L’arribada de la borrasca Oriana a Catalunya, poc després del pas de la borrasca Nils —la pitjor ventada de la darrera dècada—, ha reactivat les alertes meteorològiques. Aquesta successió de tempestes d’alta intensitat, inèdita en trenta anys, es deu a la desestabilització del vòrtex polar, un fenomen que, segons Santi Segalà del Servei Meteorològic de Catalunya, desplaça masses d’aire fred polar cap a latituds més baixes. Tot i que Oriana es preveu menys intensa que Nils, Protecció Civil demana extremar les precaucions davant el vent, el temporal marítim i les nevades, especialment en zones ja debilitades. L’expert Marc Prohom adverteix que, si bé el canvi climàtic no causa directament la inestabilitat, sí que fa que les conseqüències dels fenòmens meteorològics siguin més violentes.

La borrasca Nils ha provocat una víctima mortal i nombrosos ferits a Catalunya, especialment a l’àrea de Barcelona. Una dona de 46 anys va morir a l’hospital Vall d’Hebron després que li caigués part del sostre d’una nau industrial, un accident que va ocórrer durant la seva jornada laboral. Aquest temporal de vent, considerat el pitjor de l’última dècada, va registrar ràfegues superiors als 100 km/h i va causar danys generalitzats. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va atendre 86 persones, de les quals diverses van ser hospitalitzades. Entre els ferits greus destaca un voluntari de Protecció Civil en estat crític a Bellvitge per la caiguda d’un arbre a Sant Boi de Llobregat. La consellera Sílvia Paneque va defensar les mesures preventives del Govern, mentre els Mossos d’Esquadra investiguen l’accident mortal.

Un greu accident ferroviari a la línia R4 de Rodalies, entre Gelida i Sant Sadurní d’Anoia, ha provocat la mort d’una persona i ha deixat una quarantena de ferits, diversos d’ells en estat crític. La víctima mortal ha estat identificada com un maquinista en pràctiques que viatjava a la cabina del comboi. El sinistre es va produir quan un mur de contenció va cedir i va caure sobre la via, sent la principal hipòtesi una esllavissada provocada per les intenses pluges del temporal. El tren va xocar frontalment contra l’estructura i va descarrilar. Aquest incident, juntament amb un altre descarrilament a la línia R1, va obligar a suspendre tota la circulació de Rodalies per garantir la seguretat. Els cossos d’emergència, incloent-hi els Bombers de la Generalitat, el SEM i els Mossos d’Esquadra, van activar un ampli operatiu, mentre Protecció Civil va posar en marxa el pla Ferrocat.

Un greu accident ferroviari a Gelida ha provocat la suspensió total de la xarxa de Rodalies de Catalunya. Un tren de la línia R4 en direcció Manresa va descarrilar després de col·lidir amb un mur de contenció que es va desprendre sobre la via a causa de la intensa llevantada. El sinistre va resultar en una persona morta i 38 ferits, cinc d’ells de gravetat. Com a mesura de precaució, Adif va interrompre la circulació a totes les línies fins a poder inspeccionar la infraestructura i garantir la seguretat. Aquest incident es va sumar a un altre descarrilament sense ferits a la línia RG1. Les conselleres Sílvia Paneque i Núria Parlon es van desplaçar al lloc dels fets, mentre Protecció Civil activava el pla FERROCAT per gestionar l’emergència.

Un fort temporal afecta Catalunya amb pluges intenses, nevades copioses i mala mar. La borrasca ja ha deixat acumulacions de gairebé 100 litres al Camp de Tarragona i gruixos de neu de fins a 50 centímetres al Pirineu Occidental, provocant centenars d’incidències i talls de carreteres. Protecció Civil manté activats els plans Neucat i Inuncat i adverteix de l’arribada d’una “llevantada de llibre” que s’intensificarà dilluns i dimarts. Les previsions, segons el Servei Meteorològic de Catalunya, apunten a més de 200 litres a les comarques de Girona, nevades per sobre dels 1.400 metres i un sever temporal marítim a la Costa Brava, amb onades que podrien superar els quatre metres. Aquesta situació ha obligat a enviar una alerta ES-Alert a 19 municipis de l’Empordà i a demanar màxima precaució a la ciutadania, especialment a les zones costaneres i a prop de rius i rieres.

