El govern de Pedro Sánchez i el PSOE afronten una greu crisi política a causa d’una acumulació d’escàndols de corrupció i una onada de denúncies internes per assetjament sexual, com el cas de Paco Salazar. Aquesta situació ha provocat una forta pressió per part dels seus socis. El soci de coalició, Sumar, a través del ministre Ernest Urtasun, exigeix una remodelació urgent de l’executiu per evitar el desgast. Mentrestant, els socis d’investidura com ERC, Junts i el PNB adverteixen que la legislatura perilla; Aitor Esteban (PNB) dubta que el govern pugui aguantar fins al 2027. Des de l’oposició, el PP considera l’executiu “KO”. Alberto Núñez Feijóo parla de “degradació total” i Cuca Gamarra acusa directament Sánchez d’“encobrir assetjadors”. Els socialistes, per la seva banda, defensen les mesures preses i reafirmen la seva “tolerància zero”.

El govern de Pedro Sánchez afronta una greu crisi interna i externa a causa de diversos casos de presumpta corrupció i assetjament sexual que afecten el PSOE. Aquesta situació ha provocat durs atacs del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i una forta pressió dels seus socis de coalició. Figures clau de Sumar, com la vicepresidenta Yolanda Díaz i el ministre Ernest Urtasun, han exigit públicament una “remodelació profunda” i un “reset” de l’executiu per garantir la continuïtat de la legislatura, una petició que Sánchez ha rebutjat. Paral·lelament, a Catalunya ha esclatat un conflicte institucional entre el Govern i Junts pel nomenament de Josep Tomàs Salas com a nou director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). La designació, pactada entre ERC i el PSC sense consens amb l’oposició, ha estat qualificada per Junts com una falta de respecte institucional.

El president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello García, ha afirmat que davant el bloqueig polític i la manca de pressupostos, les úniques sortides constitucionals són una qüestió de confiança, una moció de censura o la convocatòria d’eleccions. Aquesta declaració ha provocat una contundent resposta del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, qui ha defensat que val la pena governar malgrat les circumstàncies complexes. Sánchez ha rebutjat la ingerència de l’Església en la política, ha proposat una quarta via consistent a respectar el resultat electoral i ha reptat Argüello a presentar-se a les eleccions. Aquest enfrontament sorgeix en un context on Sánchez defensa la gestió del seu partit davant de casos de corrupció i assetjament. La posició d’Argüello, però, ha estat qüestionada internament per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, qui considera que les seves paraules excedeixen les funcions d’un religiós.

El govern de Pedro Sánchez afronta una setmana de gran inestabilitat política, marcada per derrotes parlamentàries i l’avanç de causes judicials. D’una banda, el Congrés ha rebutjat novament el sostre de despesa amb els vots en contra de Junts, el PP i Vox, fet que complica l’aprovació dels pressupostos i redueix la capacitat d’endeutament de Catalunya. Malgrat aquest trencament, Junts ha aconseguit desbloquejar una de les seves principals exigències: la reforma penal contra la multireincidència. Aquesta proposta ha tirat endavant a la Comissió de Justícia gràcies a un acord a tres bandes amb el PSOE i el PP, que endureix les penes per furts i estafes menors. Aquesta dinàmica de pactes puntuals contrasta amb la fragilitat del govern, agreujada per les investigacions de la UCO que afecten el PSOE.

El Partit Popular i Vox han intensificat la seva ofensiva política contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. A Extremadura, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha donat suport a la candidata María Guardiola presentant la regió com la “zona zero de la decadència sanchista” i ha afirmat que les eleccions extremenyes són clau per iniciar un canvi a Espanya, criticant Sánchez per afavorir els independentistes. Paral·lelament, a les Balears, l’Ajuntament de Palma ha aprovat declarar Pedro Sánchez persona non grata gràcies a una moció de Vox, liderada per Fulgencio Coll, que ha comptat amb el suport del PP. Aquesta iniciativa acusa el president de controlar institucions i mitjans, afeblir l’Estat i dur a terme una política exterior contrària als interessos nacionals, exigint la seva dimissió immediata.

