Telefónica ha presentat un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que, segons les últimes xifres, afectarà 5.459 treballadors, la qual cosa representa aproximadament el 36% de la seva plantilla a l’Estat. La companyia, que té l’Estat com a principal accionista amb un 10%, justifica la mesura per causes organitzatives, tècniques i de producció. Aquest ajust laboral, que afecta diverses filials com Telefónica de España, Móviles i Global Solutions, s’emmarca en el nou pla estratègic presentat pel president Marc Murtra. Aquest pla té com a objectiu reduir un 25% els costos operatius i estalviar 2.010 milions d’euros per al 2030. Els sindicats UGT i CCOO han iniciat un període de negociació de 30 dies, on CCOO reclama que les sortides siguin voluntàries mitjançant prejubilacions, mentre que UGT exigeix que es mantinguin les condicions de l’ERO anterior. El nombre final d’afectats podria augmentar, ja que encara no s’han concretat les xifres de dues filials més.
El Ministeri de la Funció Pública es troba en plena negociació amb els sindicats per a un nou acord salarial plurianual. Una primera proposta d’un increment del 10% per al període 2025-2028 va ser rebutjada de manera unànime per CCOO, UGT i CSIF, que la van considerar insuficient per compensar la pèrdua de poder adquisitiu. Posteriorment, el govern va presentar una nova oferta, qualificada d’“inamovible”, que eleva la pujada a l’11%. Aquesta proposta ha generat reaccions diverses: mentre que CSIF la continua considerant inadequada i amenaça amb mobilitzacions, especialment pel límit del 4% en els dos primers anys, CCOO i UGT han valorat positivament l’esforç i han anunciat que l’estudiaran. Les negociacions continuen obertes a l’espera d’una reunió definitiva.
L’alliberament i retorn de l’activista mallorquina Reyes Rigo i la resta de membres espanyols de les flotilles solidàries amb Gaza, després de ser retinguts a la presó de Ktziot a Israel, ha coincidit amb una onada de protestes. Rigo, que va arribar a un acord amb la fiscalia israeliana, va denunciar haver patit maltractaments durant la seva detenció. Aquest context d’indignació va culminar en una manifestació multitudinària a Barcelona, que va aplegar 15.000 persones per impugnar l’acord de pau i reclamar sancions contra Israel. Convocada per sindicats com CCOO i UGT i plataformes com Prou Complicitat amb Israel, la marxa va registrar aldarulls, barricades i una notable intervenció policial amb un ús intensiu de gas pebre per part dels Mossos d’Esquadra. La jornada va finalitzar amb disturbis prop del consolat israelià i una quinzena de detinguts.