A Vic-la-Gardiole, prop de Montpeller, una treballadora de 59 anys d’una escola bressol, Les Aresquiers, ha estat acusada de violar nou infants d’entre 3 i 4 anys. La dona, que treballava com a Agent Territorial Especialitzat en Escoles Infantils (ATSEM), va ser contractada l’octubre de 2024 i els presumptes abusos van tenir lloc des d’aleshores fins a principis de juliol de 2025, quan dues famílies van denunciar els fets a la policia. El Tribunal de Montpeller ha obert diligències judicials per violació i agressió sexual a menors de 15 anys per part d’una persona amb autoritat i ha decretat presó preventiva per a l’acusada. L’Ajuntament de Vic-la-Gardiole va suspendre cautelarment la treballadora després de les denúncies i ha expressat el seu suport a les famílies afectades. La investigació continua oberta per determinar si hi ha més víctimes.

Donald Trump i Ursula von der Leyen han arribat a un acord comercial després d’una reunió a Turnberry, Escòcia. Aquest acord estableix un aranzel del 15% per a tots els productes importats pels Estats Units des de la UE a partir de l'1 d’agost. Aquest percentatge substitueix l’aranzel general del 10% existent anteriorment. Es mantenen els aranzels del 50% a l’acer i l’alumini, i del 25% als cotxes europeus. Els productes farmacèutics també estaran subjectes a l’aranzel del 15%. Aquest acord arriba després d’una sèrie d’amenaces i negociacions tenses, iniciades a l’abril per Trump, que van afectar inicialment el 70% de les exportacions de la UE i amenaçaven amb aranzels de fins al 30%. A Catalunya, l’acord afectarà 3.161 empreses, amb un impacte particular en els sectors químic, farmacèutic, maquinària, agroalimentari i metall, que representen un 4,3% de les exportacions catalanes. El Govern ha anunciat un pla de 1.500 milions d’euros per mitigar l’impacte d’aquests aranzels. Aquest acord amb la UE s’emmarca en una sèrie de pactes i tensions comercials impulsades per Trump amb diversos països, com la Xina, el Vietnam, Corea del Sud i el Pakistan, mentre que altres, com l’Índia, el Canadà i el Brasil, encara no han tancat acords i s’enfronten a possibles aranzels.

La situació a Gaza continua sent catastròfica després de 22 mesos de guerra amb Israel, amb més de 60.000 palestins morts i 145.870 ferits. L’ONU i altres organitzacions humanitàries pressionen Israel per permetre l’entrada d’ajuda humanitària, amb milers de camions encallats a les fronteres. Israel culpa la comunitat internacional per la limitada ajuda que ingressa, negant la fam a Gaza i desestimant-la com a tàctica de Hamàs. L’ONU denuncia que, tot i les “pauses humanitàries”, l’ajuda que arriba és insuficient davant la magnitud de la crisi. S’han registrat morts per inanició, incloent nens, i es tem per la vida de milers de nadons si no arriba llet de fórmula. Diumenge, van entrar 120 camions, però l’ONU necessita introduir-ne fins a 700 diàriament. Mentrestant, des de finals de maig, més de 1.179 gazians han mort en punts de distribució d’ajuda gestionats per una organització impulsada per Israel i els Estats Units. A Israel, organitzacions com B’Tselem i Metges pels Drets Humans denuncien que Israel comet genocidi a Gaza, mentre personalitats israelianes exigeixen sancions contra el seu propi país. La comunitat internacional i el president nord-americà, Donald Trump, expressen preocupació per la situació.

L’expresident colombià Álvaro Uribe ha estat declarat culpable de suborn i frau processal per una jutgessa de Bogotà. La sentència conclou que Uribe va pressionar testimonis per evitar ser vinculat a grups paramilitars i va intentar manipular-los per implicar el senador Iván Cepeda en activitats il·legals. Aquesta decisió judicial, la primera contra un expresident colombià, podria comportar una pena de presó d’entre quatre i vuit anys per a Uribe, qui va governar Colòmbia del 2002 al 2010. La defensa d’Uribe, que sempre ha negat les acusacions i al·lega persecució política, ha anunciat que apel·larà la sentència, allargant el procés legal. La decisió ha generat reaccions dividides a Colòmbia. Mentre alguns celebren la sentència com una victòria de la justícia, d’altres, inclosos els expresidents Iván Duque i Andrés Pastrana, han expressat el seu suport a Uribe. L’actual president, Gustavo Petro, ha demanat respecte per la decisió judicial i ha defensat el paper de Cepeda en el procés. El diari El Espectador ha qualificat la sentència de “moment històric”, destacant la transparència i el rigor del procés judicial.

