El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha anunciat des del Fòrum Econòmic de Davos la celebració d’una reunió trilateral amb Rússia i els Estats Units als Emirats Àrabs per avançar cap al final de la guerra. Aquesta iniciativa, aparentment liderada per Washington, es produeix després d’una trobada entre Zelenski i el president nord-americà, Donald Trump, qui la va qualificar de positiva i va afirmar que ambdues parts desitgen la pau. Com a pas previ, els emissaris estatunidencs Steve Witkoff i Jared Kushner es reuniran amb Vladímir Putin a Moscou. Zelenski ha subratllat la necessitat que Rússia estigui disposada a assolir compromisos, mentre que Putin ha plantejat la possibilitat d’utilitzar els seus actius congelats als EUA per a la reconstrucció d’Ucraïna després d’un acord de pau.

Després d’una trobada a Davos entre Donald Trump i Volodímir Zelenski, s’ha confirmat la primera reunió trilateral entre Ucraïna, Rússia i els Estats Units a Abu Dhabi per negociar la fi de la guerra. Impulsada per l’administració de Trump, la trobada busca un acord de pau malgrat els importants esculls que persisteixen, com el control de la regió de Donetsk i la futura relació d’Ucraïna amb l’OTAN. Paral·lelament a aquestes converses, en les quals participen els enviats nord-americans Steve Witkoff i Jared Kushner, Washington ha ofert a Kíiv garanties de seguretat similars a l’article 5 de l’OTAN, pendents de ratificació. Zelenski ha qualificat la iniciativa de positiva, tot i que ha criticat durament la inacció de la Unió Europea mentre el seu país continua patint bombardejos diaris contra infraestructures civils en ple hivern.

La Marina francesa ha interceptat un petrolier al mar Mediterrani per la sospita que forma part de la flota fantasma russa. Segons va anunciar el president Emmanuel Macron, l’embarcació, procedent de Rússia i que presumptament navegava sota una bandera falsa, contravenia les sancions internacionals que prohibeixen l’exportació de petroli rus. L’operació es va realitzar a alta mar amb la col·laboració de països aliats i respectant la Convenció de l’ONU sobre el dret de mar. El vaixell ha estat desviat i s’ha obert una investigació judicial. Macron va subratllar que les activitats d’aquesta xarxa il·lícita, que ha crescut exponencialment, contribueixen a finançar la guerra d’agressió contra Ucraïna i que no es toleraran violacions del dret internacional ni de les sancions imposades per la Unió Europea.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha reiterat el seu interès a adquirir Groenlàndia per raons de “seguretat nacional”, argumentant que si Washington no actua, Rússia i la Xina ho faran. Davant la negativa de Dinamarca, Trump ha escalat la pressió anunciant la imposició d’aranzels del 10%, que podrien arribar al 25%, a vuit països europeus que s’oposen a l’annexió. Aquesta mesura ha estat rebutjada fermament per Dinamarca i Groenlàndia; el ministre d’Exteriors danès, Lars Løkke Rasmussen, i la seva homòloga groenlandesa, Vivian Motzfeldt, han defensat la integritat territorial de l’illa i han recordat que està protegida per l’Article 5 de l’OTAN. Per la seva banda, la Unió Europea, a través de líders com António Costa i Ursula von der Leyen, prepara una “resposta conjunta” i adverteix que aquestes accions soscaven les relacions transatlàntiques.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat amb la imposició d’aranzels als països que s’oposin al seu pla per obtenir el control de Groenlàndia. L’argument principal de Trump és la “seguretat nacional”, amb l’objectiu d’evitar que l’illa caigui sota la influència de la Xina o Rússia. Com a resposta a les inquietuds de Washington, Dinamarca, juntament amb diversos països europeus com França, Alemanya i el Regne Unit, ha incrementat la seva presència militar a l’illa. No obstant això, la Casa Blanca considera que aquesta major implicació de l’OTAN és insuficient i manté el seu objectiu. L’interès nord-americà no només rau en la posició estratègica de Groenlàndia, sinó també en la seva abundància de recursos naturals, incloent-hi gas, petroli, metalls preciosos i terres rares.

