La celebració de la Festa Nacional d’Espanya a Madrid ha estat marcada per una alta tensió política, amb la tradicional desfilada militar presidida pel rei Felip VI com a acte central. L’esdeveniment es produeix en un context de crispació per diverses polèmiques judicials que afecten l’entorn del president Pedro Sánchez i de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, qui ha aprofitat l’efemèride per impulsar iniciatives com la Setmana de la Hispanitat. La presència del president de la Generalitat, Salvador Illa, per segon any consecutiu, ha contrastat amb l’absència continuada del lehendakari, Imanol Pradales. Paral·lelament, la jornada ha generat rebuig en sectors que la consideren un símbol del colonialisme, amb manifestacions a Madrid sota el lema “No hi ha res a celebrar” i crítiques de líders llatinoamericans i partits com EH Bildu i el BNG, que denuncien el seu passat opressor.

El Parlament de Catalunya ha estat l’escenari de les estratègies dels partits durant el debat de política general, on Junts ha intentat forçar el PSC a posicionar-se sobre el referèndum d’autodeterminació. El govern en minoria de Salvador Illa ha fet equilibris validant el preàmbul de l’Acord de Brussel·les, que reconeix el conflicte polític i fets com l’1-O, però ha votat en contra de negociar un referèndum, tombant la proposta malgrat el suport de Junts, ERC, la CUP i els Comuns. Aquesta tensió reflecteix la dependència dels socialistes dels seus socis, com ERC, que condiciona l’aprovació dels pressupostos a l’obtenció d’un finançament singular. Altres propostes de Junts, com el concert econòmic o la rebaixa d’impostos, no han prosperat, mentre que sí que s’ha aprovat per àmplia majoria vincular la regularització d’immigrants al coneixement del català.

Durant el debat de política general, el govern de Salvador Illa ha rebut dures crítiques per part dels principals grups de l’oposició, que li han retret la manca d’ambició nacional i la supeditació a Madrid. Junts, a través d’Albert Batet, ha acusat el president de ser un “gran anestesista” que porta Catalunya a l’UCI i ha condicionat l’estabilitat del govern de Pedro Sánchez al suport del PSC als Acords de Brussel·les. Per la seva banda, Esquerra Republicana, amb Josep Maria Jové, ha advertit que el seu suport té data de caducitat i ha qualificat l’executiu de mancat de projecte, exigint un nou model de finançament com a condició per negociar els pressupostos. El PP, amb Alejandro Fernández, ha retret a Illa la seva reunió amb Carles Puigdemont, mentre que els Comuns han proposat un pacte contra els discursos d’odi. La majoria de partits també han qüestionat el pla d’habitatge anunciat pel president.

El president Salvador Illa encara el seu segon Debat de Política General al Parlament de Catalunya amb el repte principal d’aconseguir l’aprovació dels pressupostos del 2026. Durant la seva intervenció, s’espera que anunciï una nova proposta en matèria d’habitatge per fomentar la col·laboració publicoprivada i la construcció d’habitatges privats. El debat posarà a prova la relació amb els seus socis d’investidura, ERC i els Comuns, que el pressionaran per complir els acords signats. ERC condiciona qualsevol negociació pressupostària a avenços concrets en el finançament singular, mentre que els Comuns reclamen més acció en polítiques d’habitatge. Mentrestant, Junts per Catalunya, principal partit de l’oposició, utilitzarà el debat per vincular la política catalana a l’estabilitat del govern de Pedro Sánchez a Madrid. La immigració i les infraestructures seran altres temes destacats.