El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha iniciat una ofensiva mediàtica per intentar recompondre la relació amb Junts per Catalunya, després d’admetre una “crisi política” i reconèixer “incompliments i retards” en els pactes assolits. Per recuperar la confiança, ha anunciat un decret amb mesures reclamades per Junts i s’ha compromès a avançar en qüestions com les balances fiscals i la desclassificació de documents de l’Operació Catalunya. Aquesta situació evidencia l’estratègia del PSOE de dependre dels vots de socis com Junts, ERC i Bildu, mentre evita trobades públiques i fotografies amb els seus líders, com Carles Puigdemont, Oriol Junqueras o Arnaldo Otegi, per minimitzar el cost polític. Una reunió entre Sánchez i Puigdemont, tot i ser considerada “coherent”, es veu actualment inviable a causa de la tensió i els obstacles legals i polítics.

El Partit Popular, liderat per Alberto Núñez Feijóo, va organitzar una manifestació massiva a Madrid contra el govern de Pedro Sánchez, aplegant desenes de milers de persones. La protesta, convocada arran de l’empresonament de l’exministre José Luis Ábalos i el seu assessor Koldo García, va servir per denunciar el que Feijóo va qualificar de “corrupció del sanchisme” i per exigir la convocatòria d’eleccions. Acompanyat per figures destacades com Isabel Díaz Ayuso, José María Aznar i Mariano Rajoy, el líder popular va insinuar que Sánchez seria el pròxim a anar a la presó, un sentiment compartit per Ayuso, que va titllar l’executiu de “màfia”. Durant l’acte, Feijóo també va interpel·lar els partits independentistes com Junts i ERC perquè retiressin el seu suport al govern. En resposta, la portaveu del PSOE, Pilar Alegría, va acusar el PP d’hipocresia, afirmant que la protesta hauria d’haver estat a la seu del PP, el “quilòmetre zero de la corrupció”.

L’ingrés a presó preventiva de l’exministre i diputat José Luis Ábalos ha generat un cas inèdit al Congrés i ha desestabilitzat la ja fràgil majoria parlamentària del govern de Pedro Sánchez. Tot i que manté l’escó, Ábalos ha estat suspès de les seves funcions, la qual cosa li impedeix votar. Aquesta absència resulta crítica, ja que sense el seu vot, el bloc de govern no pot tirar endavant iniciatives amb majoria simple si compta només amb l’abstenció de Junts. En aquest escenari, es produiria un empat en les votacions, que equival a una derrota per a l’executiu. Aquesta nova aritmètica parlamentària atorga un poder decisiu a Junts, el vot favorable del qual esdevé imprescindible. La situació ha intensificat la pressió del PP, que demana la dimissió de Sánchez, mentre que el PSOE defensa la seva gestió contundent contra la corrupció.

La condemna del Tribunal Suprem al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets relacionat amb el frau fiscal de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha desencadenat una profunda crisi política. Mentre el govern de Pedro Sánchez, a través del ministre Félix Bolaños, acata però “no comparteix” la sentència i anuncia que nomenarà un substitut, l’oposició liderada per Alberto Núñez Feijóo qualifica el fiscal de “peó” de l’executiu i exigeix eleccions. Els socis del govern, per contra, denuncien un “colpisme judicial”. Aquesta resolució històrica, que no ha estat unànime i obre la porta a un recurs d’empara, afebleix la legislatura en sumar-se a altres fronts judicials que afecten el PSOE, com els casos de Santos Cerdán i José Luis Ábalos, i és vista com una victòria política per a Ayuso.

El darrer baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) de novembre indica que el PSOE guanyaria unes eleccions generals amb un 32,6% dels vots, tot i que pateix una caiguda significativa que redueix el seu avantatge sobre el Partit Popular a deu punts. El PP creix fins al 22,4%, mentre que Vox també augmenta la seva intenció de vot fins al 18,8%, consolidant un gir a la dreta en el panorama polític. Per contra, els socis de govern, Sumar i Podem, perden força. Pel que fa a la valoració de líders, Pedro Sánchez és el preferit malgrat que cap polític aprova, superant Yolanda Díaz i Alberto Núñez Feijóo. L’enquesta, realitzada a 4.000 persones, assenyala l’habitatge com la principal preocupació ciutadana (40%), per davant dels “problemes polítics”.

