La greu crisi del servei de Rodalies ha provocat una forta reacció política per part d’ERC i Junts, que exigeixen la dimissió del ministre de Transports, Óscar Puente. La portaveu d’ERC, Ester Capella, també ha demanat la dimissió de la consellera Sílvia Paneque, atribuint el caos a una desinversió històrica de l’Estat i considerant insuficients els cessaments de càrrecs tècnics a Renfe i Adif. Al Senat, ambdós partits van acusar Puente de “mala gestió” i de prioritzar l’alta velocitat. El traspàs del servei és un punt central de conflicte: mentre Capella defensa l’acord actual amb el PSOE per crear una nova operadora sota control de la Generalitat i adverteix de conseqüències si l’Estat incompleix, Junts qualifica el pacte d’“idea perversa” i reclama la sortida completa de Renfe de Catalunya.

El servei ferroviari a Catalunya pateix greus alteracions que afecten tant l’alta velocitat com Rodalies. Els trens AVE entre Barcelona i Madrid registren retards de fins a dues hores a causa d’una combinació de factors. A les limitacions de velocitat imposades per Adif per revisar la xarxa després de l’accident d’Adamuz, i a una avaria ja reparada a l’Espluga de Francolí, s’hi han sumat els efectes del temporal Kristin. La neu ha obligat a reduir la marxa en trams com el de Guadalajara i Calatayud. Paral·lelament, el servei de Rodalies recupera progressivament la normalitat després de l’accident de Gelida, amb la reobertura de trams com el d’Arenys de Mar a Blanes (R1 i RG1), tot i que persisteixen la confusió i la dependència d’autobusos en diversos punts, generant un gran malestar entre els usuaris.

El servei de Rodalies de Barcelona va registrar el nivell de puntualitat més baix de tot l’Estat durant el 2025, amb només un compliment horari del 50%. Aquesta xifra situa la xarxa catalana a la cua dels 13 nuclis analitzats per Renfe, molt per sota de ciutats com Madrid (68%) o Sevilla (58%). A més de la baixa freqüència de puntualitat, els trens que van patir endarreriments van acumular un retard mitjà de 20 minuts, el més elevat d’Espanya. El mes de juliol va ser el més problemàtic, amb una puntualitat de només el 41,7%. Pel que fa a les causes, Renfe va atribuir-se directament la responsabilitat del 37,4% dels minuts de retard, mentre que més del 60% es van deure a problemes d’infraestructura, gestió de la circulació o altres factors externs.

El Govern de la Generalitat ha pactat amb els Comuns allargar la bonificació del 50% en els abonaments del transport públic durant tota la legislatura, fins a l’any 2028. El compromís, anunciat pel conseller Albert Dalmau en resposta a una petició de Jéssica Albiach, sorgeix arran de la greu crisi de mobilitat provocada pel caos a Rodalies i l’augment del cost de la vida. La mesura, que afecta títols d’ús habitual com la T-Usual i la T-Jove, es continuarà finançant amb una aportació del 30% per part de la Generalitat i un 20% del govern espanyol. Els Comuns han celebrat l’acord com una mesura estructural necessària, considerant insuficient la proposta de gratuïtat temporal, i han criticat la gestió de la xarxa ferroviària per part de Renfe i Adif.

El caos de Rodalies, intensificat per l’accident mortal a Gelida, ha generat un xoc polític directe entre Junts i el Govern. La formació liderada parlamentàriament per Salvador Vergés ha presentat un paquet de 14 mesures que inclouen instar el Govern a portar Renfe i Adif als tribunals per responsabilitat civil i penal criminal, argumentant una “desinversió premeditada”. A més, exigeixen la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque. En resposta, el Govern, a través de la mateixa Paneque, ha descartat rotundament la via judicial, considerant que “no solucionaria res”, i ha rebutjat qualsevol dimissió al seu departament. La consellera atribueix la crisi a “dècades de desinversió” i defensa la col·laboració amb el govern central, mentre que Junts qualifica els cessaments a Renfe i Adif com a insuficients, considerant-los “caps de turc tècnics”.

