La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha presentat un nou model de finançament autonòmic que preveu un increment de 21.000 milions d’euros per a totes les comunitats l’any 2027, gràcies a una major cessió de l’IRPF i l’IVA. L’acord amb ERC garanteix per a Catalunya l’aplicació del principi d’ordinalitat, assegurant que la seva posició en la recepció de fons es correspongui amb la seva aportació. Aquesta proposta, debatuda al Consell de Política Fiscal i Financera, compta amb el suport explícit del govern català, representat per Alícia Romero, però ha generat una forta oposició de les comunitats del PP i algunes del PSOE. Els crítics, incloent-hi Junts i els populars, denuncien un pacte bilateral i privilegis, mentre que Montero defensa que el model és multilateral, no un “cupo català”, i repta els seus opositors a renunciar-hi fent-ne l’adhesió voluntària.

L’acord entre el PSOE de Pedro Sánchez i ERC, liderada per Oriol Junqueras, per un nou model de finançament per a Catalunya ha provocat una dura reacció del Partit Popular i Vox. Aquests partits qualifiquen el pacte, que preveu uns 4.700 milions d’euros addicionals i respecta el principi d’ordinalitat, com un acord per la “supervivència” política i un “bypass il·legítim” als mecanismes multilaterals, acusant el govern espanyol de “finançar el separatisme”. El camí per a la seva aprovació és complex. La proposta, defensada per la ministra María Jesús Montero i la consellera Alícia Romero, ha de superar un tens Consell de Política Fiscal i Financera, descrit com un “Vietnam” autonòmic, abans d’arribar a la prova de foc: la votació al Congrés dels Diputats, on el govern no té la majoria garantida i s’enfronta al rebuig de socis com Junts.

L’exministre socialista Jordi Sevilla ha presentat el manifest Socialdemocràcia21, una iniciativa que reclama un canvi de rumb polític al PSOE per superar la “crispació” i la política de blocs que atribueix al lideratge de Pedro Sánchez. Sevilla critica que el partit ha abandonat les mesures socialdemòcrates per un “populisme basat en el càlcul electoral”, una estratègia que, segons ell, ha provocat un augment de l’extrema dreta i una pèrdua de suport al socialisme. El manifest advoca per recuperar un projecte autònom, allunyat del “personalisme” i de la confrontació permanent. A més, insta a buscar consensos en qüestions d’estat amb adversaris polítics com el PP, per tal de sortir del que anomena un “carreró sense sortida” i oferir solucions reals als ciutadans en lloc de l’enfrontament calculat.

El govern espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez, té previst aprovar un reial decret llei amb mesures urgents per a l’habitatge. La iniciativa principal consisteix en una bonificació fiscal del 100% de l’IRPF per als propietaris que decideixin no apujar el preu del lloguer en la renovació dels contractes, una mesura que arriba davant la previsió de renovació de més de 600.000 contractes el 2026. El pla també inclou una regulació més estricta dels lloguers de temporada i per habitacions per evitar abusos i fraus. No obstant això, la proposta ha generat una forta oposició dins del mateix govern de coalició, ja que Sumar, amb la vicepresidenta Yolanda Díaz al capdavant, la rebutja per considerar-la un “regal fiscal” als rendistes. L’aprovació definitiva del decret dependrà de la seva convalidació al Congrés, on el suport de partits com Junts podria ser clau.

El govern espanyol i Esquerra Republicana han assolit un acord per a un nou model de finançament per a Catalunya, fruit d’un any i mig de negociacions complexes. L’entesa, segellada per Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, preveu un increment d’uns 4.700 milions d’euros per a la Generalitat i respecta el principi d’ordinalitat. No obstant això, Junqueras ha advertit que aquest pacte és només un primer pas i exigeix futurs acords sobre la cessió completa de l’IRPF i un augment en la gestió de l’IVA abans de negociar els pressupostos. El model, presentat per la ministra María Jesús Montero, s’enfronta a una forta oposició de diverses comunitats autònomes governades pel PP, com la Comunitat de Madrid d’Isabel Díaz Ayuso o Aragó, que ja estudien portar la llei al Tribunal Constitucional per considerar que trenca la igualtat i la solidaritat entre territoris.

