El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) afronta una greu crisi interna a causa d’un degoteig de denúncies per assetjament sexual i casos de corrupció, que ha provocat una allau de dimissions. Entre les renúncies més destacades hi ha la de la secretària d’Igualtat del PSdeG, Sílvia Fraga, per la gestió del cas contra José Tomé, i la del senador Javier Izquierdo. Aquests esdeveniments se sumen a altres polèmiques com la de l’exdiputat Francisco Salazar i a detencions per presumpta corrupció. En aquest context, el líder d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras, ha criticat durament els seus socis, afirmant que “els que abusen i es corrompen no poden regenerar la democràcia”. Junqueras ha qualificat la corrupció a l’Estat d’“estructural” i ha exigit al PSOE “fets i compromisos ferms” per demostrar que són millors que la dreta.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha iniciat una ofensiva mediàtica per intentar recompondre la relació amb Junts per Catalunya, després d’admetre una “crisi política” i reconèixer “incompliments i retards” en els pactes assolits. Per recuperar la confiança, ha anunciat un decret amb mesures reclamades per Junts i s’ha compromès a avançar en qüestions com les balances fiscals i la desclassificació de documents de l’Operació Catalunya. Aquesta situació evidencia l’estratègia del PSOE de dependre dels vots de socis com Junts, ERC i Bildu, mentre evita trobades públiques i fotografies amb els seus líders, com Carles Puigdemont, Oriol Junqueras o Arnaldo Otegi, per minimitzar el cost polític. Una reunió entre Sánchez i Puigdemont, tot i ser considerada “coherent”, es veu actualment inviable a causa de la tensió i els obstacles legals i polítics.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat les demandes presentades per Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Turull, que denunciaven la vulneració dels seus drets polítics durant la seva presó preventiva. Els líders independentistes al·legaven que les decisions del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, els van impedir participar en la campanya electoral de les eleccions del 2017 i en els debats d’investidura del 2018. No obstant això, el tribunal d’Estrasburg ha sentenciat que Espanya no va vulnerar el Conveni Europeu de Drets Humans, considerant que les mesures no van ser arbitràries. La sentència avala les actuacions del Suprem, argumentant que les autoritats van actuar per “preservar l’ordre constitucional” i van equilibrar correctament els interessos en joc. Aquesta decisió és una de les primeres del TEDH sobre les causes judicials derivades del procés independentista.

La negociació per un nou model de finançament singular per a Catalunya es troba en un punt de tensió entre ERC i el govern espanyol, representat per la ministra Maria Jesús Montero. Tot i que hi ha un apropament en la xifra, que s’acosta als 20.000 milions d’euros anuals que l’Estat hauria d’aportar, els republicans, amb veus com Isaac Albert i Oriol Junqueras, prioritzen l’estructura del model per sobre de la quantitat. La clau de la discrepància rau en el principi d’ordinalitat, una exigència per garantir que Catalunya no perdi posicions en el rànquing de riquesa després de la redistribució fiscal, una postura que també defensen els Comuns. ERC acusa Montero de tenir presses per motius electorals i adverteix que sense un acord previ que inclogui aquest principi i la plena capacitat recaptatòria, no negociaran els pressupostos ni a Madrid ni a Catalunya, condicionant així l’estabilitat política.

L’oferta pública d’adquisició (opa) hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell ha fracassat en no obtenir el suport necessari dels accionistes, un resultat celebrat de manera transversal per la major part de la classe política catalana i espanyola. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha atribuït aquest desenllaç no només a raons econòmiques, sinó també a factors “emocionals i socials”, defensant un sistema bancari adaptat al teixit empresarial català. Líders com Carles Puigdemont i Oriol Junqueras han coincidit a qualificar-ho de “bona notícia”, instant l’entitat a reforçar els seus vincles amb Catalunya per prevenir futures absorcions. L’operació va comptar amb l’oposició del govern català i de l’executiu de Pedro Sánchez, que va manifestar el seu respecte per la decisió final, mentre que altres membres com Yolanda Díaz van expressar obertament el seu alleujament.