Un greu accident ferroviari a Adamuz (Còrdova), que ha implicat la col·lisió d’un tren Iryo i un Alvia de Renfe, ha causat almenys 39 morts i 122 ferits. Com a resposta, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha decretat tres dies de dol oficial i ha promès “absoluta transparència” en la investigació per esclarir els fets. Tant el ministre de Transports, Óscar Puente, com el president d’Iryo, Carlos Bertomeu, han qualificat el sinistre de “molt estrany”, ja que va ocórrer en un tram recte i recentment renovat. La investigació, a càrrec de la Guàrdia Civil i la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF), explorarà totes les causes possibles. Tot i que Renfe descarta un error humà, el sindicat de maquinistes SEMAF havia alertat prèviament del deteriorament de les vies en aquella zona.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha estat ingressat a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron a causa d’un quadre de dolor agut i un “dèficit motor” a les extremitats inferiors. L’equip mèdic, tot i que ha descartat patologies greus d’origen vascular o tumoral i apunta a una possible causa inflamatòria, encara investiga l’origen concret de la seva condició. Illa romandrà hospitalitzat durant aproximadament dues setmanes per sotmetre’s a més proves i iniciar un procés de rehabilitació intensiva. Durant aquest període, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, assumirà les funcions del president mitjançant un “encàrrec de despatx”, un mecanisme de suplència amb atribucions limitades per llei. El president ha rebut nombroses mostres de suport de líders polítics, com Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, i ha comunicat a través de les xarxes socials que es troba “bé i amb ànims”.

Un greu accident ferroviari a Adamuz (Còrdova) ha provocat el descarrilament de dos trens d’alta velocitat, un Iryo i un Alvia, deixant un balanç provisional d’almenys 21 morts i més de 70 ferits, alguns d’ells en estat greu. El sinistre es va produir diumenge al vespre quan el comboi de la companyia Iryo, que feia el trajecte Màlaga-Madrid, va sortir de la via en un desviament i va envair la contigua, per on circulava el tren Alvia, que va impactar-hi i també va descarrilar. Les causes encara es desconeixen i seran investigades per la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris. Un ampli dispositiu d’emergències, incloent-hi la Unitat Militar d’Emergències (UME), treballa a la zona, on s’ha instal·lat un Punt Mèdic Avançat. Com a conseqüència, Adif ha suspès la circulació ferroviària entre Madrid i Andalusia, i el president Pedro Sánchez ha cancel·lat la seva agenda política.

El Partit Popular, liderat per Alberto Núñez Feijóo, ha escenificat un rebuig frontal al nou model de finançament autonòmic pactat entre el PSOE i Esquerra Republicana. En una trobada a Saragossa amb tots els seus presidents autonòmics, els populars han signat la “Declaració de Saragossa”, un document que formalitza la seva oposició i que Feijóo té previst lliurar a Pedro Sánchez. El líder del PP acusa el president del govern espanyol de “comprar la presidència” amb un “finançament a la carta” per a Catalunya, afirmant que es tracta d’una “transacció econòmica” on “el separatisme exigeix i els espanyols paguen”. Segons Feijóo, el pacte amb Oriol Junqueras no busca finançar serveis públics, sinó garantir la continuïtat de Sánchez a la Moncloa, trencant la igualtat entre espanyols i actuant amb “deslleialtat institucional”.

En el primer aniversari del seu segon mandat, la presidència de Donald Trump ha generat una profunda tensió tant als Estats Units com a l’escena internacional. Diversos analistes i mitjans de comunicació destaquen el deteriorament de la democràcia nord-americana, amb polítiques immigratòries dures que han provocat centenars de milers de deportacions i un estil de govern cada cop més autoritari. En l’àmbit exterior, la seva administració ha estat marcada per un menyspreu cap als aliats tradicionals, com l’OTAN i la Unió Europea, i una política exterior agressiva. Exemples clau inclouen l’amenaça d’annexionar Groenlàndia, la imposició d’aranzels a països europeus i la captura de líders com Nicolás Maduro. Aquesta situació ha portat líders com Pedro Sánchez a demanar una defensa europea comuna, mentre que les properes eleccions de mig mandat es veuen com un possible fre al seu poder.

