El Departament de Justícia dels Estats Units ha publicat centenars de milers de documents del Dossier Epstein, complint amb una llei de transparència aprovada pel Congrés dels EUA. Aquests arxius, que detallen la xarxa de pederàstia del delinqüent sexual Jeffrey Epstein, inclouen informes de l’FBI, registres, fotografies i vídeos de seguretat, accessibles en línia a la “Biblioteca Epstein”. Els documents estan sent revisats i censurats per protegir la identitat de les més de 1.200 víctimes identificades. El fiscal general adjunt, Todd Blanche, ha anunciat que encara queden més arxius per difondre en les properes setmanes. L’escàndol implica nombroses figures públiques, com Donald Trump i Bill Clinton, per la seva relació amb Epstein, qui es va suïcidar a la presó el 2019 abans de ser jutjat. La seva col·laboradora, Ghislaine Maxwell, compleix una condemna de 20 anys de presó.

La tensió entre els Estats Units i Veneçuela ha augmentat dràsticament després que Donald Trump ordenés un “bloqueig total i complet” dels vaixells sancionats que transporten petroli veneçolà. L’expresident nord-americà ha designat el règim de Nicolás Maduro com a “organització terrorista estrangera” i reclama la devolució d’actius que considera “robats” per Veneçuela. Com a resposta, el govern veneçolà ha qualificat l’amenaça de violació del dret internacional i ha desplegat la seva Armada per escortar els petroliers al mar Carib, garantint el lliure comerç. Aquesta escalada, que segueix la recent confiscació d’un vaixell veneçolà per part dels EUA, ha generat incertesa als mercats i una lleugera pujada del preu del cru. Maduro ha alertat de la situació al secretari general de l’ONU, António Guterres, mentre l’empresa estatal PDVSA manté la seva intenció de continuar exportant.

Set anys després del Brexit, el Regne Unit ha acordat amb la Unió Europea la seva reincorporació al programa d’intercanvi d’estudiants Erasmus+ a partir del gener de 2027. Aquest acord, confirmat en un comunicat conjunt per Maros Sefcovic i Nick Thomas-Symonds, representa un pas simbòlic i concret en l’acostament entre Londres i Brussel·les. Per al curs 2027-2028, el Regne Unit aportarà 649 milions d’euros, i es preveu que més de 100.000 persones se’n beneficiïn el primer any. Una de les condicions clau és la reducció de les matrícules per als estudiants europeus, que passaran a pagar un màxim de 9.535 lliures, equiparant-se als estudiants britànics. Aquesta mesura busca millorar les perspectives professionals dels joves, especialment els d’entorns desafavorits. L’aliança estratègica també inclou la participació britànica en el mercat interior elèctric de la UE.

La Comissió Europea ha presentat el seu Pla d’Habitatge Assequible per abordar la greu crisi habitacional que afecta el continent, considerada una “crisi social” pel comissari Dan Jorgensen. El pla se centra a augmentar l’oferta, ja que s’estima una necessitat de 650.000 habitatges anuals durant la pròxima dècada. Segons l’expert Jaime Luque, una de les claus és atreure massivament capital privat per cobrir l’enorme bretxa d’inversió, mobilitzant part dels 33 bilions d’euros d’estalvi europeu. Entre les mesures concretes, es proposa una reforma de les ajudes d’estat per donar més flexibilitat als governs en el finançament i una regulació harmonitzada dels lloguers de curta durada. No obstant això, el pla exclou explícitament el control de preus del lloguer, considerat contraproduent per reduir l’oferta disponible al mercat.

Un atac terrorista a la platja de Bondi Beach, a Sydney, va causar la mort de 15 persones i en va ferir més de 40 durant la celebració de la festivitat jueva de la Hanukkà. Les autoritats australianes, liderades pel primer ministre Anthony Albanese, van confirmar que l’atemptat tenia una motivació antisemita i estava inspirat en la ideologia d’Estat Islàmic (EI). Els assaltants, identificats com a Sajid Akram i el seu fill Naveed Akram, van ser neutralitzats per la policia, que posteriorment va trobar banderes d’EI i un artefacte explosiu. Diversos líders israelians, com el president Isaac Herzog i el primer ministre Benjamin Netanyahu, van condemnar l’atac com una mostra d’odi antisemita i van criticar el govern australià. Com a resposta, Austràlia ha anunciat un enduriment de les lleis de control d’armes de foc.

