El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) afronta una greu crisi interna a causa de múltiples denúncies d’assetjament sexual, un fenomen descrit com el seu propi “Me Too”, que se suma a casos de corrupció. Aquesta situació compromet la imatge del partit, especialment el seu discurs feminista, i amenaça la seva base de vot femení, clau en les darreres eleccions. Mentre el Partit Popular (PP), liderat per Alberto Núñez Feijóo, aprofita l’escàndol per intentar captar aquest electorat, el president Pedro Sánchez ha descartat un avançament electoral i assegura que “aguantarà”, defensant la transparència del seu partit i atacant el passat del PP. Per la seva banda, el seu soci de govern, Sumar, liderat per Yolanda Díaz, ha demanat una reunió urgent per exigir explicacions i canvis a l’executiu, tot i que descarta trencar la coalició per evitar un govern de dretes.

Juanfran Pérez Llorca ha estat investit nou president de la Generalitat Valenciana en substitució de Carlos Mazón, gràcies al suport decisiu de Vox a les Corts Valencianes. Per assegurar la investidura, el dirigent del Partit Popular ha hagut d’adoptar punts clau de l’agenda de l’extrema dreta, malgrat no existir un pacte formal, la qual cosa el deixa dependent de les seves exigències futures. El seu discurs va incloure un rebuig explícit al Pacte Verd Europeu, la promesa de grans obres hidràuliques i l’adopció d’una política dura contra la immigració. No obstant això, va marcar certes distàncies en defensar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. En un gest simbòlic que el diferencia del seu predecessor, el seu primer acte com a president va ser demanar perdó a les víctimes de la dana.

El Partit Popular, liderat per Alberto Núñez Feijóo, va organitzar una manifestació massiva a Madrid contra el govern de Pedro Sánchez, aplegant desenes de milers de persones. La protesta, convocada arran de l’empresonament de l’exministre José Luis Ábalos i el seu assessor Koldo García, va servir per denunciar el que Feijóo va qualificar de “corrupció del sanchisme” i per exigir la convocatòria d’eleccions. Acompanyat per figures destacades com Isabel Díaz Ayuso, José María Aznar i Mariano Rajoy, el líder popular va insinuar que Sánchez seria el pròxim a anar a la presó, un sentiment compartit per Ayuso, que va titllar l’executiu de “màfia”. Durant l’acte, Feijóo també va interpel·lar els partits independentistes com Junts i ERC perquè retiressin el seu suport al govern. En resposta, la portaveu del PSOE, Pilar Alegría, va acusar el PP d’hipocresia, afirmant que la protesta hauria d’haver estat a la seu del PP, el “quilòmetre zero de la corrupció”.

L’exministre José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García afronten una possible entrada a presó provisional pel cas dels contractes de mascaretes, després que la Fiscalia Anticorrupció hagi sol·licitat aquesta mesura al jutge del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, per un elevat risc de fuga. El ministeri públic demana 24 anys de presó per a l’exministre, mentre que les acusacions populars, liderades pel Partit Popular, eleven la petició a 30 anys per a tots dos, imputant-los delictes com organització criminal, suborn i malversació. Enmig de la pressió judicial, Ábalos ha llançat advertències al govern espanyol, insistint en una suposada reunió entre Pedro Sánchez i Arnaldo Otegi i fent insinuacions sobre Yolanda Díaz. La investigació també s’estén a l’origen de la trama, que es vincula a les primàries del PSOE, i als pagaments en metàl·lic del partit.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reaccionat a la condemna del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per part del Tribunal Suprem. Des de la cimera del G20 a Sud-àfrica, Sánchez ha expressat el seu suport al fiscal, afirmant que creu en la seva innocència basant-se en testimonis del judici. Tot i declarar que el govern acata la sentència, ha manifestat la seva profunda discrepància amb l’orientació d’aquesta. En aquest sentit, ha anunciat l’inici del mecanisme per nomenar un nou fiscal general i ha insinuat que la sentència es recorrerà davant d’instàncies superiors, com el Tribunal Constitucional o la justícia europea. Finalment, ha descartat un indult per a García Ortiz per no tenir sentit actualment i ha llançat una crítica indirecta al PP.

