L’accident ferroviari d’Adamuz (Còrdova) ha conclòs amb un balanç final de 45 víctimes mortals i desenes de ferits, un cop finalitzades les tasques de rescat elogiades pel president andalús, Juanma Moreno. La tragèdia ha desencadenat una forta crisi política, amb el Partit Popular, a través de Miguel Tellado, exigint la dimissió del ministre de Transports, Óscar Puente, a qui acusen de “mentir” sobre el manteniment de les vies, suggerint que es van barrejar materials antics amb nous. Puente ha negat les acusacions, qualificant-les de “notícia falsa”, i ha rebut el suport del president Pedro Sánchez. Com a resposta a la catàstrofe, el govern espanyol ha aprovat un fons de 20 milions d’euros en indemnitzacions per a les víctimes d’Adamuz i de l’accident de Gelida, garantint ajudes ràpides que podrien arribar als 210.000 euros per cada defunció.

El govern de Pedro Sánchez ha patit la seva primera gran derrota parlamentària del 2026 després que el Congrés dels Diputats hagi tombat el seu decret llei òmnibus. La iniciativa, que preveia una revalorització de les pensions del 2,7%, va ser rebutjada pels vots en contra de Junts per Catalunya, el Partit Popular i Vox. L’oposició d’ambdós partits es va centrar en el fet que el decret barrejava la pujada de les pensions amb altres mesures, com la pròrroga de la suspensió dels desnonaments, una pràctica que van qualificar de “xantatge”. Junts, a través de la seva portaveu Míriam Nogueras, va argumentar que aquesta mesura perjudica els petits propietaris i, en resposta, ha registrat una proposició de llei pròpia que proposa adequar les pensions al cost de la vida de cada comunitat autònoma. Malgrat aquest revés, un altre decret sobre ajudes al transport sí que va ser aprovat amb el suport de Junts i l’abstenció del PP.

La tragèdia ferroviària d’Adamuz, on van morir 45 persones, i l’accident mortal de Gelida, que va elevar la xifra total de víctimes a 46, han desencadenat una intensa ofensiva política del Partit Popular contra el govern espanyol. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha exigit la dimissió del ministre de Transports, Óscar Puente, mentre que Isabel Díaz Ayuso ha demanat també la del president Pedro Sánchez. Els populars han forçat una compareixença al Senat, on tenen majoria, però Sánchez hi ha delegat Puente, que hi anirà aquest dijous. El president, per la seva banda, compareixerà al Congrés l’11 de febrer, una data que el PP considera massa tardana i critica per no ser monotemàtica. Mentrestant, els socis de govern mostren matisos: Moviment Sumar defensa l’actuació de Puente, mentre que Podem apunta a una falta de manteniment de la xarxa.

La suspensió total del servei de Rodalies i trens regionals a Catalunya ha provocat una greu crisi operativa i política. L’aturada va ser iniciada pels maquinistes, que es neguen a treballar sense garanties de seguretat per escrit d’Adif després del mortal accident de Gelida. Aquesta situació ha desencadenat una onada de crítiques polítiques, amb partits com ERC, liderat per Oriol Junqueras, i Junts demanant la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i del ministre de Transports, Óscar Puente. La gestió de Puente també està qüestionada per un altre accident greu a Adamuz (Còrdova), tot i que compta amb el suport explícit del president Pedro Sánchez. Mentrestant, el Govern de la Generalitat ha obert un expedient a Renfe per la interrupció del servei, mentre es busquen solucions de transport alternatiu per als usuaris afectats.

El descarrilament mortal d’un tren de l’R4 a Gelida, que va provocar un mort i una trentena de ferits, ha desencadenat una greu crisi a Rodalies de Catalunya i la suspensió temporal de tot el servei per garantir-ne la seguretat. L’incident ha estat atribuït per diverses formacions polítiques, com Junts per Catalunya, la CUP i els Comuns, a una desinversió crònica i una manca de manteniment estructural per part d’Adif. Aquesta situació ha generat una onada de crítiques i la petició de responsabilitats a la consellera Sílvia Paneque, al ministre Óscar Puente i a la cúpula d’Adif. Carles Puigdemont ha insistit en la necessitat del traspàs íntegre del servei, mentre que el president espanyol, Pedro Sánchez, ha admès la “crisi” ferroviària, ha assumit responsabilitats i s’ha compromès a restablir la confiança dels ciutadans.

