La gira de Donald Trump per l’Aràbia Saudita, Qatar i els Emirats Àrabs Units ha generat controvèrsia i alhora ha marcat un possible canvi en la dinàmica geopolítica de la regió. Trump va aconseguir acords comercials i d’inversió milionaris, incloent-hi un acord de defensa de 142.000 milions de dòlars amb l’Aràbia Saudita, la venda d’armes més gran de la història. Aquest acord inclou la provisió d’equipament militar d’última generació a canvi d’una inversió saudita de 20.000 milions de dòlars en intel·ligència artificial als EUA. A més, Trump va aixecar les sancions a Síria i es va reunir amb el nou primer ministre sirià, Ahmed al-Sharaa, un fet simbòlic considerant el passat d’Al-Sharaa com a comandant de la filial siriana d’Al-Qaeda. Trump va instar Al-Sharaa a normalitzar relacions amb Israel i a expulsar terroristes estrangers de Síria. La gira també va estar marcada per la polèmica, amb crítiques sobre possibles conflictes d’interessos degut als projectes immobiliaris de l’empresa familiar Trump a la regió, i per l’acceptació d’un Boeing 747 com a regal de la família reial qatariana. Finalment, la gira va mostrar un aparent distanciament de Trump respecte a Israel, amb un acostament a Síria i l’obertura al diàleg amb l’Iran, fet que ha generat nerviosisme a Tel-Aviv. Aquests moviments apunten a una nova doctrina de política exterior a la regió, centrada en acords transaccionals i aliances pragmàtiques.