El Tribunal Suprem ha condemnat el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació i una multa per un delicte de revelació de secrets, a causa de la filtració de dades personals de González Amador. Aquesta decisió judicial, la primera d’aquest tipus en democràcia, ha desencadenat una forta reacció política. El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha exigit al president Pedro Sánchez que demani perdó, mentre que altres veus del partit han reclamat la seva dimissió i la convocatòria d’eleccions. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha celebrat la sentència com un “èxit de la democràcia” que evidencia la situació d’Espanya a nivell internacional. Per contra, membres del PSOE han optat per la prudència a l’espera de conèixer el text complet de la sentència, i Mónica García, de Més Madrid, ha criticat la decisió per considerar que atempta contra la presumpció d’innocència.

La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, a conseqüència de la gestió de la DANA, ha obert una profunda crisi política que posa a prova el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo. La renúncia, precipitada per l’escridassada rebuda al funeral d’estat per les víctimes, deixa el futur del govern en mans de Vox. El Partit Popular necessita el suport imprescindible dels 13 diputats de la formació d’ultradreta per investir un nou president i evitar eleccions anticipades. No obstant això, el líder de Vox, Santiago Abascal, no ha garantit el seu suport, ha instat el PP a “aclarir-se” i ha qualificat Mazón de “buc expiatori”. Aquesta situació reforça la posició de Vox, que aprofita les enquestes favorables per pressionar un Feijóo afeblit per la inestabilitat territorial i la dependència del seu soci.

La gestió de la DANA del 29 d’octubre per part del president valencià, Carlos Mazón, ha desencadenat una doble crisi, política i judicial, que amenaça la seva continuïtat. Des de Génova, la direcció nacional del Partit Popular liderada per Alberto Núñez Feijóo contempla el seu relleu, amb l’alcaldessa de València, María José Catalá, com a principal candidata, tot i que sectors del PP valencià prefereixen Vicent Mompó. Paral·lelament, una jutgessa de Catarroja investiga les possibles responsabilitats penals pel retard en l’enviament de l’alerta als mòbils. En aquesta investigació és clau el testimoni de la periodista Maribel Vilaplana, que va dinar amb Mazón al restaurant El Ventorro durant hores mentre la catàstrofe es desenvolupava. Les versions contradictòries del president sobre aquella tarda, incloent-hi la seva tardana arribada al centre de coordinació (Cecopi), han intensificat la pressió sobre el seu lideratge.

La gestió de la DANA d’octubre de 2024 i les dures crítiques rebudes durant el funeral d’estat per les 229 víctimes mortals han situat el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, en una posició de debilitat extrema. El Partit Popular ja prepara el seu relleu, tot i que existeixen discrepàncies internes sobre el successor. Mentre la direcció valenciana del partit dona suport unànime a Vicent Mompó, president de la Diputació de València, la direcció nacional d’Alberto Núñez Feijóo a Madrid s’inclina per l’alcaldessa de València, María José Catalá. La pressió sobre Mazón, considerat un “banc dolent” per absorbir el desgast polític, augmenta per l’avanç de la investigació judicial, que indaga sobre les seves accions el dia de la tragèdia, incloent-hi les trucades ignorades a la consellera Salomé Pradas i el seu dinar amb la periodista Maribel Vilaplana.

El govern de Pedro Sánchez ha anunciat una proposta per blindar el dret a l’avortament a la Constitució i una reforma legal per impedir la difusió d’informació sense base científica a les dones que volen interrompre l’embaràs. Aquesta iniciativa sorgeix com a resposta directa a una moció aprovada a Madrid pel Partit Popular i Vox per informar sobre una suposada “síndrome postavortament”, no reconeguda per la ciència. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha rebutjat rotundament la reforma constitucional, qualificant-la d’innecessària i de “cortina de fum”, i ha recordat que el seu suport és imprescindible per a la seva aprovació. Aquest enfrontament polític evidencia la posició històricament conflictiva del PP respecte a aquest dret, una tensió que l’executiu aprofita per subratllar les contradiccions dels populars i la seva dependència de l’extrema dreta.