Una campanya de ciberatacs ha culminat amb la filtració de dades personals sensibles de 47 alts càrrecs polítics de 15 comunitats autònomes. Entre els afectats hi ha presidents autonòmics com Isabel Díaz Ayuso, Juan Manuel Moreno Bonilla i Imanol Pradales, a més de diversos consellers, inclosos membres del PSC. La informació exposada, que varia segons la víctima, inclou des de correus electrònics i números de DNI fins a adreces particulars, matrícules de cotxes i comptes bancaris. L’autor de la filtració, que s’identifica com a Eurogosth, no ha ofert una motivació clara més enllà d’un missatge que finalitza amb un “Viva España” i l’amenaça de noves publicacions. Aquest incident s’emmarca en una sèrie d’atacs similars que prèviament han afectat altres figures polítiques, com el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha criticat públicament Espanya per ser, segons ell, l’únic aliat de l’OTAN que es nega a comprometre’s amb un augment de la despesa en defensa fins al 5% del PIB. Aquesta acusació, formulada en fòrums com el Fòrum Econòmic Mundial de Davos, on va qualificar el país d’“aprofitat”, ha generat tensions diplomàtiques i amenaces de represàlies comercials. Malgrat la pressió, el govern de Pedro Sánchez ha aconseguit evitar càstigs concrets mitjançant una estratègia que combina la fermesa amb l’elusió de la confrontació directa. Segons analistes com Eduard Soler, Espanya s’ha presentat com un aliat fiable i estratègicament útil per als EUA, destacant la importància de les bases de Rota i Morón, la qual cosa ha permès gestionar la situació sense cedir a les exigències ni patir conseqüències negatives fins ara.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha presentat al Fòrum Econòmic de Davos la Junta de Pau, un nou organisme internacional que, tot i néixer per supervisar l’alto el foc a Gaza, aspira a resoldre conflictes globals i competir amb el Consell de Seguretat de l’ONU. L’adhesió requereix un pagament de 1.000 milions de dòlars i ja compta amb el suport d’una dotzena de països, entre els quals destaquen Israel, amb Benjamin Netanyahu, i l’Argentina de Javier Milei, mentre que estats com França han declinat la invitació. El president espanyol, Pedro Sánchez, també ha estat convidat, però el seu govern encara estudia la proposta. Aquesta situació genera tensions internes a Espanya, on socis com Izquierda Unida demanen rebutjar-la, argumentant que l’ens opera al marge de la legalitat internacional i exclou els palestins de la presa de decisions. La junta executiva inclou figures controvertides com Tony Blair i Jared Kushner.

La treva política entre el Partit Popular (PP) i el govern espanyol, establerta després del greu accident ferroviari d’Adamuz (Còrdova), s’ha trencat en menys de 48 hores. El partit liderat per Alberto Núñez Feijóo acusa l’executiu de Pedro Sánchez de manca de transparència i de no facilitar-los informació privada, comparant la situació amb la gestió de la tragèdia d’Angrois. El govern, per la seva banda, defensa que la informació es comparteix de manera transparent amb tota la societat i que hi ha contacte permanent amb la Junta d’Andalusia. La tensió ha augmentat amb un segon accident de tren a Gelida, que el PP ha considerat el detonant definitiu per intensificar les crítiques. Els populars acusen ara el govern d’ocultar informació, de mala gestió i de generar desconfiança en el sistema ferroviari, centrant els seus atacs en el ministre de Transports, Óscar Puente.

La política espanyola i catalana es troba marcada per la tensió al voltant del nou model de finançament. A nivell estatal, el president Pedro Sánchez i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, es reuniran per tractar oficialment la política de defensa i la situació a Ucraïna, tot i que la trobada està emmarcada en un fort desacord per l’acord de finançament amb ERC. Feijóo critica durament el pacte, acusant Oriol Junqueras d’actuar com a “ministre d’Hisenda”, mentre que el govern espanyol acusa el PP de no tenir alternativa i d’atacar els serveis públics. Paral·lelament, el Govern de la Generalitat, amb Albert Dalmau substituint temporalment el president Salvador Illa per motius de salut, pressiona per aprovar els pressupostos durant el primer trimestre, donant per “tancada la carpeta del finançament”. No obstant això, ERC es nega a negociar-los fins que no es concreti el traspàs integral de l’IRPF.