El brot de pesta porcina africana (PPA) a Cerdanyola ha elevat el nombre total de senglars morts a 47, segons ha confirmat el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig. Els 18 nous positius s’han detectat durant el període nadalenc dins del radi inicial, motiu pel qual no ha calgut ampliar el perímetre de seguretat. Fins ara, s’han analitzat més de 600 senglars, amb una taxa de positivitat del 8%, i es destaca que cap explotació ramadera ha estat afectada, limitant-se el virus exclusivament a la fauna salvatge. Per gestionar la crisi, el president Salvador Illa presidirà una reunió de la Taula del Senglar per reforçar la coordinació i acordar noves accions de control. Mentrestant, els equips de vigilància han intensificat la cerca de cadàvers amb drons i unitats canines, i la investigació sobre l’origen del brot continua activa.
Dos turistes catalans han mort i dos més han resultat ferits en un greu accident de trànsit a l’Aràbia Saudita. Les quatre persones implicades, que formaven dues parelles, es trobaven realitzant una ruta turística quan el seu vehicle va patir el sinistre a uns 1.000 quilòmetres de la capital, Riad. Com a conseqüència, un home i una dona van perdre la vida. Els altres dos ocupants, un home de 67 anys en estat greu i una dona de 53 anys amb pronòstic menys greu, van ser hospitalitzats. El Ministeri d’Afers Exteriors va confirmar la notícia, i l’Ambaixada d’Espanya a Riad està proporcionant tota l’assistència consular necessària. Figures com el delegat del govern espanyol, Carlos Prieto, i el president Salvador Illa han lamentat públicament la tragèdia i han mostrat el seu suport a les famílies.
El Govern de la Generalitat, representat pel president Salvador Illa i el conseller Miquel Sàmper, ha activat un paquet d’ajudes històric de més de 60 milions d’euros per a la indústria catalana durant el 2025. Aquesta inversió, la més gran concedida fins ara, té com a objectiu principal consolidar prop de 27.000 llocs de treball i fomentar la creació de més de 1.500 de nous, donant suport a 491 projectes, dels quals un 85% corresponen a pimes. Els fons es concentren en sectors exportadors clau com l’automoció, el químic i l’agroalimentari. Aquesta acció s’emmarca en estratègies com el pla Catalunya Lidera i serveix de preludi al futur Pacte Nacional per a la Indústria 2026-2030, que buscarà augmentar el pes industrial en l’economia catalana mitjançant la descarbonització, la resiliència i la competitivitat.
Els governs català i espanyol avancen en la negociació d’un nou model de finançament singular per a Catalunya, amb la previsió de presentar un acord a principis d’any. Aquest pacte, peça clau de l’acord d’investidura de Salvador Illa entre el PSC i ERC, busca que la Generalitat recapti tots els impostos i que es respecti el principi d’ordinalitat, dos punts que generen fortes reticències al Ministeri d’Hisenda, dirigit per María Jesús Montero. De fet, la recaptació íntegra de l’IRPF per part de l’Agència Tributària de Catalunya ja s’ha ajornat com a mínim fins al 2028. Montero intenta dissenyar un sistema que, tot i ser singular, sigui extrapolable a la resta de comunitats, la qual cosa irrita les autonomies del PP. Sobre la taula hi ha la condonació de 17.000 milions d’euros del FLA i una aportació estatal extra de 20.000 milions al sistema per evitar que cap territori hi perdi.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, afronta un final d’any complex, amb la negociació dels pressupostos del 2026 bloquejada pels seus socis parlamentaris. Malgrat que Illa projecta un 2026 optimista, centrat en l’aplicació efectiva de l’amnistia, el retorn de Carles Puigdemont i l’assoliment d’un finançament singular, tant ERC com els Comuns li exigeixen el compliment dels acords pendents. Els republicans han llançat un ultimàtum, condicionant el seu suport als comptes a un pacte sobre el nou finançament abans de febrer. Aquesta pressió se suma a les crítiques de Junts, que acusa el president de manca de lideratge i de supeditar-se a Madrid. Illa defensa la seva gestió en habitatge i seguretat i es compromet a treballar “incansablement” per aconseguir el finançament, esperant una proposta de la ministra María Jesús Montero a principis d’any.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha confirmat la pròrroga dels pressupostos per a l’inici del 2026, tot i que es compromet a “deixar-se la pell” per aprovar uns nous comptes. L’èxit de la negociació depèn del suport d’ERC i els Comuns, que han establert condicions clau. Els republicans exigeixen la concreció d’un model de finançament singular per a Catalunya, un acord que Illa considera imminent, afirmant que “al gener passaran coses” i que s’espera una proposta del govern de Pedro Sánchez. Per la seva banda, els Comuns condicionen el seu vot a l’aplicació efectiva de la llei de l’habitatge, incloent-hi les primeres sancions per incompliment dels lloguers i mesures contra la compra especulativa d’habitatges. Malgrat els reptes, Illa projecta el 2026 com un “punt d’inflexió positiu” on també s’hauria de fer efectiva la llei d’amnistia, i reitera la seva intenció d’esgotar la legislatura fins al 2028.
