, Esfahan i Natanz. Aquest atac, qualificat per Trump com un “èxit militar espectacular”, ha generat protestes als Estats Units i divisions dins del Partit Republicà. L’Iran, per la seva banda, ha amenaçat amb “conseqüències eternes” i ha ampliat els seus objectius militars, prometent greus conseqüències per a l’exèrcit nord-americà. Vladímir Putin ha condemnat l’atac estatunidenc, qualificant-lo d’“agressió injustificada” i oferint suport a l’Iran. Aquest conflicte ha provocat una pujada del preu del petroli, arribant a superar els 81 dòlars el barril de Brent, i el Parlament iranià ha demanat el tancament de l’estret d’Ormuz, un punt estratègic per al comerç mundial de petroli. Mentrestant, Benjamin Netanyahu ha estat acusat d’exagerar l’amenaça iraniana durant dècades per justificar l’agressió i sabotejar l’acord nuclear de 2015. L’atac israelià, segons alguns analistes, buscava desviar l’atenció de la situació a Gaza i enterrar les negociacions entre els EUA i l’Iran per a un nou acord nuclear.