Les recents protestes massives a l’Iran, originades per una greu crisi econòmica, han escalat fins a convertir-se en un enfrontament directe entre Teheran i Washington. El president dels EUA, Donald Trump, ha instat els manifestants a “prendre el control” de les institucions i ha promès que “l’ajuda està en camí”, mantenint “totes les opcions sobre la taula”, inclosa una possible intervenció militar. Per la seva banda, el líder suprem iranià, Ali Khamenei, ha responsabilitzat directament Trump de les víctimes, qualificant les mobilitzacions de “complot nord-americà” dissenyat per desestabilitzar el país amb agents infiltrats dels EUA i Israel. La repressió del règim ha estat contundent, amb un tall generalitzat d’internet i un balanç de milers de morts, tot i que les xifres oficials i les de l’oposició difereixen enormement.

El president dels EUA, Donald Trump, ha mostrat el seu suport explícit a les protestes a l’Iran, animant els manifestants a “apoderar-se de les institucions” i prometent una ajuda imminent que no ha especificat. En paral·lel, la seva administració ha pres mesures contundents per aïllar el règim iranià, imposant un aranzel del 25% a tots els països que mantinguin relacions comercials amb Teheran, una decisió que amenaça de revifar tensions comercials amb la Xina. Aquestes accions s’emmarquen en una onada de protestes durament reprimides per les forces de seguretat iranianes, amb un balanç de milers de morts i detinguts. Mentre un emissari de Trump es reunia amb Reza Pahlaví, fill de l’últim xa, la Casa Blanca estudia opcions militars i la Unió Europea prepara noves sancions contra els responsables de la repressió.

Les protestes a l’Iran, que van començar per la crisi econòmica, s’han estès a més d’un centenar de ciutats i han evolucionat cap a una demanda per la caiguda del règim de l’aiatol·là Ali Khamenei. La resposta governamental ha estat una repressió violenta liderada per la Guàrdia Revolucionària, que ha causat un nombre elevat de víctimes mortals, amb xifres que varien des de 45 fins a més de 600 segons diverses ONG com Drets Humans de l’Iran o HRANA, a més de milers de detinguts. Per controlar la informació, el govern ha imposat un tall total d’internet i qualifica els manifestants de “terroristes” finançats pels Estats Units i Israel. Malgrat això, el règim intenta projectar una imatge de control amb manifestacions progovernamentals i s’obre a negociar amb l’administració de Donald Trump, mentre la Unió Europea respon amb noves sancions.

L’Iran s’enfronta a una onada de protestes massives a ciutats com Teheran, originades per la crisi econòmica però que ara aglutinen dècades de malestar social per la manca de democràcia i drets humans. El règim teocràtic de l’aiatol·là Alí Khamenei ha respost amb una repressió brutal, tallant l’accés a internet i les comunicacions per aïllar el país i silenciar la revolta. Segons organitzacions de drets humans, la violència estatal ja ha causat almenys 538 morts i més de 10.600 detinguts. Les autoritats iranianes, que prometen conseqüències “contundents” per als “sabotejadors”, acusen els EUA i Israel de ser els instigadors. La tensió ha escalat després que Donald Trump oferís suport als manifestants, provocant amenaces de Teheran contra objectius nord-americans i israelians, mentre que Reza Pahlevi demana ajuda internacional per als manifestants.