El Govern de la Generalitat, presidit per Salvador Illa, ha aprovat la pròrroga dels pressupostos del 2023 per a l’any 2026, davant la impossibilitat d’aconseguir un acord per a uns nous comptes. Aquesta mesura, que entrarà en vigor l'1 de gener, garanteix el funcionament de l’administració i la prestació dels serveis públics mentre no hi hagi un nou pacte. El govern manté l’objectiu de negociar uns nous pressupostos tan aviat com sigui possible, principalment amb ERC i els Comuns. No obstant això, aquestes formacions han condicionat el seu suport a l’espera d’avenços en temes clau com el finançament singular per a Catalunya i les polítiques d’habitatge. La pròrroga allarga la vigència dels darrers comptes aprovats durant la presidència de Pere Aragonès, ajustant les despeses de personal i mantenint els crèdits inicials per a la resta de partides.
La Generalitat de Catalunya i la Fundació la Caixa, representades pels seus presidents Salvador Illa i Isidre Fainé, han signat un acord de col·laboració per al 2025 que eleva la inversió social a 250 milions d’euros, un 10% més que l’any anterior. Aquesta aliança estratègica destinarà 99 milions a programes per a col·lectius vulnerables, amb l’objectiu de combatre la pobresa infantil i fomentar la inclusió. Una de les prioritats clau de l’acord és l’impuls del CaixaResearch Institute, un nou centre d’investigació en ciències de la vida que s’inaugurarà el 2026 i que aspira a convertir-se en un referent europeu. Aquesta col·laboració publicoprivada també preveu accions en els àmbits cultural i de beques, reforçant el compromís de les dues institucions amb el progrés social i científic de Catalunya.
El mestre i pedagog Joaquim Arenas i Sampera, considerat un dels pares de la immersió lingüística, ha mort als 87 anys. La seva figura és clau per entendre el model d’escola catalana modern, ja que va ser el principal impulsor d’aquest sistema des del seu càrrec com a cap del Servei d’Ensenyament del Català entre 1983 i 2003. Arenas va dedicar la seva vida a la defensa i promoció de la llengua, una tasca que va començar durant el franquisme per preservar el català i que va consolidar en democràcia amb un model inclusiu. La seva trajectòria va ser reconeguda amb guardons com la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Honor del Parlament. Figures polítiques com el president Salvador Illa i l’expresident Pere Aragonès, juntament amb entitats com Òmnium Cultural, han destacat el seu “compromís insubornable” i el seu llegat fonamental per a la llengua i l’educació a Catalunya.
El Govern de la Generalitat atorgarà la Medalla d’Or al cantautor Joan Manuel Serrat i a l’actriu Núria Espert en un acte institucional que se celebrarà el 22 de desembre al Palau de la Generalitat. Aquesta màxima distinció reconeix les seves excepcionals trajectòries artístiques i humanes, que han contribuït de manera decisiva a la projecció internacional de la cultura catalana. Ambdós artistes comparteixen un ferm compromís amb els valors democràtics, havent-se enfrontat a la censura durant la dictadura franquista. Serrat, figura clau de la Nova Cançó, i Espert, una de les grans figures de les arts escèniques contemporànies, són reconeguts per les seves carreres d’excel·lència i per haver convertit el seu art en un espai de resistència cultural i llibertat. L’acte serà presidit per Salvador Illa.