La xarxa de Rodalies i Regionals de Catalunya ha quedat totalment suspesa per motius de seguretat després de diverses esllavissades, una d’elles mortal. La decisió va ser exigida pel Govern de la Generalitat, a través dels consellers Albert Dalmau i Sílvia Paneque, a les operadores Renfe i Adif, posant fi a dies de caos i confusió per als usuaris a causa d’informacions contradictòries. Aquesta paràlisi de la mobilitat ha posat de manifest la manca crònica d’inversió i manteniment de la infraestructura, una vulnerabilitat admesa pel ministre Óscar Puente, qui també afronta crítiques per l’accident d’Adamuz. Mentre els viatgers pateixen la manca d’alternatives de transport, la circulació continua aturada a l’espera que es revisin 21 punts crítics de la xarxa per garantir la seguretat abans de reprendre el servei.

El col·lapse del servei de Rodalies, que ha deixat sense alternativa de transport més de 400.000 usuaris, ha generat una onada de crítiques polítiques contra el Govern de la Generalitat per la seva gestió de la crisi. El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha atribuït la situació a la “deixadesa sistemàtica i la manca d’inversió” de l’Estat, insistint que la solució és el traspàs integral del servei. Des dels Comuns, Jéssica Albiach ha reclamat a l’executiu que assumeixi el “lideratge” i deixi d’actuar com un simple “àrbitre” entre Renfe i Adif. El to més contundent ha estat el de Carles Puigdemont, de Junts, que ha qualificat la situació de “col·lapse nacional” i ha exigit la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, per la seva “incompetència” en la gestió de la crisi ferroviària.

L’accident ferroviari de la línia R4 a Gelida va ser provocat per l’esfondrament d’un mur de contenció de l’autopista AP-7. Segons l’informe preliminar de la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF), la hipòtesi principal és que el mur es va desplomar just en el moment en què arribava el tren, fet que va donar al maquinista només cinc segons de temps de reacció abans de la col·lisió. La investigació apunta que la causa més probable de la caiguda del mur va ser la pressió exercida per l’aigua acumulada a causa de les pluges intenses dels dies anteriors. El sinistre, que va tenir lloc de nit i en condicions de visibilitat reduïda, va causar la mort d’un maquinista en pràctiques que viatjava a la cabina i va deixar cinc ferits greus, la majoria treballadors de la companyia.

Un tren de passatgers de Feve ha col·lidit amb una grua de l’enllumenat públic a Alumbres (Cartagena), un incident que ha deixat sis ferits lleus. Segons el ministre de Transports, Óscar Puente, el braç del vehicle va envair la via i va impactar contra el comboi, que no va arribar a descarrilar. Aquest sinistre marca el tercer accident ferroviari en pocs dies a l’Estat, després de les tragèdies mortals d’Adamuz, amb 43 víctimes, i de Gelida, on va morir un maquinista. Aquesta successió d’esdeveniments ha augmentat la tensió a Catalunya, on els maquinistes han iniciat una vaga de zel que ha paralitzat el servei de Rodalies. Com a resposta, el Departament de Territori del Govern ha obert un expedient a Renfe per no prestar el servei, malgrat que Adif havia garantit la seguretat de les vies.

El Servei Català de Trànsit ha ordenat el tall de l’autopista AP-7 en sentit sud a l’altura de Martorell com a mesura de seguretat, una decisió que s’allargarà durant diversos dies. La restricció, anunciada pel director Ramon Lamiel, és conseqüència directa de l’accident ferroviari ocorregut a Gelida, on el despreniment d’un mur de contenció va provocar la mort d’una persona. Els Bombers van detectar una “possible inestabilitat” a l’estructura de l’autopista, fet que va portar el Ministeri de Transports a sol·licitar el tancament per un risc d’esfondrament, especialment un cop es retiri el tren sinistrat. La mesura, que afecta aproximadament 120.000 vehicles diaris, ha obligat a establir diverses rutes alternatives, com la C-32 (amb peatge gratuït), l’A-2 i la C-15, per tal de gestionar el flux de trànsit desviat.

