El govern espanyol, a instàncies del Consell de Ministres, sol·licitarà a la Fiscalia que investigui les plataformes X, Meta i TikTok per possibles delictes relacionats amb la creació i difusió de pornografia infantil mitjançant les seves eines d’intel·ligència artificial. El president Pedro Sánchez ha declarat que “la impunitat dels gegants ha d’acabar”, argumentant que aquestes empreses atempten contra la salut mental, la dignitat i els drets dels menors. La portaveu de l’executiu, Elma Saiz, ha reforçat aquesta posició qualificant la pràctica de “violència sexual digital” i ha destacat el compromís del govern per protegir la infància. Aquesta mesura forma part d’una ofensiva més àmplia per regular les xarxes socials, que inclou la proposta de prohibir-ne l’accés a menors de 16 anys i la tipificació dels deepfakes com a delicte contra l’honor.

Durant la Conferència de Seguretat de Múnic, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha rebutjat fermament la proposta de dissuasió nuclear europea defensada per França i Alemanya, liderades per Emmanuel Macron i Friedrich Merz. Sánchez ha qualificat l’estratègia de “massa costosa i arriscada”, argumentant que els seus perills superen els beneficis per a la pau, i ha fet una crida a les potències mundials per aturar el rearmament i signar un nou tractat de desarmament. Com a alternativa, ha proposat la creació immediata d’un “veritable exèrcit europeu” i ha advocat per un “rearmament moral” basat en la solidaritat i la col·laboració. Aquesta posició contrasta amb la d’altres líders com la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que ha instat a activar la clàusula de defensa mútua de la UE per respondre a un món “obertament hostil”.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha comparegut al Congrés dels Diputats per donar explicacions sobre els recents accidents mortals de tren a Adamuz i Gelida. Durant la seva intervenció, Sánchez ha defensat el sistema ferroviari espanyol com un dels “millors del món” i ha promès una investigació rigorosa per evitar futures tragèdies, destacant les inversions realitzades. A més, ha atribuït la crisi de Rodalies a una manca d’inversió històrica del PP. La seva gestió ha estat durament criticada per l’oposició. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, l’ha acusat de “negligència” i ha demanat la dimissió del ministre Óscar Puente, mentre que Santiago Abascal de Vox ha qualificat l’accident d’Adamuz de “crim”. Per la seva banda, partits com ERC i Junts han centrat les seves crítiques en el caos de Rodalies, reclamant millores i el traspàs de la gestió.

Les eleccions autonòmiques a l’Aragó han resultat en una victòria agredolça per al Partit Popular de Jorge Azcón, que, tot i ser la força més votada, ha perdut dos escons i ha quedat amb 26. Aquesta situació frustra el seu objectiu d’aconseguir una majoria per governar en solitari i l’obliga a dependre de Vox, el gran guanyador de la jornada. La formació d’extrema dreta, liderada per Alejandro Nolasco, ha duplicat la seva representació fins als 14 diputats, fet que li atorga una posició de força decisiva per a la formació del govern. Per la seva banda, el PSOE de Pilar Alegría ha patit una severa desfeta, perdent cinc diputats i igualant el seu pitjor resultat històric a la comunitat. Aquests resultats confirmen un canvi de cicle polític, posen en qüestió l’estratègia de Pedro Sánchez de presentar ministres com a candidats i es perfilen com un indicador del panorama polític espanyol.

Les eleccions autonòmiques a l’Aragó han resultat en una victòria per al PP de Jorge Azcón, que ha obtingut 26 escons, tot i que el gran triomfador de la jornada ha estat Vox, que ha doblat la seva representació fins als 14 diputats. Aquest escenari confirma els temors del PP de repetir una “victòria amarga” com la d’Extremadura, ja que ara la seva dependència de l’extrema dreta per formar govern és significativament més gran. Per la seva banda, el PSOE, amb la candidata i exministra Pilar Alegría, ha patit una forta desfeta electoral, caient fins als 18 escons i igualant el seu pitjor resultat històric, la qual cosa representa un cop per a l’estratègia de Pedro Sánchez. La Chunta Aragonesista també ha duplicat els seus escons, mentre que formacions com Podem i el PAR han desaparegut de les Corts. Alegría ha assegurat que exercirà una oposició “responsable”.

El Govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, ha entrat en conflicte amb els líders de grans plataformes tecnològiques arran de la seva proposta per regular les xarxes socials. La iniciativa, que inclou prohibir l’accés a menors de 16 anys i establir la responsabilitat penal dels directius per continguts il·legals, ha provocat una forta reacció. Pàvel Dúrov, fundador de Telegram, i Elon Musk, propietari de X, han acusat Sánchez d’amenaçar la llibertat d’expressió i de voler convertir Espanya en un “estat de vigilància” mitjançant la sobrecensura. En resposta, el president espanyol ha qualificat els seus crítics de “tecnooligarques”, mentre que el seu govern ha defensat les mesures com a essencials per protegir els menors i combatre la propaganda. La polèmica ha escalat amb la ministra Sira Rego, qui ha arribat a plantejar la possibilitat de prohibir la xarxa social X.

El govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, ha canviat d’estratègia després que el Congrés rebutgés el seu decret òmnibus, que vinculava la revalorització de les pensions amb altres mesures de l’anomenat “escut social”, com la suspensió de desnonaments per a llars vulnerables. La votació en contra del PP, Vox i Junts va tombar la iniciativa, amb l’argument que es tractava d’un “xantatge” en barrejar temes diferents. Davant d’aquest bloqueig i amb l’objectiu de garantir la pujada de les pensions a la nòmina de febrer, l’executiu ha decidit trossejar el decret. La nova proposta consisteix a presentar un Reial decret exclusivament per a l’increment de les pensions, que compta amb un suport parlamentari més ampli, i tramitar la resta de mesures socials, com les ajudes antidesnonaments, en un altre text per separat.

El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha traslladat a Brussel·les la seva oposició a la regularització extraordinària de migrants impulsada pel Govern de Pedro Sánchez. Durant una reunió de líders del Partit Popular Europeu (PPE) a Zagreb, Feijóo ha sol·licitat a la Comissió Europea que analitzi la mesura, qualificant-la de “massiva, sense control ni garanties” i contrària al Pacte de Migració i Asil de la UE. El dirigent popular adverteix que la iniciativa, que pretén regularitzar prop de 500.000 persones, generarà un “efecte crida” a la frontera sud, pressionarà els serveis públics i tindrà conseqüències negatives per a Espanya i Europa. Malgrat la petició, la Comissió Europea, a través del comissari Magnus Brunner, ha mostrat cautela i ha recordat que la regularització de persones que ja resideixen en un estat membre és una competència nacional.

Després de la derrota parlamentària que va tombar el decret òmnibus, el qual incloïa la revalorització de les pensions i la pròrroga de l’escut social, el govern de Pedro Sánchez ha iniciat una estratègia de cessions per reconstruir la majoria d’investidura amb l’objectiu final d’aprovar els pressupostos. Per atreure Junts, l’executiu ofereix garanties als propietaris per impagaments de lloguer i la delegació de competències en immigració a Catalunya. Aquesta última cessió depèn d’un acord amb Podem, que exigeix la regularització de mig milió de migrants i la modificació del preàmbul de la llei per considerar-lo “racista”. Paral·lelament, Sánchez ha tancat acords amb altres socis clau: un nou model de finançament amb ERC després d’una reunió amb Oriol Junqueras, el traspàs de competències al PNB i la pròrroga de la prohibició de desnonaments amb Bildu.

El Tribunal Suprem ha ratificat la sanció a un agent de la Guàrdia Civil per emborratxar-se mentre estava de servei al gimnàs de la Presidència del govern espanyol l'1 d’abril de 2022. Després de consumir cerveses i ginebra amb altres companys, l’agent va ser trobat amb evidents símptomes d’intoxicació etílica. L’incident va culminar quan va ensenyar el cul al cap dels escortes del president Pedro Sánchez, mentre ballava i es posava a la gatzoneta. La sala militar del tribunal va desestimar el recurs de l’agent, basant-se en nombroses declaracions de testimonis que van corroborar el seu estat. La sanció, que consisteix en una suspensió de funcions i sou durant vint dies, es va imposar per una falta greu qualificada com a “conducta indigna, incorrecta i irrespectuosa” per a un membre del cos.