Set anys després del Brexit, el Regne Unit ha acordat amb la Unió Europea la seva reincorporació al programa d’intercanvi d’estudiants Erasmus+ a partir del gener de 2027. Aquest acord, confirmat en un comunicat conjunt per Maros Sefcovic i Nick Thomas-Symonds, representa un pas simbòlic i concret en l’acostament entre Londres i Brussel·les. Per al curs 2027-2028, el Regne Unit aportarà 649 milions d’euros, i es preveu que més de 100.000 persones se’n beneficiïn el primer any. Una de les condicions clau és la reducció de les matrícules per als estudiants europeus, que passaran a pagar un màxim de 9.535 lliures, equiparant-se als estudiants britànics. Aquesta mesura busca millorar les perspectives professionals dels joves, especialment els d’entorns desafavorits. L’aliança estratègica també inclou la participació britànica en el mercat interior elèctric de la UE.

L’administració de Donald Trump ha dissenyat un pla estratègic, anomenat “Make Europe Great Again” (MEGA), amb l’objectiu de remodelar Europa política i socialment, fet que ha escandalitzat la Unió Europea. Aquesta agenda busca la fragmentació de la UE, el debilitament d’institucions com l’euro i l’espai Schengen, i la potenciació de partits d’extrema dreta a països clau com Hongria i Itàlia. Trump i els seus aliats, com Elon Musk, ja han practicat ingerències donant suport a líders com Viktor Orbán. L’extrema dreta europea acull positivament l’atac a les institucions comunitàries, tot i que la intervenció nord-americana xoca amb el seu ultranacionalisme. Segons l’exassessor George Lombardi, líders com Giorgia Meloni ho interpreten com una ofensiva contra els “buròcrates”. El pla també preveu reduir les responsabilitats dels EUA a l’OTAN, deixant Europa en una posició de fragilitat.

Els ministres de l’Interior de la Unió Europea han acordat un enduriment de la política migratòria per accelerar les deportacions de persones en situació irregular. La nova legislació, que complementa el pacte migratori, permetrà la creació de centres de deportació fora del territori comunitari i flexibilitza la definició de “tercer país segur”, facilitant l’expulsió de sol·licitants d’asil a països pels quals només hagin transitat. Aquesta mesura, impulsada per països com Dinamarca, va rebre el vot en contra d’Espanya, on el ministre Fernando Grande-Marlaska va expressar “seriosos dubtes jurídics”. Experts com Ricard Zapata i organitzacions com Amnistia Internacional critiquen durament aquest gir, argumentant que soscava els valors fundacionals de la UE i els drets humans, i l’atribueixen a la creixent influència de l’extrema dreta en les polítiques comunitàries.

El president del Consell Europeu, António Costa, ha rebutjat enèrgicament la nova estratègia de seguretat de l’administració de Donald Trump, qualificant-la d’“amenaça d’interferència inacceptable” en la política europea. El document nord-americà dona suport explícit a les formacions polítiques d’extrema dreta a Europa, a les quals anomena “forces patriòtiques”, i planteja un escenari de “fi de la civilització europea” a causa de les polítiques migratòries i la pèrdua d’identitat. Costa ha subratllat que els aliats no han d’intervenir en els afers interns dels altres i que els EUA no poden decidir quins partits són bons per als ciutadans europeus. Aquest enfrontament posa de manifest la creixent divergència de visions entre la Unió Europea i Washington sobre el multilateralisme, l’ordre internacional i el canvi climàtic. Tot i considerar els EUA un soci essencial, Costa ha defensat que Europa ha de reforçar-se i assumir el lideratge de l’OTAN l’any 2027.

L’administració de Donald Trump ha presentat una nova Estratègia de Seguretat Nacional que estableix el suport explícit dels Estats Units als “partits patriòtics” d’extrema dreta a Europa. El document argumenta que el continent s’enfronta a una “desaparició de la civilització” a causa de les polítiques migratòries, la “censura” i l’“asfíxia reguladora”. L’objectiu declarat és “corregir la trajectòria” europea, criticant la seva despesa militar insuficient i la seva gestió de la guerra d’Ucraïna. Davant d’aquesta postura, la reacció europea ha estat mesurada. Mentre la Comissió Europea estudia el text, l’alta representant d’Exteriors de la UE, Kaja Kallas, ha reafirmat que els EUA són el “màxim aliat” i ha reconegut que algunes de les crítiques, com la manca de confiança europea davant Rússia, són certes.