L’accident mortal d’un tren de Rodalies a Gelida, que va causar la mort del maquinista en pràctiques Fernando Huerta i va deixar 37 ferits, evidencia els problemes de seguretat a la xarxa ferroviària. El sinistre, provocat per la caiguda d’un mur de contenció a la via a causa del temporal, és el quart accident amb víctimes mortals a Catalunya des del 2018, concentrant-se especialment a la línia R4. Hores abans de la tragèdia, el Sindicat Espanyol de Maquinistes Ferroviaris (SEMAF) havia advertit per carta a Rodalies sobre els riscos derivats del temporal, com la caiguda d’obstacles, però no va obtenir resposta. Davant la “passivitat de les autoritats”, el sindicat ha convocat una vaga general. Els altres accidents mortals recents van tenir lloc a Vacarisses, Castellgalí i Sant Boi de Llobregat.

Un greu accident ferroviari a Gelida ha provocat la suspensió total de la xarxa de Rodalies de Catalunya. Un tren de la línia R4 en direcció Manresa va descarrilar després de col·lidir amb un mur de contenció que es va desprendre sobre la via a causa de la intensa llevantada. El sinistre va resultar en una persona morta i 38 ferits, cinc d’ells de gravetat. Com a mesura de precaució, Adif va interrompre la circulació a totes les línies fins a poder inspeccionar la infraestructura i garantir la seguretat. Aquest incident es va sumar a un altre descarrilament sense ferits a la línia RG1. Les conselleres Sílvia Paneque i Núria Parlon es van desplaçar al lloc dels fets, mentre Protecció Civil activava el pla FERROCAT per gestionar l’emergència.

El Govern espanyol ha aprovat en el darrer Consell de Ministres de l’any un reial decret llei que prorroga l’escut social i les ajudes al transport públic durant el 2026. Les mesures, presentades per la nova portaveu Elma Saiz, inclouen la prohibició dels desnonaments a famílies vulnerables, la revalorització de les pensions en un 2,7% i la congelació de les quotes d’autònoms. En l’àmbit de la mobilitat, el ministre Óscar Puente ha anunciat la creació d’un nou abonament de transport públic únic per a tot l’Estat de 60 euros mensuals (30 per a joves), que cobrirà Rodalies, Mitjana Distància i autobusos estatals. A Catalunya, l’ATM apujarà les tarifes un 3,5% de mitjana, però mantindrà la bonificació del 50% en títols com la T-usual i la T-Jove, sempre que l’Estat mantingui la seva aportació. Totes les iniciatives queden pendents de l’aprovació del Congrés dels Diputats.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la creació d’un abonament de transport públic únic per a tot l’Estat, que entrarà en vigor el gener de 2026. Aquest títol tindrà un cost de 60 euros mensuals, amb una tarifa reduïda de 30 euros per a menors de 26 anys, i cobrirà els serveis de Rodalies, Mitjana Distància i autobusos de competència estatal. Paral·lelament, el Govern de la Generalitat i els Comuns han arribat a un acord per mantenir la bonificació del 50% en els preus de la T-usual i la T-jove a Catalunya durant tot l’any 2026. Aquest pacte, confirmat per Jéssica Albiach i la consellera Sílvia Paneque, assegura que la mesura autonòmica serà compatible amb el nou abonament estatal, oferint així diverses opcions per abaratir el transport als usuaris.

El govern espanyol, a través del president Pedro Sánchez, ha anunciat la creació d’un nou abonament de transport públic únic per a tot l’Estat, que entrarà en vigor a mitjans de gener del 2026. Aquest títol tindrà un cost de 60 euros mensuals per a adults i 30 euros per a joves menors de 26 anys. Inicialment, cobrirà els viatges en trens de Rodalies i mitjana distància (excloent l’AVE) i en la xarxa d’autobusos estatals, deixant fora el transport local com el metro o els autobusos urbans. Segons Sánchez, la mesura busca fomentar la mobilitat sostenible i beneficiarà dos milions d’usuaris. A Catalunya, la Generalitat ha confirmat que l’abonament conviurà amb els títols de l’ATM i que la seva integració al sistema T-mobilitat es preveu per al segon semestre del 2026, oferint més opcions als viatgers.