Davant la preocupació pel retrocés en l’ús social del català, evidenciat per dades que indiquen que només un 30% de la població el té com a llengua principal, han sorgit diverses accions per revitalitzar-lo. D’una banda, el Correllengua Agermanat, una iniciativa cívica i esportiva impulsada per joves amb el suport d’entitats com Òmnium Cultural, organitzarà una cursa de més de 1.500 quilòmetres que recorrerà els Països Catalans a partir del 19 d’abril per reivindicar la unitat de la llengua. D’altra banda, en un àmbit internacional, la companyia ferroviària SNCF ofereix classes de català gratuïtes als seus trens d’alta velocitat en el trajecte París-Barcelona, en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull, per apropar l’idioma i la cultura als viatgers estrangers. Ambdues propostes, una des de l’activisme i l’altra des de la divulgació, busquen enfortir la presència del català.

La darrera Enquesta d’Usos Lingüístics a Catalunya, elaborada pel Departament de Política Lingüística i l’Idescat, revela una notable heterogeneïtat en l’ús del català arreu del territori. Les dades mostren que les Terres de l’Ebre, les Comarques Centrals, Ponent i l’Alt Pirineu són les úniques zones on més de la meitat de la població té el català com a llengua habitual. Malgrat això, s’ha detectat un retrocés generalitzat en gairebé totes les àrees, amb una caiguda percentual significativa a les Terres de l’Ebre i a les Comarques Gironines respecte al 2018. En contrast, l’àrea metropolitana de Barcelona se situa per sota de la mitjana catalana, amb menys d’un 25% de parlants habituals, tot i que presenta grans diferències internes. Altres territoris com el Camp de Tarragona i el Penedès mostren una presència més forta del castellà, però amb un ús del català superior a la mitjana.