La recent crisi ferroviària, desencadenada per l’accident d’Adamuz (Còrdova) i les greus incidències a Rodalies de Catalunya, ha posat sota pressió el Ministeri de Transports, liderat per Óscar Puente. En resposta, el govern espanyol ha aprovat 20 milions d’euros en ajudes per a les víctimes, assegurant que “no hi haurà un altre Angrois” en referència a la gestió del PP. A més, s’ha pactat amb la Generalitat una inversió de fins a 8.000 milions d’euros a Rodalies fins al 2030 i s’han ordenat cessaments a les direccions de Renfe i Adif a Catalunya. Aquesta situació suposa una prova d’estrès per a l’equip directiu de Puente, format per col·laboradors de confiança política com el secretari d’Estat José Antonio Santano i els presidents de Renfe, Álvaro Fernández, i Adif, Pedro Marco de la Peña, qüestionant un model de gestió basat en la lleialtat política en un sector altament tècnic.

La suspensió total del servei de Rodalies i trens regionals a Catalunya ha provocat una greu crisi operativa i política. L’aturada va ser iniciada pels maquinistes, que es neguen a treballar sense garanties de seguretat per escrit d’Adif després del mortal accident de Gelida. Aquesta situació ha desencadenat una onada de crítiques polítiques, amb partits com ERC, liderat per Oriol Junqueras, i Junts demanant la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i del ministre de Transports, Óscar Puente. La gestió de Puente també està qüestionada per un altre accident greu a Adamuz (Còrdova), tot i que compta amb el suport explícit del president Pedro Sánchez. Mentrestant, el Govern de la Generalitat ha obert un expedient a Renfe per la interrupció del servei, mentre es busquen solucions de transport alternatiu per als usuaris afectats.

La xarxa de Rodalies i Regionals de Catalunya ha quedat totalment suspesa per motius de seguretat després de diverses esllavissades, una d’elles mortal. La decisió va ser exigida pel Govern de la Generalitat, a través dels consellers Albert Dalmau i Sílvia Paneque, a les operadores Renfe i Adif, posant fi a dies de caos i confusió per als usuaris a causa d’informacions contradictòries. Aquesta paràlisi de la mobilitat ha posat de manifest la manca crònica d’inversió i manteniment de la infraestructura, una vulnerabilitat admesa pel ministre Óscar Puente, qui també afronta crítiques per l’accident d’Adamuz. Mentre els viatgers pateixen la manca d’alternatives de transport, la circulació continua aturada a l’espera que es revisin 21 punts crítics de la xarxa per garantir la seguretat abans de reprendre el servei.

El col·lapse del servei de Rodalies, que ha deixat sense alternativa de transport més de 400.000 usuaris, ha generat una onada de crítiques polítiques contra el Govern de la Generalitat per la seva gestió de la crisi. El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha atribuït la situació a la “deixadesa sistemàtica i la manca d’inversió” de l’Estat, insistint que la solució és el traspàs integral del servei. Des dels Comuns, Jéssica Albiach ha reclamat a l’executiu que assumeixi el “lideratge” i deixi d’actuar com un simple “àrbitre” entre Renfe i Adif. El to més contundent ha estat el de Carles Puigdemont, de Junts, que ha qualificat la situació de “col·lapse nacional” i ha exigit la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, per la seva “incompetència” en la gestió de la crisi ferroviària.

La xarxa de Rodalies de Catalunya es troba en una situació de caos i confusió després que Renfe i Adif anunciessin la suspensió del servei arran d’una nova esllavissada a la línia R1, entre Blanes i Maçanet-Massanes. Aquesta decisió es va prendre de matinada després d’una reunió de gairebé vuit hores amb la Generalitat, motivada per les protestes dels maquinistes i la pressió del seu sindicat, Semaf, que exigeix garanties de seguretat després del recent accident mortal a Gelida (R4). Tot i l’anunci d’una aturada total, el servei s’ha reprès parcialment al matí, generant desconcert entre els usuaris. Com a resposta, Adif ha iniciat inspeccions geotècniques als punts crítics de la xarxa per avaluar-ne l’estabilitat, mentre es mantenen serveis alternatius per carretera. Plataformes com la PTP han denunciat que la crisi evidencia un manteniment deficient de la infraestructura.