Durant un atac terrorista i antisemita a la platja de Bondi Beach a Sydney, que va causar almenys 15 morts durant una festa jueva, un ciutadà va actuar heroicament per salvar vides. Ahmed al Ahmed, un venedor de fruita de 43 anys, es va enfrontar a un dels tiradors i va aconseguir desarmar-lo després d’un forcejament, tot i no tenir experiència amb armes. A conseqüència de la seva intervenció, Al Ahmed va rebre dos trets i va ser hospitalitzat. La seva valentia ha estat elogiada per figures polítiques com el primer ministre australià, Anthony Albanese, i el de Nova Gal·les del Sud, Chris Minns, que l’han qualificat d’heroi. La seva identitat va ser confirmada després que es desmentís una notícia falsa, generada per intel·ligència artificial, que atribuïa l’acte a una altra persona.

L’administració de Donald Trump ha dissenyat un pla estratègic, anomenat “Make Europe Great Again” (MEGA), amb l’objectiu de remodelar Europa política i socialment, fet que ha escandalitzat la Unió Europea. Aquesta agenda busca la fragmentació de la UE, el debilitament d’institucions com l’euro i l’espai Schengen, i la potenciació de partits d’extrema dreta a països clau com Hongria i Itàlia. Trump i els seus aliats, com Elon Musk, ja han practicat ingerències donant suport a líders com Viktor Orbán. L’extrema dreta europea acull positivament l’atac a les institucions comunitàries, tot i que la intervenció nord-americana xoca amb el seu ultranacionalisme. Segons l’exassessor George Lombardi, líders com Giorgia Meloni ho interpreten com una ofensiva contra els “buròcrates”. El pla també preveu reduir les responsabilitats dels EUA a l’OTAN, deixant Europa en una posició de fragilitat.

El Comitè de Supervisió de la Cambra de Representants dels Estats Units, controlat pels demòcrates, ha publicat 19 noves fotografies que mostren el financer i pederasta Jeffrey Epstein amb homes poderosos. Entre els retratats hi ha els expresidents Donald Trump i Bill Clinton, el cineasta Woody Allen, i empresaris com Bill Gates i Richard Branson. Aquestes imatges, seleccionades d’un arxiu de més de 95.000 fotos entregades pels hereus d’Epstein, no mostren cap activitat criminal explícita. No obstant això, han desencadenat una disputa política: els republicans i la Casa Blanca acusen els demòcrates de crear una “narrativa enganyosa” contra Trump. Per la seva banda, els demòcrates afirmen que les “imatges inquietants” plantegen més preguntes sobre la xarxa de contactes d’Epstein, que es va suïcidar el 2019 mentre esperava ser jutjat per tràfic sexual de menors.

La líder de l’oposició veneçolana i guanyadora del Premi Nobel de la Pau, María Corina Machado, no assistirà a la cerimònia de lliurament del guardó a Oslo. Machado, que viu en la clandestinitat des del 2024 per escapar de la repressió del règim de Nicolás Maduro, ha mantingut en secret el seu parador per motius de seguretat, fet que va provocar la cancel·lació de la seva roda de premsa prèvia. L’Institut Nobel ha confirmat la seva absència a la cerimònia, però ha assegurat que la guardonada està bé i que viatjarà a Noruega en el futur. En el seu lloc, el premi serà recollit per la seva mare i la seva filla, en un acte al qual assistiran aliats polítics com Javier Milei i Daniel Noboa. La decisió de Machado s’emmarca en un context de forta tensió política i el risc de no poder tornar a Veneçuela si abandona el país.

L’any 2025 registra un augment de la violència contra la premsa, amb un total de 67 periodistes assassinats a tot el món, segons l’informe anual de Reporters sense Fronteres. L’organització destaca que l’exèrcit d’Israel és el principal autor d’aquestes morts, sent responsable del 43% dels casos, la majoria ocorreguts a Gaza. L’informe acusa directament el govern de Benjamin Netanyahu de perpetrar una “massacre sense precedents” contra la premsa palestina. Després d’Israel, Mèxic es consolida com el segon país més perillós, amb nou periodistes morts a mans del crim organitzat, mentre que a Ucraïna tres reporters han estat víctimes d’atacs russos. A més dels assassinats, el document denuncia que actualment hi ha 500 periodistes empresonats i 135 desapareguts a escala global, assenyalant líders com Vladímir Putin per la repressió a la premsa.