L’actualitat judicial se centra en dos casos d’alt perfil. D’una banda, la Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat una pena de 24 anys de presó per a l’exministre José Luis Ábalos per la seva presumpta participació en la trama de comissions en la compra de mascaretes durant la pandèmia, acusant-lo de delictes com organització criminal, suborn i malversació. La petició, que també inclou penes per al seu assessor Koldo García i l’empresari Víctor de Aldama, arriba després que el jutge del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, els enviés a judici. Paral·lelament, el judici contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un presumpte delicte de revelació de secrets, entra en la seva fase final. Diversos periodistes han testificat que van conèixer el contingut del correu electrònic on Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, proposava un pacte per admetre el frau fiscal abans que el mateix fiscal general, un testimoni clau per a la defensa.

El judici contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, al Tribunal Suprem ha quedat vist per a sentència. Se l’acusa d’un delicte de revelació de secrets per la suposada filtració d’un correu electrònic on Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, buscava un pacte per admetre un frau fiscal. Durant les vistes no han aflorat proves concloents i les acusacions es basen en “indicis racionals”, mentre que la defensa sosté que no hi ha proves de la filtració i que la informació ja era pública. Els periodistes citats com a testimonis han exculpat García Ortiz, acollint-se al secret professional. La sentència, que s’espera abans de finals d’any, tindrà un fort impacte polític i podria suposar la seva inhabilitació, afectant el govern de Pedro Sánchez i evidenciant la tensió judicial a Madrid.

El judici contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha quedat vist per a sentència per un presumpte delicte de revelació de secrets relacionat amb el cas de frau fiscal d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. García Ortiz ha negat ser el responsable de filtrar un correu on la defensa de González Amador admetia els delictes, i ha justificat la publicació d’una nota de premsa com una necessitat per desmentir informacions falses. Durant el procés, diversos periodistes han testificat que la informació ja circulava prèviament i han apuntat a la Fiscalia de la Comunitat de Madrid com a possible origen de la filtració. Aquest cas inèdit, que exposa la guerra oberta entre el PSOE i el PP, ha revelat també profundes tensions internes dins de la carrera fiscal i la judicialització de la política.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, afronta un judici històric al Tribunal Suprem per un presumpte delicte de revelació de secrets, un fet sense precedents per a un fiscal general en actiu. L’acusació se centra en la filtració d’un correu electrònic d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, on aquest reconeixia un frau fiscal. Durant la seva declaració, García Ortiz ha negat rotundament els fets, assegurant que no va filtrar el correu i ha justificat l’enviament d’una nota de premsa com una “resposta institucional” per desmentir una notícia falsa que, segons ell, va ser difosa pel cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez. Tot i que diversos periodistes han exculpat el fiscal general com a font, informes de la UCO apunten a una “participació preeminent” seva en els fets. García Ortiz s’enfronta a una possible pena de sis anys de presó i dotze d’inhabilitació.

El panorama judicial espanyol està marcat per dos casos d’alt perfil que reflecteixen una intensa confrontació política. D’una banda, el jutge Juan Carlos Peinado ha rebutjat arxivar la investigació contra Begoña Gómez i ha ampliat la causa imputant Judit González, secretària general de Presidència, per un presumpte delicte de malversació, basant-se en la jurisprudència de la sentència del procés independentista català. Paral·lelament, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’enfronta a un judici al Tribunal Suprem per la suposada revelació de secrets en filtrar un correu sobre el frau fiscal d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. No obstant això, la causa contra García Ortiz s’ha debilitat després que diversos periodistes, com Miguel Ángel Campos de la Cadena SER, testifiquessin que ell no va ser la font i que van conèixer la informació per altres vies fins i tot abans que el fiscal general. Ambdós processos s’emmarquen en la guerra oberta entre el PSOE i el PP.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’enfronta a un judici sense precedents al Tribunal Suprem per un presumpte delicte de revelació de secrets, relacionat amb la filtració d’informació sobre el cas de frau fiscal d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. Durant les primeres sessions, González Amador ha acusat García Ortiz de “matar-lo públicament” i convertir-lo en “el delinqüent confés d’Espanya”. Per la seva banda, el cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, ha admès haver difós informacions falses per protegir la presidenta, emmarcant el cas en una “operació d’Estat”. La defensa, exercida per l’Advocacia de l’Estat, qualifica el procés d’injust, mentre que les acusacions demanen fins a sis anys de presó i dotze d’inhabilitació en un cas de gran càrrega política.

El Tribunal Suprem celebra un judici inèdit contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un presumpte delicte de revelació de secrets. El cas se centra en la filtració d’un correu electrònic on Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, admetia un frau fiscal superior a 350.000 euros i oferia un pacte a la Fiscalia. García Ortiz ha negat ser el responsable de la filtració, argumentant que només va publicar una nota de premsa per desmentir una notícia falsa que atribuïa la iniciativa del pacte al ministeri públic, quan en realitat provenia de la defensa de l’empresari. En una declaració clau, el cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, ha admès davant del tribunal haver difós aquesta mentida per desacreditar la Fiscalia i protegir la reputació de la presidenta, emmarcant el cas en una suposada “operació d’Estat”.

El judici contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, al Tribunal Suprem per un presumpte delicte de revelació de secrets és un esdeveniment sense precedents que reflecteix la intensa batalla política entre el president del govern, Pedro Sánchez, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Se l’acusa d’haver filtrat informació sobre un pacte ofert per Alberto González Amador, parella d’Ayuso, per reconèixer un frau fiscal. La defensa sosté que la Fiscalia només va actuar per corregir informacions falses difoses prèviament per l’entorn de la presidenta, com va admetre el seu cap de gabinet, Miguel Ángel Rodríguez. Aquest cas transcendeix l’àmbit penal per evidenciar les crisis institucionals de l’Estat, la politització de la justícia i el xoc obert entre el poder executiu i el judicial.

El Tribunal Suprem ha obert una causa penal contra l’eurodiputat Luis Pérez Fernández, Alvise, per presumptes delictes d’assetjament i revelació de secrets arran d’una querella presentada pels seus excompanys de S’ha Acabat la Festa, Diego Solier i Nora Junco. Després de les eleccions europees del 2024, Solier i Junco van abandonar Alvise per integrar-se al grup dels Conservadors i Reformistes Europeus, fet que hauria desencadenat una “contínua campanya d’assetjament” per part de Pérez. Aquest hauria instat els seus seguidors a perseguir-los i hauria filtrat les seves dades personals, com ara correus electrònics i ubicacions, provocant que els dos eurodiputats temessin per la seva “integritat física” i veiessin alterada la seva vida. Aquesta és la quarta causa oberta contra Alvise al Suprem, que serà instruïda pel magistrat Manuel Marchena i se suma a altres investigacions per finançament il·legal, la difusió d’una prova de Salvador Illa i l’assetjament a la fiscal Susana Gisbert.