El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, té com a objectiu prioritari esgotar la legislatura fins al 2027, una fita que depèn de manera crítica de la seva capacitat per recompondre la majoria de la investidura i recuperar el suport de Junts per Catalunya. La pressió exercida pel líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, per dinamitar la legislatura ha obligat Sánchez a un canvi d’estratègia, admetent públicament incompliments i fent gestos per seduir els seus antics socis. Tot i això, la clau per a la “normalització” de les relacions i la viabilitat del mandat és el retorn de Carles Puigdemont. Aquest esdeveniment, que La Moncloa situa cap a la primavera del 2026, està condicionat per les decisions del Tribunal Constitucional i la justícia europea sobre l’aplicació de la llei d’amnistia al delicte de malversació.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reaccionat a la condemna del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per part del Tribunal Suprem. Des de la cimera del G20 a Sud-àfrica, Sánchez ha expressat el seu suport al fiscal, afirmant que creu en la seva innocència basant-se en testimonis del judici. Tot i declarar que el govern acata la sentència, ha manifestat la seva profunda discrepància amb l’orientació d’aquesta. En aquest sentit, ha anunciat l’inici del mecanisme per nomenar un nou fiscal general i ha insinuat que la sentència es recorrerà davant d’instàncies superiors, com el Tribunal Constitucional o la justícia europea. Finalment, ha descartat un indult per a García Ortiz per no tenir sentit actualment i ha llançat una crítica indirecta al PP.

El Tribunal Constitucional ha ordenat reobrir el cas d’un jove amb discapacitat desaparegut a Figueres el 2020, el cos del qual va ser trobat a Portbou però no es va identificar fins vuit mesos després. La decisió judicial critica la investigació inicial per ser “insuficient” i assenyala una greu “descoordinació policial i judicial” que va portar a arxivar la causa com una mort accidental, malgrat les sospites d’homicidi de la família. Paral·lelament, al País Valencià, s’ha localitzat a Manises el cadàver d’un home gairebé un any després de la devastadora DANA d’octubre de 2024. Les autoritats creuen que podria tractar-se d’una de les tres persones que continuaven desaparegudes, possiblement Javi, un veí de Pedralba, tot i que la seva identitat està pendent de les proves d’ADN. Ambdós casos posen de manifest les dificultats en la identificació de cossos i la llarga espera de les famílies.

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit els recursos d’empara presentats per Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-los la llei d’amnistia pel delicte de malversació. Aquesta decisió, que no va ser unànime a causa del vot en contra de quatre magistrats conservadors, obre una fase clau per al futur de l’expresident. No obstant això, el TC ha rebutjat la petició de suspendre de manera urgent l’ordre de detenció nacional contra Puigdemont, en no apreciar una urgència excepcional. El conflicte rau en la interpretació del Tribunal Suprem, que considera que els líders de l'1-O van obtenir un “benefici personal de caràcter patrimonial”, un supòsit exclòs de l’amnistia. El tribunal també ha acceptat recursos similars d’altres líders com Oriol Junqueras o Jordi Turull, però no s’espera una resolució definitiva fins a principis del pròxim any.