Després de cinc dies d’intensos combats a la frontera entre Tailàndia i Cambodja, que van resultar en 35 morts (22 tailandesos i 13 cambodjans, incloent-hi civils i militars) i el desplaçament de 291.000 persones, els dos països han acordat un alto el foc “immediat i sense condicions”. L’acord, mediat pel primer ministre de Malàisia, Anwar Ibrahim, en el seu paper com a president de l’ASEAN, es va assolir durant una reunió entre el primer ministre tailandès en funcions, Phumtham Wechayachai, i el seu homòleg cambodjà, Hun Manet. L’alto el foc busca restaurar la pau i la seguretat a la zona fronterera, especialment al voltant del disputat temple de Prasat Ta Muen Thom, l’origen de la disputa. Es preveuen futures reunions bilaterals entre caps militars per consolidar l’acord. La mediació dels EUA, amb el president Donald Trump, i la participació de la Xina com a observador, van ser claus per a l’alto el foc. Aquest conflicte, que recorda els enfrontaments del 2008 al 2011 amb una trentena de morts, es va reactivar recentment després d’un incident amb mines terrestres que va ferir sis soldats tailandesos i la mort d’un soldat cambodjà en un intercanvi de trets. Ambdues parts s’havien acusat mútuament d’iniciar les hostilitats.

El president francès, Emmanuel Macron, ha anunciat el reconeixement de l’Estat de Palestina a l’Assemblea General de l’ONU al setembre. Aquesta decisió, presa enmig de la greu crisi humanitària a Gaza, busca pressionar Israel per aturar el conflicte i implementar un alto el foc immediat, alliberar ostatges israelians i proporcionar ajuda humanitària als gazians. Macron també ha destacat la necessitat de desmilitaritzar Hamàs i reconstruir Gaza. Aquesta mesura, principalment simbòlica, segueix la línia d’Espanya, Noruega i Irlanda, elevant a 147 els països que reconeixen Palestina. La decisió ha rebut el suport de l’Autoritat Nacional Palestina, Hamas, la Xina, Espanya i Itàlia, mentre que Israel i els Estats Units l’han criticada durament, qualificant-la de recompensa al terror. Netanyahu ha argumentat que un estat palestí en les condicions actuals esdevindria una plataforma per a l’aniquilació d’Israel. Malgrat les crítiques, Macron manté la tradició francesa de perfil propi en geopolítica, com ja va demostrar amb el genocidi armeni o el suport als kurds. França, Alemanya i el Regne Unit han fet una crida conjunta per un alto el foc immediat i la fi de la catàstrofe humanitària a Gaza, rebutjant una possible annexió israeliana de Cisjordània.

La frontera entre Tailàndia i Cambodja ha estat escenari d’una escalada de violència en els darrers dies. Els enfrontaments, que van començar amb un intercanvi de trets, han evolucionat ràpidament amb l’ús de caces F-16, míssils, bombes i artilleria. Tailàndia ha informat de 18 morts i més de 138.000 desplaçats, mentre que Cambodja ha confirmat una víctima mortal i milers de desplaçats. Ambdós països s’acusen mútuament d’iniciar les hostilitats i de possibles crims de guerra. Bangkok afirma que les tropes cambodjanes van atacar primer una base militar tailandesa, mentre que Phnom Penh argumenta que només va respondre en defensa pròpia a incursions tailandeses. El temple de Preah Vihear, reclamat per ambdós països, ha estat afectat pels bombardejos. La comunitat internacional, incloent-hi els Estats Units, la Xina, la Unió Europea i l’ASEAN, ha expressat la seva preocupació i ha instat a la calma i al diàleg. Cambodja ha sol·licitat una reunió d’emergència del Consell de Seguretat de l’ONU. El primer ministre interí tailandès, Phumtham Wechayachai, ha advertit del risc d’una guerra oberta si la situació no es controla. Aquest conflicte s’emmarca en una llarga disputa territorial i tensions prèvies, incloent-hi incidents mortals en els mesos anteriors. La recent trucada telefònica entre la primera ministra tailandesa, Paetongtarn Shinawatra (actualment suspesa), i el líder cambodjà, Hun Sen, va ser criticada a Tailàndia i va contribuir a la tensió existent.