La pesta porcina africana (PPA) s’ha estès de manera imparable per Europa des de la seva entrada a la Unió Europea el 2014, provocant la mort de més de 3 milions d’animals i mantenint brots actius en 14 estats. El virus, transmès principalment per senglars i agreujat per la manca de mesures de seguretat en algunes explotacions, ha generat situacions crítiques com la de Romania, el país amb més porcs afectats. En canvi, Bèlgica representa un model d’èxit en aconseguir erradicar la malaltia en dos anys. En aquest context, la farmacèutica catalana Hipra lidera un consorci europeu per desenvolupar una vacuna. Després d’anys d’investigació en col·laboració amb el CSIC, l’empresa ha obtingut prototips prometedors i preveu iniciar els assajos en animals el 2026 per combatre aquest virus tan complex.

Els Estats Units i Rússia han dissenyat en secret un pla de pau de 28 punts per a Ucraïna, negociat pels enviats Steve Witkoff i Kirill Dimitriev sense la participació de Kíiv ni de la Unió Europea. La proposta exigeix importants concessions ucraïneses, com la cessió de tot el Donbàs, una dràstica reducció de les seves forces armades, la prohibició de tropes estrangeres i el reconeixement del rus com a llengua oficial. Malgrat que el president Volodímir Zelenski ho considera una invitació a “perdre la dignitat”, s’ha mostrat obert a discutir el document. Mentrestant, els aliats europeus, reunits al G20, recelen del pla i han emès una declaració conjunta rebutjant canvis de fronteres per la força, tot i acceptar-lo com a punt de partida. Pròximament, una delegació ucraïnesa es reunirà amb representants nord-americans a Ginebra per abordar la proposta.

La Unió Europea ha assolit un acord per reduir les seves emissions en un 90% per a l’any 2040, en comparació amb els nivells de 1990. Aquest compromís, fruit d’una negociació maratoniana de més de 18 hores entre els ministres de Medi Ambient, s’ha tancat just abans de la COP30 que se celebrarà a Belém (Brasil) per presentar un full de ruta comú. L’acord, basat en una proposta de la Comissió Europea però amb importants concessions, estableix un objectiu intermedi per al 2035 i introdueix una notable flexibilitat per assolir la meta final. Països com França i Itàlia van pressionar per aquestes mesures, que inclouen la possibilitat d’externalitzar fins a un 5% de la reducció mitjançant la compra de drets d’emissió i la implementació de revisions cada dos anys. Aquestes revisions permetran ajustar l’objectiu segons l’evolució científica i tecnològica, buscant un equilibri amb la competitivitat.

La Unió Europea i els Estats Units han intensificat la pressió sobre Rússia amb noves mesures punitives coordinades. La UE ha aprovat el seu 19è paquet de sancions, centrat a accelerar la prohibició del gas rus, en una decisió presa just abans d’una cimera a Brussel·les amb Volodímir Zelenski. Paral·lelament, el president nord-americà, Donald Trump, ha imposat sancions a les principals petrolieres russes, Rosneft i Lukoil, després de cancel·lar una reunió prevista amb Vladímir Putin. En aquest context, el govern de Pedro Sánchez ha anunciat que Espanya s’adhereix a la iniciativa PURL de l’OTAN per adquirir armament dels EUA per a Ucraïna. Els líders europeus també discuteixen un préstec multimilionari per a Kíiv, que es podria finançar amb actius russos congelats, una proposta que genera reticències a Bèlgica.

El Parlament Europeu ha aprovat una nova directiva per actualitzar les normes del permís de conduir a la Unió Europea, amb l’objectiu principal de reforçar la seguretat viària. La principal novetat és que els joves de 17 anys podran obtenir el permís per conduir cotxes i furgonetes, sempre que vagin acompanyats d’un adult amb experiència fins a la majoria d’edat. Aquesta mesura s’acompanya de la implantació d’un període de prova obligatori de dos anys per a tots els conductors novells, durant el qual s’aplicaran sancions més estrictes per reduir l’alta sinistralitat entre els menors de 30 anys. La reforma també preveu la creació d’un carnet de conduir digital a tota la UE, exàmens més rigorosos centrats en usuaris vulnerables i una millor aplicació transfronterera de les sancions. Els estats membres tindran quatre anys per implementar aquests canvis.