L’interès del president dels EUA, Donald Trump, per controlar Groenlàndia ha generat una crisi geopolítica, al·legant motius de seguretat nacional davant la possible influència de Rússia i la Xina a l’Àrtic. Per apaivagar les inquietuds nord-americanes i dissuadir Trump de les seves ambicions, que no descarten l’ocupació militar, diversos països europeus, com el Regne Unit, França i Alemanya, estudien un desplegament militar a l’illa. Aquesta iniciativa, que es debatria en el marc d’una missió de l’OTAN, busca demostrar que Europa es pren seriosament la defensa de la regió. La tensió ha col·locat l’Aliança Atlàntica en una posició delicada, amb el seu secretari general, Mark Rutte, fent equilibris. Mentrestant, la Xina ha rebutjat ser utilitzada com a pretext, i la incertesa ha revifat el debat sobre la creació d’un exèrcit europeu.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha declarat la seva intenció de prendre el control de Groenlàndia, un territori autònom de Dinamarca, afirmant que actuarà “sigui de grat o per força”. Trump justifica aquesta amenaça per motius de seguretat nacional, argumentant que és necessari per impedir que Rússia o la Xina ocupin l’estratègica illa àrtica i qüestionant la sobirania danesa. Les seves declaracions han generat una contundent resposta internacional. Els líders polítics de Groenlàndia, encapçalats pel primer ministre Jens-Frederik Nielsen, han rebutjat el “menyspreu” nord-americà, han defensat la via diplomàtica i han reivindicat el seu dret a l’autodeterminació. Paral·lelament, un front comú de set països europeus, incloent-hi França, Alemanya i Espanya, ha emès una declaració conjunta de suport a Dinamarca, mentre Trump ha minimitzat les implicacions per a l’OTAN.

L’operació militar “Resolució Absoluta”, liderada per Donald Trump, ha culminat amb la caiguda de Nicolás Maduro a Veneçuela. L’objectiu principal de la Casa Blanca és prendre el control de les reserves de petroli més grans del món, tot i que la seva infraestructura decadent requerirà inversions multimilionàries, motiu pel qual l’administració Trump ja s’ha reunit amb grans petrolieres com Chevron i Repsol. No obstant això, l’ofensiva respon a una estratègia geopolítica més àmplia: desmantellar l’eix format per Veneçuela, Cuba i Nicaragua per reafirmar l’hegemonia nord-americana a l’hemisferi occidental i frenar la influència de la Xina i Rússia. Aquesta estratègia, impulsada per figures com el secretari d’Estat Marco Rubio, apunta a Cuba com el pròxim objectiu per consolidar el domini regional dels Estats Units.

En un context de negociacions per a la pau, la tensió entre Rússia i Ucraïna s’ha intensificat. Poc després d’una reunió a Florida entre el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i el president dels EUA, Donald Trump, Rússia ha acusat Kíiv d’un atac terrorista. Segons el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, Ucraïna va intentar atacar una residència de Vladímir Putin a la regió de Nóvgorod amb 91 drons de llarg abast. Com a conseqüència, Moscou ha anunciat que “reconsiderarà” la seva postura en les negociacions de pau i ha amenaçat amb represàlies. Zelenski ha negat rotundament l’acusació, qualificant-la de “mentida” del Kremlin per justificar nous atacs i soscavar els esforços diplomàtics. Aquesta acusació arriba després que Rússia intensifiqués els seus atacs contra ciutats com Kherson just abans de la trobada diplomàtica.

Els Estats Units i Rússia han dissenyat en secret un pla de pau de 28 punts per a Ucraïna, negociat pels enviats Steve Witkoff i Kirill Dimitriev sense la participació de Kíiv ni de la Unió Europea. La proposta exigeix importants concessions ucraïneses, com la cessió de tot el Donbàs, una dràstica reducció de les seves forces armades, la prohibició de tropes estrangeres i el reconeixement del rus com a llengua oficial. Malgrat que el president Volodímir Zelenski ho considera una invitació a “perdre la dignitat”, s’ha mostrat obert a discutir el document. Mentrestant, els aliats europeus, reunits al G20, recelen del pla i han emès una declaració conjunta rebutjant canvis de fronteres per la força, tot i acceptar-lo com a punt de partida. Pròximament, una delegació ucraïnesa es reunirà amb representants nord-americans a Ginebra per abordar la proposta.