El judici contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha quedat vist per a sentència per un presumpte delicte de revelació de secrets relacionat amb el cas de frau fiscal d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. García Ortiz ha negat ser el responsable de filtrar un correu on la defensa de González Amador admetia els delictes, i ha justificat la publicació d’una nota de premsa com una necessitat per desmentir informacions falses. Durant el procés, diversos periodistes han testificat que la informació ja circulava prèviament i han apuntat a la Fiscalia de la Comunitat de Madrid com a possible origen de la filtració. Aquest cas inèdit, que exposa la guerra oberta entre el PSOE i el PP, ha revelat també profundes tensions internes dins de la carrera fiscal i la judicialització de la política.

El panorama judicial espanyol està marcat per dos casos d’alt perfil que reflecteixen una intensa confrontació política. D’una banda, el jutge Juan Carlos Peinado ha rebutjat arxivar la investigació contra Begoña Gómez i ha ampliat la causa imputant Judit González, secretària general de Presidència, per un presumpte delicte de malversació, basant-se en la jurisprudència de la sentència del procés independentista català. Paral·lelament, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’enfronta a un judici al Tribunal Suprem per la suposada revelació de secrets en filtrar un correu sobre el frau fiscal d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. No obstant això, la causa contra García Ortiz s’ha debilitat després que diversos periodistes, com Miguel Ángel Campos de la Cadena SER, testifiquessin que ell no va ser la font i que van conèixer la informació per altres vies fins i tot abans que el fiscal general. Ambdós processos s’emmarquen en la guerra oberta entre el PSOE i el PP.

El partit Junts per Catalunya, liderat per Carles Puigdemont i representat al Congrés per Miriam Nogueras, ha formalitzat el trencament amb el govern de Pedro Sánchez davant l’incompliment reiterat dels acords d’investidura. La formació ha anunciat un bloqueig parlamentari gairebé total, amb la presentació d’esmenes a la totalitat a una cinquantena de lleis, exceptuant només aquelles considerades de “sentit comú” o beneficioses per a Catalunya. Aquesta estratègia, qualificada com un “all in”, busca recuperar protagonisme i forçar el PSOE a complir els pactes, contemplant una escalada de pressió que podria arribar a una petició d’eleccions o una moció de censura. No obstant això, la jugada comporta un risc elevat, ja que el govern espanyol minimitza l’amenaça i opera amb lògica electoral, la qual cosa podria deixar Junts atrapat en votacions al costat del PP i Vox i sense capacitat d’influència.

El partit Junts per Catalunya ha materialitzat la seva ruptura amb el govern espanyol del PSOE i Sumar, anunciant un bloqueig gairebé total de la seva activitat legislativa. La portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, ha comunicat que presentaran vetos a més de cinquanta lleis de l’executiu, inclosos els pressupostos generals, a causa del que consideren un incompliment sistemàtic dels acords per part de Pedro Sánchez. Aquesta decisió deixa el govern sense la majoria necessària per governar. El secretari general del partit, Jordi Turull, ha reforçat aquesta postura des de Vic, afirmant que el PSOE “s’ha carregat la legislatura” i que el trencament és “irreversible”, tot i que evita demanar eleccions anticipades. Malgrat el bloqueig, Junts sí que donarà suport a quatre lleis pactades prèviament. Per la seva banda, el govern espanyol manté la seva disposició al diàleg.

El jutge de l’Audiència Nacional, Ismael Moreno, ha iniciat una peça separada per investigar els pagaments en efectiu que el PSOE va realitzar a l’exministre José Luís Ábalos i al seu assessor Koldo García. Aquesta actuació sorgeix a petició del Tribunal Suprem, on el magistrat Leopoldo Puente va identificar nombroses incògnites sobre l’origen dels diners i la manca de “suport documental” per a aquestes transaccions. La investigació, emmarcada en el cas Koldo, pretén determinar si aquests pagaments constitueixen un delicte de finançament irregular o si van servir per blanquejar comissions il·legals. Les sospites es fonamenten en informes de la Guàrdia Civil i en declaracions com la de l’empresària Carmen Pano, qui va assegurar haver lliurat diners en metàl·lic a la seu del partit. El PSOE i el president Pedro Sánchez han defensat la legalitat de les operacions, afirmant que eren compensacions de despeses justificades.