La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat han presentat al·legacions davant del Tribunal Constitucional (TC) donant suport a l’aplicació de la llei d’amnistia a Carles Puigdemont pel delicte de malversació. En els seus escrits, ambdós organismes acusen el Tribunal Suprem (TS) de fer una interpretació “irraonable” i “arbitrària” de la norma per rebutjar-ne l’aplicació, vulnerant així el dret a la tutela judicial efectiva. L’argument central és que no existeixen proves d’enriquiment personal per part de l’expresident, que és l’única excepció que contempla la llei per a aquest delicte. Consideren que la decisió del Suprem ignora la finalitat política de la llei, orientada a la reconciliació pels fets del procés, i nega la dimensió pública dels actes. La resolució final del TC, que podria facilitar el retorn de Puigdemont, està condicionada per una decisió pendent del TJUE.

Vuit anys després de la DUI, el moviment independentista català es troba en un estat de profunda desil·lusió i fragmentació, segons diverses veus influents del procés com Pilar Rahola, Ferran Requejo o Germà Bel. Aquests critiquen la manca de preparació, la divisió estratègica i la “hipocresia” dels partits, assenyalant que el moviment s’ha convertit en un “campi qui pugui”. Aquest context de frustració ha facilitat l’ascens de noves forces com Aliança Catalana, liderada per Sílvia Orriols. Tot i que la formació va entrar al Parlament amb la promesa de reactivar la DUI, la seva activitat parlamentària s’ha centrat gairebé exclusivament en un discurs islamòfob, deixant de banda la qüestió independentista. Analistes com Francesc-Marc Álvaro connecten directament aquests “discursos buits” i identitaris amb el “trauma” no resolt del 2017, evidenciant un canvi en les prioritats del debat polític català.