Un vol de Turkish Airlines procedent d’Istanbul va efectuar un aterratge d’emergència a l’aeroport del Prat a causa d’una amenaça de bomba que va resultar ser una falsa alarma. L’incident es va originar quan un passatger va crear un punt d’accés a internet amb un nom amenaçador a bord de l’aeronau, un Airbus A321 amb 148 passatgers i set tripulants. L’alerta, activada sobre el mar Mediterrani, va mobilitzar un ampli dispositiu de seguretat que va incloure l’escorta de caces militars. Un cop a Barcelona, l’avió va ser aïllat en una zona segura on la Guàrdia Civil va confirmar l’absència d’explosius. L’operatiu, coordinat per AENA amb un comitè de crisi, va comptar amb el suport dels Mossos d’Esquadra, els Bombers i l’activació del pla Aerocat per part de Protecció Civil, sense afectar greument l’operativa de l’aeroport.

El final del període nadalenc a Catalunya ha estat marcat per una successió de fenòmens meteorològics adversos. L’arribada de la borrasca Francis i una massa d’aire àrtic va provocar nevades generalitzades i una dràstica caiguda de les temperatures, que van assolir mínimes rècord el dia de Reis amb -12,7 °C a Das i -12,5 °C a Prades. Aquesta onada de fred va portar Protecció Civil a activar el pla Procicat. Posteriorment, l’alerta meteorològica es va desplaçar cap a les fortes ventades, fet que va obligar a activar el Pla Ventcat. El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) va emetre avisos de perill per vent a 30 comarques, amb ràfegues superiors als 72 km/h i el risc associat del fenomen del torb al Pirineu, mantenint el territori en alerta.

Catalunya afronta un episodi de pluges intenses que va començar dimarts amb forts aiguats al Barcelonès, afectant especialment Badalona. El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) va estendre l’alerta a nou comarques del sud durant la matinada de dimecres, amb previsions de tempestes i precipitacions superiors als 20 litres per metre quadrat en mitja hora. La situació s’agreujarà de cara al cap de setmana, motiu pel qual Protecció Civil ha activat l’alerta Inuncat a partir de divendres al vespre, amb especial incidència a les comarques de Barcelona i Girona. S’esperen acumulacions de més de 100 litres, i Xavier Masramon, de Protecció Civil, adverteix del risc de crescudes sobtades de rius i rieres, sobretot al Maresme i els vallesos. De cara a la setmana de Nadal, es preveu un canvi de temps amb l’arribada d’aire fred, una baixada de temperatures i possibles nevades a cotes baixes.

Després del debat generat per la darrera alerta de pluges, Protecció Civil ha anunciat que el sistema ES-Alert incorporarà avisos menys invasius per a situacions sense risc imminent. Segons la directora de l’organisme, Imma Solé, s’està treballant amb el Ministeri de l’Interior per desenvolupar “prealertes” amb un so menys insistent i que l’usuari podria regular, pensant especialment en col·lectius vulnerables. Aquesta mesura busca diferenciar els avisos preventius de les alertes per perill mortal. Malgrat les crítiques, el Departament d’Interior justifica l’últim enviament, que va provocar una reducció de 22.000 vehicles a l’àrea de Barcelona. L’episodi de pluges va activar el pla Inuncat i va causar inundacions al Vallès i la Selva, generant prop de 900 trucades al 112 sense provocar danys personals greus.

Mentre Protecció Civil de la Generalitat, dirigida per Marta Cassany, prepara una prova massiva del sistema d’alertes a mòbils ES-ALERT per al 3 de novembre a la regió de Barcelona per familiaritzar la ciutadania i garantir la seva eficàcia, l’ús d’aquesta mateixa eina es troba al centre d’una greu polèmica al País Valencià. La gestió de la recent DANA, que va provocar 229 morts, està sota investigació judicial, centrant-se en el retard de l’enviament de l’alerta. L’exconsellera d’Interior valenciana, Salomé Pradas, assegura que va mantenir informat en tot moment el president Carlos Mazón sobre la decisió d’enviar el missatge, una versió que contradiu directament les declaracions del president, qui nega haver estat notificat. Aquesta situació evidencia el contrast entre la preparació preventiva del sistema a Catalunya i les qüestionades decisions durant una catàstrofe real.