Dues enquestes recents, una a Catalunya i una a nivell estatal, posen de manifest la naturalesa persistent i estructural de la violència contra les dones. Segons l’Enquesta de violències sexuals a Catalunya 2024, el 67,3% de les dones ha patit violència sexual al llarg de la seva vida, un fenomen que la consellera Núria Parlon ha qualificat d’estructural. A nivell estatal, una macroenquesta revela que una de cada tres dones ha patit violència masclista per part de la seva parella o exparella. Ambdós estudis coincideixen a destacar el notable creixement de la violència digital, que a Catalunya ja afecta una de cada quatre dones. Un altre punt clau és el baix índex de denúncies, un “silenci estadístic” on només un 6% dels fets delictius es reporten formalment, sovint per la normalització o el vincle amb l’agressor. Aquesta violència té conseqüències greus per a la salut mental, amb un risc d’intents de suïcidi onze vegades superior entre les víctimes.

Els Mossos d’Esquadra investiguen com a crim masclista la mort d’una dona a Barcelona, que va morir a l’hospital després de gairebé un mes ingressada en estat crític. La víctima va ser trobada amb signes d’una greu agressió física el 18 d’octubre al districte de Sant Martí. La seva parella, un home de 30 anys, va ser detingut i enviat a presó provisional. Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), l’agressor ja tenia antecedents per maltractament i una ordre de protecció i incomunicació dictada a l’agost per un jutjat de Badalona, la qual va incomplir. Amb la mort de la dona, la imputació inicial per temptativa d’assassinat serà modificada. Aquest cas, condemnat pel Departament d’Igualtat i Feminisme, eleva a set el nombre de feminicidis a Catalunya des de principis d’any.

L’Audiència de Girona ha condemnat Alberto Pinto a presó permanent revisable, en una sentència pionera a la demarcació, per l’assassinat de la seva parella a Campdevànol el setembre de 2022. La decisió ratifica el veredicte unànime d’un jurat popular, que el va declarar culpable d’assassinat amb acarnissament i traïdoria, agressió sexual i maltractament habitual. El tribunal va considerar provat que Pinto va actuar amb la intenció d’augmentar el patiment de la víctima i va aplicar els agreujants de gènere i parentiu. A més, el jurat va desestimar tots els atenuants sol·licitats per la defensa, concloent que l’acusat tenia les seves facultats mentals plenament preservades. La condemna inclou 15 anys addicionals per l’agressió sexual, 2 pel maltractament i una indemnització de 620.000 euros per als familiars. La sentència no és ferma i pot ser recorreguda.