El Partit Popular (PP) de María Guardiola ha guanyat les eleccions autonòmiques a Extremadura amb 29 escons, un més que el 2023, però sense assolir la majoria absoluta, fet que l’obliga a dependre novament de Vox. La formació d’extrema dreta, liderada per Óscar Fernández i Santiago Abascal, ha estat la gran triomfadora de la nit, més que duplicant la seva representació en passar de 5 a 11 diputats. La jornada electoral va estar marcada per la tensió entre els potencials socis, amb Abascal proclamant Vox com el “guanyador real”. En canvi, el Partit Socialista (PSOE) de Miguel Ángel Gallardo ha patit una davallada històrica, obtenint el seu pitjor resultat amb 18 escons. Unides per Extremadura també ha millorat els seus resultats, arribant als 7 diputats. Guardiola ha anunciat una ronda de contactes per formar govern.

Les eleccions a Extremadura representen un punt d’inflexió polític, marcat per una desfeta històrica del PSOE en un dels seus feus tradicionals. Aquest resultat s’interpreta com un vot de càstig directe a Pedro Sánchez, amb un transvasament de vots socialistes cap a Vox. El Partit Popular, liderat per María Guardiola, es perfila com la força guanyadora, però sense aconseguir la majoria absoluta. Aquesta situació genera la paradoxa que Guardiola, que va convocar eleccions per no dependre de l’extrema dreta, es veu ara obligada a negociar amb un Vox reforçat. La formació de Santiago Abascal esdevé clau per a la governabilitat i adverteix que exigirà condicions més dures que en pactes anteriors. Aquest escenari força una entesa entre el PP i Vox i es considera un termòmetre del possible final del “sanchisme”.

El govern de Pedro Sánchez i el PSOE afronten una greu crisi política a causa d’una acumulació d’escàndols de corrupció i una onada de denúncies internes per assetjament sexual, com el cas de Paco Salazar. Aquesta situació ha provocat una forta pressió per part dels seus socis. El soci de coalició, Sumar, a través del ministre Ernest Urtasun, exigeix una remodelació urgent de l’executiu per evitar el desgast. Mentrestant, els socis d’investidura com ERC, Junts i el PNB adverteixen que la legislatura perilla; Aitor Esteban (PNB) dubta que el govern pugui aguantar fins al 2027. Des de l’oposició, el PP considera l’executiu “KO”. Alberto Núñez Feijóo parla de “degradació total” i Cuca Gamarra acusa directament Sánchez d’“encobrir assetjadors”. Els socialistes, per la seva banda, defensen les mesures preses i reafirmen la seva “tolerància zero”.

El president d’Aragó, Jorge Azcón, convocarà eleccions anticipades per al 8 de febrer després del fracàs de les negociacions pressupostàries entre el Partit Popular i Vox. Aquesta decisió, que suposa el primer avançament electoral en la història de la comunitat, es va confirmar després d’una reunió final entre Azcón i el portaveu de Vox, Alejandro Nolasco, que va certificar el bloqueig. El govern del PP, en minoria, necessitava el suport de la formació d’extrema dreta per aprovar els comptes, però va considerar les seves propostes “inassumibles”. Per la seva banda, Vox va acusar el president de no voler negociar. Aquest escenari de trencament s’ha repetit en altres comunitats governades pel PP, com Extremadura i Castella i Lleó, forçant també comicis pel veto als pressupostos. Com a conseqüència, Pilar Alegría deixarà el govern espanyol per ser la candidata del PSOE a Aragó.

El govern de Pedro Sánchez afronta una setmana de gran inestabilitat política, marcada per derrotes parlamentàries i l’avanç de causes judicials. D’una banda, el Congrés ha rebutjat novament el sostre de despesa amb els vots en contra de Junts, el PP i Vox, fet que complica l’aprovació dels pressupostos i redueix la capacitat d’endeutament de Catalunya. Malgrat aquest trencament, Junts ha aconseguit desbloquejar una de les seves principals exigències: la reforma penal contra la multireincidència. Aquesta proposta ha tirat endavant a la Comissió de Justícia gràcies a un acord a tres bandes amb el PSOE i el PP, que endureix les penes per furts i estafes menors. Aquesta dinàmica de pactes puntuals contrasta amb la fragilitat del govern, agreujada per les investigacions de la UCO que afecten el PSOE.