Les recents protestes massives a l’Iran, originades per una greu crisi econòmica, han escalat fins a convertir-se en un enfrontament directe entre Teheran i Washington. El president dels EUA, Donald Trump, ha instat els manifestants a “prendre el control” de les institucions i ha promès que “l’ajuda està en camí”, mantenint “totes les opcions sobre la taula”, inclosa una possible intervenció militar. Per la seva banda, el líder suprem iranià, Ali Khamenei, ha responsabilitzat directament Trump de les víctimes, qualificant les mobilitzacions de “complot nord-americà” dissenyat per desestabilitzar el país amb agents infiltrats dels EUA i Israel. La repressió del règim ha estat contundent, amb un tall generalitzat d’internet i un balanç de milers de morts, tot i que les xifres oficials i les de l’oposició difereixen enormement.

Les protestes a l’Iran, que van començar per la crisi econòmica, s’han estès a més d’un centenar de ciutats i han evolucionat cap a una demanda per la caiguda del règim de l’aiatol·là Ali Khamenei. La resposta governamental ha estat una repressió violenta liderada per la Guàrdia Revolucionària, que ha causat un nombre elevat de víctimes mortals, amb xifres que varien des de 45 fins a més de 600 segons diverses ONG com Drets Humans de l’Iran o HRANA, a més de milers de detinguts. Per controlar la informació, el govern ha imposat un tall total d’internet i qualifica els manifestants de “terroristes” finançats pels Estats Units i Israel. Malgrat això, el règim intenta projectar una imatge de control amb manifestacions progovernamentals i s’obre a negociar amb l’administració de Donald Trump, mentre la Unió Europea respon amb noves sancions.

L’Iran s’enfronta a una onada de protestes massives a ciutats com Teheran, originades per la crisi econòmica però que ara aglutinen dècades de malestar social per la manca de democràcia i drets humans. El règim teocràtic de l’aiatol·là Alí Khamenei ha respost amb una repressió brutal, tallant l’accés a internet i les comunicacions per aïllar el país i silenciar la revolta. Segons organitzacions de drets humans, la violència estatal ja ha causat almenys 538 morts i més de 10.600 detinguts. Les autoritats iranianes, que prometen conseqüències “contundents” per als “sabotejadors”, acusen els EUA i Israel de ser els instigadors. La tensió ha escalat després que Donald Trump oferís suport als manifestants, provocant amenaces de Teheran contra objectius nord-americans i israelians, mentre que Reza Pahlevi demana ajuda internacional per als manifestants.

L’Iran viu una onada de protestes antigovernamentals massives, originades per la crisi econòmica però que han escalat cap a demandes polítiques contra el règim dels aiatol·làs. La resposta governamental ha estat una repressió contundent que ha causat almenys 116 morts i milers de detinguts, acompanyada d’un tall d’internet per silenciar les mobilitzacions. En aquest context, emergeix la figura de Reza Pahlavi, hereu de l’últim xa, que des del seu exili als Estats Units atia les protestes i fa una crida a la vaga general. La crisi interna ha provocat una greu escalada de tensió internacional: el president dels EUA, Donald Trump, ha amenaçat amb una intervenció militar, la qual cosa ha portat Teheran a advertir que respondria atacant Israel i les bases nord-americanes. Aquesta amenaça ha posat Israel en estat d’alerta màxima, creant un escenari de gran inestabilitat a l’Orient Mitjà.