El darrer baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) corresponent al gener indica que el PSOE guanyaria unes eleccions generals amb un 31,7% dels vots, mantenint un avantatge de 8,7 punts sobre el PP, que obtindria un 23%. Aquests resultats es publiquen malgrat la recent derrota electoral dels socialistes a Extremadura i en el context de la negociació d’un nou model de finançament pactat entre Pedro Sánchez i ERC. Vox es consolida com a tercera força política amb un 17,7% d’intenció de vot, mentre que Sumar (7,2%) i Podem (3,5%) experimenten un lleuger retrocés. Pel que fa a les formacions catalanes, ERC creix fins al 2,6%, més del doble del suport que rebria Junts (1%), coincidint amb l’acord de finançament.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la creació d’un nou fons sobirà anomenat “Fons Espanya Creix”, dissenyat per donar continuïtat a l’impuls dels fons Next Generation EU que finalitzen enguany. Aquest nou instrument, que Sánchez ha qualificat d’“exercici de sobirania nacional”, arrencarà amb una dotació inicial de 10.500 milions d’euros provinents del pla de recuperació, amb l’objectiu de mobilitzar fins a 120.000 milions d’euros en col·laboració amb el sector privat. La gestió anirà a càrrec de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), que coinvertirà mitjançant préstecs i avals. Les inversions es focalitzaran en sectors estratègics com l’habitatge, l’energia, la digitalització, la reindustrialització i la seguretat. L’anunci es va fer durant la cloenda de l’Spain Investors Day, i els detalls seran presentats pròximament pel ministre d’Economia, Carlos Cuerpo.

El nou model de finançament per a Catalunya, pactat entre el govern de Pedro Sánchez i Esquerra Republicana, ha generat una forta controvèrsia. La proposta, presentada per la ministra María Jesús Montero i defensada per Oriol Junqueras, preveu un increment de 4.700 milions d’euros anuals i el respecte al principi d’ordinalitat. No obstant això, ha rebut el rebuig contundent d’agents clau. La patronal Foment del Treball, presidida per Josep Sánchez Llibre, el considera “clarament insuficient” per resoldre els dèficits històrics i reclama una Agència Tributària Catalana amb plenes competències. Per la seva banda, Junts per Catalunya, amb Jordi Turull com a portaveu, s’hi oposa frontalment, argumentant que la supervivència política de Sánchez no pot anar en detriment de Catalunya. Turull insta ERC a formar un “front comú” a Madrid per aprofitar la força dels 14 diputats independentistes i aconseguir un acord més ambiciós que posi fi a l’“asfíxia premeditada” del país.

L’acord entre el PSOE de Pedro Sánchez i ERC, liderada per Oriol Junqueras, per un nou model de finançament per a Catalunya ha provocat una dura reacció del Partit Popular i Vox. Aquests partits qualifiquen el pacte, que preveu uns 4.700 milions d’euros addicionals i respecta el principi d’ordinalitat, com un acord per la “supervivència” política i un “bypass il·legítim” als mecanismes multilaterals, acusant el govern espanyol de “finançar el separatisme”. El camí per a la seva aprovació és complex. La proposta, defensada per la ministra María Jesús Montero i la consellera Alícia Romero, ha de superar un tens Consell de Política Fiscal i Financera, descrit com un “Vietnam” autonòmic, abans d’arribar a la prova de foc: la votació al Congrés dels Diputats, on el govern no té la majoria garantida i s’enfronta al rebuig de socis com Junts.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, han escenificat a la Moncloa un acord per a un nou model de finançament per a Catalunya. Aquesta trobada pública, que simbolitza la rehabilitació política de Junqueras, va ser precedida per almenys dues reunions secretes prèvies entre ambdós líders per tancar el pacte. El nou sistema, presentat per la ministra María Jesús Montero, preveu un increment d’uns 4.700 milions d’euros anuals per a la Generalitat i, segons els republicans, garanteix el principi d’ordinalitat. L’acord és clau per a l’estabilitat parlamentària de Sánchez i per a la negociació dels pressupostos de Salvador Illa. Tanmateix, ERC també reclama la recaptació del 100% de l’IRPF i el model necessita l’aprovació del Congrés, on afronta l’oposició de Junts, que exigeix un concert econòmic.