El president francès, Emmanuel Macron, ha anunciat el reconeixement de l’Estat de Palestina durant l’Assemblea General de l’ONU al setembre. En una carta dirigida al president de l’Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas, Macron va expressar el compromís de França amb una pau duradora a l’Orient Mitjà i la necessitat de construir un Estat palestí viable i desmilitaritzat que reconegui plenament Israel. Aquesta decisió, segons Macron, s’emmarca en la cerca de la pau a la regió i la necessitat d’aturar la guerra a Gaza i atendre la seva població. Macron també va destacar la importància de la desmilitarització de Hamas per a la reconstrucció de Gaza. Aquest anunci s’ha produït abans d’una conferència a Nova York, presidida per França i l’Aràbia Saudita, que promou la solució dels dos estats. Israel, però, ha rebutjat la decisió. El viceprimer ministre israelià, Yariv Levin, la va qualificar de “taca en la història de França” i “una ajuda directa al terrorisme”, afirmant que la Terra d’Israel pertany al poble d’Israel. El ministre Amichai Chikli també va criticar durament la decisió.

Rússia i Ucraïna van mantenir una tercera ronda de negociacions a Istanbul, amb la mediació de Turquia. La trobada, impulsada per l’ultimàtum de 50 dies donat per Donald Trump a Vladímir Putin per assolir un acord de pau, va tenir resultats modestos. Ucraïna, liderada per Rustem Umérov, va prioritzar un alto el foc de 30 dies i una reunió entre Zelenski i Putin a finals d’agost. Rússia, representada per Vladímir Medinski, es va mostrar reticent a l’alto el foc, oferint només treves breus per a l’evacuació de ferits i la recollida de cossos. El Kremlin va descartar “avenços miraculosos” degut a les posicions oposades, tot i que es va acordar un nou intercanvi de presoners. Ucraïna va acusar Rússia de bloquejar l’alto el foc, mentre que Moscou va reiterar les seves exigències de neutralitat i acceptació de l’ocupació per part d’Ucraïna. L’ultimàtum de Trump, que amenaça amb sancions i aranzels si no s’arriba a un acord, va ser un factor important en les negociacions, tot i que Putin no va fer cap comentari al respecte.

Donald Trump ha afirmat que ha convençut Coca-Cola per modificar la fórmula de la seva beguda als Estats Units, substituint el xarop de blat de moro per sucre de canya. El president ho ha anunciat a Truth Social, agraint als directius de l’empresa i assegurant que aquest canvi farà la beguda “millor”. La Casa Blanca ha compartit el missatge, acompanyat d’una imatge promocional amb l’eslògan “Pren-te una coca-cola amb Trump”. No obstant això, Coca-Cola no ha confirmat oficialment la modificació, limitant-se a agrair “l’entusiasme” de Trump i prometent compartir més detalls sobre noves ofertes properament. Aquesta incertesa planteja la possibilitat que es tracti d’un nou producte i no d’un canvi en la fórmula original. A més, la decisió podria afectar els agricultors de blat de moro dels Estats Units i generar pèrdues de llocs de treball, segons l’Associació de Refinadors de Blat de Moro. Aquest canvi, a més, podria resultar irònic, ja que el sucre de canya s’importa majoritàriament de Mèxic, un país afectat per aranzels del 30% imposats pels Estats Units. Finalment, cal destacar que Trump consumeix habitualment Coca-Cola Light, que utilitza un edulcorant artificial diferent i no es veuria afectada per aquest canvi.