El Ministeri de Treball i els principals sindicats han pactat un augment del 3,1% del Salari Mínim Interprofessional (SMI) per al 2026, situant-lo en 1.221 euros mensuals bruts en 14 pagues amb caràcter retroactiu des de l'1 de gener. L’acord, que serà aprovat pel Consell de Ministres, no ha comptat amb el suport de les organitzacions empresarials CEOE i Cepyme, que s’han desmarcat de la negociació. La mesura mantindrà l’SMI exempt de tributar IRPF a través d’una deducció específica en la declaració de la renda. A més, el secretari d’Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, ha anunciat el compromís de tramitar una reforma per evitar que els complements salarials siguin absorbits per la pujada. Aquest increment afecta un percentatge creixent de la població treballadora, que ha passat del 4% a aproximadament el 8% en els darrers anys.

El 2026, el sistema públic de pensions espanyol es reforçarà amb una pujada general del 2,7% per a les pensions contributives, seguint la fórmula pactada per l’exministre José Luis Escrivá per garantir el poder adquisitiu. Per combatre desigualtats, els increments seran majors per a les prestacions més baixes: les pensions mínimes no contributives i l’Ingrés Mínim Vital (IMV) augmentaran un 11,4%, mentre que les mínimes contributives i les SOVI ho faran un 7%. Aquesta consolidació del pilar públic contrasta amb el lent desenvolupament dels plans de pensions d’ocupació, impulsats per llei el 2022. Malgrat els incentius, només el sector de la construcció ha implementat un pla sectorial de forma massiva. La baixa adopció, fins i tot entre autònoms, s’explica per la manca d’exemple de les administracions i la prioritat de sindicats com CCOO i UGT de negociar millores salarials directes per assegurar cotitzacions més altes al sistema públic, considerat l’eix principal de la jubilació.