L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha activat una qüestió de confiança per aprovar el pressupost municipal per al 2026, després que la proposta fos rebutjada al ple. El govern del PSC, en minoria, només va aconseguir el suport d’ERC, mentre que BComú es va abstenir després del fracàs de les negociacions i Junts, PP i Vox hi van votar en contra. Aquest mecanisme, que Collboni utilitza per segona i última vegada en el seu mandat, obre un període de 30 dies perquè l’oposició presenti una moció de censura amb un candidat alternatiu. No obstant això, la fragmentació dels grups fa improbable que s’assoleixi una majoria absoluta. Si no es presenta cap alternativa, els comptes, que superen els 4.180 milions d’euros, quedaran aprovats automàticament, una estratègia que ja van fer servir els anteriors alcaldes Xavier Trias i Ada Colau.

El Govern espanyol, a través de la ministra María Jesús Montero, ha iniciat la reforma del finançament autonòmic amb la promesa de presentar un nou model a principis del 2026 per a la seva aplicació el 2027. La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha valorat positivament la proposta, ja que assegura que complirà el pacte d’investidura entre PSC i ERC en garantir la singularitat de Catalunya dins d’un marc multilateral. El nou sistema preveu incrementar el percentatge de cessió de tributs a les comunitats i avançar cap a una gestió fiscal més federal. Romero ha destacat que es respectarà el principi d’ordinalitat per corregir el desequilibri actual de Catalunya, que aporta més del que rep. Aquest procés s’emmarca en l’objectiu a llarg termini que l’Agència Tributària de Catalunya assumeixi progressivament la recaptació de tots els impostos, amb la fita de gestionar l’IRPF íntegrament el 2028.

El Parlament de Catalunya ha aprovat una nova llei, impulsada pel PSC, ERC i els Comuns, que transforma la relació entre la ciutadania i l’Administració pública. Aquesta reforma introdueix el dret a l’error, que permetrà a les persones rectificar equivocacions comeses de bona fe sense ser sancionades, canviant el model de desconfiança per un de confiança. A més, l’Administració passarà a ser proactiva, anticipant-se a les necessitats ciutadanes en tràmits clau com el naixement d’un fill, on s’oferiran automàticament ajuts i serveis. La normativa també prohibeix la cita prèvia obligatòria per garantir l’accés als serveis presencials, especialment per a col·lectius vulnerables, i exigeix l’ús d’un llenguatge clar i entenedor. Finalment, s’estableix que no s’hauran de retornar les prestacions essencials rebudes per error administratiu.

La relació entre Junts per Catalunya i el PSOE es troba en un moment crític, amb Carles Puigdemont convocant l’executiva del partit a Perpinyà per revaluar el suport al govern de Pedro Sánchez. La trobada sorgeix del presumpte incompliment de l’Acord de Brussel·les, especialment en qüestions clau com l’aplicació de l’amnistia, l’oficialitat del català a Europa i la delegació de competències en immigració. Davant l’amenaça de ruptura, partits com el PSC, ERC i els Comuns han pressionat Junts perquè mantingui la negociació, advertint del risc de facilitar un govern del PP i Vox. Malgrat un intent del govern espanyol per calmar la tensió dialogant amb Alemanya sobre el català, la direcció de Junts ha comunicat la seva intenció de trencar. La decisió definitiva, però, serà ratificada mitjançant una consulta a la militància.

La negociació per un nou model de finançament singular per a Catalunya es troba en un punt de tensió entre ERC i el govern espanyol, representat per la ministra Maria Jesús Montero. Tot i que hi ha un apropament en la xifra, que s’acosta als 20.000 milions d’euros anuals que l’Estat hauria d’aportar, els republicans, amb veus com Isaac Albert i Oriol Junqueras, prioritzen l’estructura del model per sobre de la quantitat. La clau de la discrepància rau en el principi d’ordinalitat, una exigència per garantir que Catalunya no perdi posicions en el rànquing de riquesa després de la redistribució fiscal, una postura que també defensen els Comuns. ERC acusa Montero de tenir presses per motius electorals i adverteix que sense un acord previ que inclogui aquest principi i la plena capacitat recaptatòria, no negociaran els pressupostos ni a Madrid ni a Catalunya, condicionant així l’estabilitat política.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reclamat l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea durant la seva intervenció al Congrés del Partit Socialista Europeu (PES), celebrat a Amsterdam. Illa ha qualificat aquesta possibilitat com una “magnífica notícia” i un missatge potent per a Europa. A més de la qüestió lingüística, ha defensat fermament l’aplicació de la llei d’amnistia com una estratègia d’èxit per “enfortir la coexistència” i restituir la normalitat institucional a Catalunya. Segons el president, aquesta via, juntament amb els indults previs, ha permès centrar les energies en problemes socials com l’habitatge o el cost de la vida, en línia amb les polítiques del govern de Pedro Sánchez. És la primera vegada que un líder del PSC intervé davant el plenari d’aquest fòrum europeu.

El Parlament de Catalunya ha estat l’escenari de les estratègies dels partits durant el debat de política general, on Junts ha intentat forçar el PSC a posicionar-se sobre el referèndum d’autodeterminació. El govern en minoria de Salvador Illa ha fet equilibris validant el preàmbul de l’Acord de Brussel·les, que reconeix el conflicte polític i fets com l’1-O, però ha votat en contra de negociar un referèndum, tombant la proposta malgrat el suport de Junts, ERC, la CUP i els Comuns. Aquesta tensió reflecteix la dependència dels socialistes dels seus socis, com ERC, que condiciona l’aprovació dels pressupostos a l’obtenció d’un finançament singular. Altres propostes de Junts, com el concert econòmic o la rebaixa d’impostos, no han prosperat, mentre que sí que s’ha aprovat per àmplia majoria vincular la regularització d’immigrants al coneixement del català.