La Mesa del Congrés ha suspès José Luis Ábalos dels seus drets i deures com a diputat, incloent-hi el vot i el sou, després que el Tribunal Suprem confirmés el seu processament per la trama de corrupció en la compra de mascaretes. L’exministre, que es troba en presó preventiva a l’espera de judici, s’enfronta a una petició de 24 anys de presó per part de la Fiscalia per delictes com organització criminal, suborn i malversació. Aquesta suspensió altera significativament els equilibris parlamentaris, ja que el govern de Pedro Sánchez perd un vot crucial. Sense Ábalos, el bloc de suport al govern i l’oposició queden en un empat tècnic a 172 vots, fet que obliga l’executiu a necessitar el vot favorable de partits com Junts en lloc de ser-li suficient la seva abstenció per aprovar iniciatives.

El PSOE ha decidit cessar Antonio Hernández, director de Coordinació Política del Gabinet de la Presidència i estret col·laborador de Francisco Salazar, l’exassessor de Pedro Sánchez acusat d’assetjament sexual. La destitució es produeix després que Hernández fos assenyalat per diverses dones del partit com a presumpte “còmplice” i “encobridor” dels comportaments inadequats de Salazar, de qui era amic i subordinat a La Moncloa. A més del seu càrrec governamental, Hernández també ha estat expulsat de l’executiva del PSOE d’Andalusia per decisió de María Jesús Montero. Aquesta crisi ha generat un fort malestar intern al partit per la gestió del cas, fet que ha portat Pedro Sánchez a admetre un retard en l’atenció a les víctimes, atribuint-ho a la manca de personal a l’oficina antiassetjament del partit.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, té com a objectiu prioritari esgotar la legislatura fins al 2027, una fita que depèn de manera crítica de la seva capacitat per recompondre la majoria de la investidura i recuperar el suport de Junts per Catalunya. La pressió exercida pel líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, per dinamitar la legislatura ha obligat Sánchez a un canvi d’estratègia, admetent públicament incompliments i fent gestos per seduir els seus antics socis. Tot i això, la clau per a la “normalització” de les relacions i la viabilitat del mandat és el retorn de Carles Puigdemont. Aquest esdeveniment, que La Moncloa situa cap a la primavera del 2026, està condicionat per les decisions del Tribunal Constitucional i la justícia europea sobre l’aplicació de la llei d’amnistia al delicte de malversació.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha iniciat una operació per recuperar el suport de Junts per Catalunya, el partit de Carles Puigdemont, amb l’objectiu d’assegurar l’estabilitat i esgotar la legislatura. Després d’admetre incompliments previs, l’executiu ha mogut fitxa desencallant mesures clau per a la formació independentista i la patronal catalana, com la llei de multireincidència o l’ajornament del sistema Verifactu. Tot i que Junts considera aquests gestos insuficients i continua exigint avenços en l’amnistia, el moviment de Sánchez ha intensificat la pugna a la dreta. Mentre el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, busca pressionar Junts per a una moció de censura i sent la urgència davant el desgast, Vox adopta una estratègia a llarg termini per capitalitzar la situació i créixer a costa dels populars.

El govern de Pedro Sánchez ha iniciat un moviment per reconstruir la relació amb Junts per Catalunya després d’admetre públicament “incompliments” en els acords pactats. Com a mesura concreta per recuperar la confiança, el Consell de Ministres ha aprovat l’ajornament d’un any de l’entrada en vigor obligatòria del sistema de verificació de factures Verifactu, una eina del Ministeri d’Hisenda per controlar en temps real la facturació de pimes i autònoms. Amb aquest canvi, reclamat per la formació de Carles Puigdemont, l’obligatorietat s’estableix per a l’1 de gener de 2027 per a les empreses i l’1 de juliol de 2027 per als autònoms. Aquesta decisió s’emmarca en un intent de reconciliació que busca desbloquejar la legislatura, una necessitat tant per al PSOE com per a Junts, que espera el compliment de pactes clau com l’amnistia.