El president dels Estats Units, Donald Trump, ha intensificat la seva campanya de pressió contra Cuba signant una ordre executiva que declara una “emergència nacional” i amenaça amb la imposició de nous aranzels als països que subministrin petroli a l’illa. Aquesta mesura es justifica argumentant que Cuba constitueix una “amenaça inusual i extraordinària per a la seguretat nacional” dels EUA, acusant-la de col·laborar amb actors hostils. La decisió arriba en un moment crític per a l’illa, poc després de la captura de Nicolás Maduro a Veneçuela, que va tallar el seu principal proveïdor de cru. El govern cubà, a través del seu canceller Bruno Rodríguez, ha condemnat enèrgicament l’acció, qualificant-la de “brutal acte d’agressió” i un intent de “genocidi” basat en una “llarga llista de mentides”, advertint que la mesura amenaça de paralitzar els serveis essencials i agreujar la ja severa crisi econòmica.

L’opositora veneçolana i Premi Nobel de la Pau, María Corina Machado, s’ha reunit amb el president dels Estats Units, Donald Trump, a la Casa Blanca per buscar el seu suport, però no ha aconseguit canviar la postura del mandatari. Malgrat el gest simbòlic d’oferir-li la seva medalla del Nobel, Trump manté la seva aposta per Delcy Rodríguez, la presidenta interina chavista, per liderar la transició a Veneçuela després de la captura de Nicolás Maduro. La portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, ha reiterat que Machado no compta amb prou suports interns i ha elogiat la cooperació de Rodríguez, afirmant que “està complint amb totes les demandes”. Aquesta decisió s’emmarca en l’estratègia de Trump de gestionar el futur del país amb hereus del chavisme, deixant de banda l’oposició malgrat les seves protestes.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat amb llançar atacs terrestres contra els càrtels de la droga a Mèxic, als quals responsabilitza de centenars de milers de morts al seu país. No obstant això, la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, ha assegurat que aquesta intervenció militar ha quedat “descartada” després d’una conversa telefònica amb Trump, en la qual van acordar mantenir la col·laboració. Sheinbaum també ha rebutjat l’ús del terme “narcoterrorisme” per descriure la delinqüència organitzada. Aquesta situació s’emmarca en una política exterior nord-americana més assertiva, que recentment ha inclòs la captura del president veneçolà Nicolás Maduro, una relació canviant amb el president colombià Gustavo Petro —convidat a la Casa Blanca— i la pressió sobre Dinamarca per la sobirania de Groenlàndia, on l’opció militar segueix sobre la taula.

L’operació militar “Resolució Absoluta”, liderada per Donald Trump, ha culminat amb la caiguda de Nicolás Maduro a Veneçuela. L’objectiu principal de la Casa Blanca és prendre el control de les reserves de petroli més grans del món, tot i que la seva infraestructura decadent requerirà inversions multimilionàries, motiu pel qual l’administració Trump ja s’ha reunit amb grans petrolieres com Chevron i Repsol. No obstant això, l’ofensiva respon a una estratègia geopolítica més àmplia: desmantellar l’eix format per Veneçuela, Cuba i Nicaragua per reafirmar l’hegemonia nord-americana a l’hemisferi occidental i frenar la influència de la Xina i Rússia. Aquesta estratègia, impulsada per figures com el secretari d’Estat Marco Rubio, apunta a Cuba com el pròxim objectiu per consolidar el domini regional dels Estats Units.

El nou govern de Veneçuela, encapçalat per Delcy Rodríguez, ha anunciat l’alliberament d’un nombre important de presos polítics, un gest que es produeix després de la captura de Nicolás Maduro. El president de l’Assemblea Nacional, Jorge Rodríguez, va confirmar que entre els excarcerats hi ha cinc ciutadans espanyols: José María Basoa, Andrés Martínez Adasme, Miguel Moreno, Ernesto Gorbe Cardona i Rocío San Miguel. Aquesta decisió, descrita com un “gest de pau unilateral”, ha comptat amb la mediació de l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero i del mandatari brasiler Lula da Silva, i ha estat celebrada pel govern espanyol. El moviment s’emmarca en un intent de millorar les relacions internacionals, que també inclou un acord de PDVSA per vendre petroli als Estats Units. Paral·lelament, el Senat dels Estats Units ha limitat la capacitat de Donald Trump per autoritzar noves accions militars al país llatinoamericà.

Una operació militar dels Estats Units a Veneçuela ha culminat amb la captura del president Nicolás Maduro i ha provocat la mort d’unes 80 persones. El govern de Cuba, liderat per Miguel Díaz-Canel, ha confirmat que 32 dels morts eren soldats cubans que formaven part del cercle de seguretat personal de Maduro, evidenciant l’estreta col·laboració entre ambdós països. L’èxit de l’atac s’atribueix a la presència d’un talp de la CIA dins l’estructura de poder veneçolana. Les sospites recauen sobre el general Javier Marcano Tábata, cap de la contraintel·ligència militar, que ha estat destituït i és acusat de traïció per haver facilitat l’operació. Després de la captura, Delcy Rodríguez ha jurat el càrrec com a presidenta interina, una decisió que hauria estat influenciada per la CIA i l’administració de Donald Trump.

L’operació militar dels Estats Units a Veneçuela, que ha inclòs bombardejos a Caracas i la captura de Nicolás Maduro, ha provocat una crisi política complexa. El govern veneçolà, a través del ministre de Defensa Vladimir Padrino, ha denunciat l’agressió, ordenada per Donald Trump, com un intent d’apoderar-se del petroli del país, declarant l’estat de commoció i cridant a la “lluita armada”. Sorprenentment, Trump ha descartat donar suport a la líder opositora i Premi Nobel de la Pau, María Corina Machado, argumentant que no té suport intern. En el seu lloc, ha avalat Delcy Rodríguez, mà dreta de Maduro, com a presidenta interina. Aquesta decisió es basaria en un informe de la CIA que considera els lleials al chavisme més capaços de mantenir l’estabilitat, així com en la influència del secretari d’Estat Marco Rubio.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat a través de la xarxa social Truth Social un acord pel qual Veneçuela transferirà entre 30 i 50 milions de barrils de petroli sancionat d’alta qualitat al país nord-americà. Aquest cru serà venut al preu de mercat i els ingressos seran controlats directament per Trump, qui assegura que es destinaran al benefici dels pobles veneçolà i nord-americà. La mesura, que serà executada pel secretari d’Energia Chris Wright, arriba en un context d’alta tensió després de les recents operacions militars nord-americanes que van culminar amb la captura de Nicolás Maduro. L’administració Trump exigeix al govern de Delcy Rodríguez que trenqui els seus llaços amb la Xina i Rússia, aprofitant que Veneçuela necessita vendre urgentment les seves reserves per evitar la insolvència. L’anunci ha provocat una lleugera caiguda dels preus del petroli i ha generat controvèrsia internacional.

L’any 2026 s’inaugura com una nova era geopolítica que enterra l’ordre multilateral del segle XX per donar pas a la “llei del més fort”, una tendència exemplificada per l’atac dels Estats Units a Veneçuela i la captura de Nicolás Maduro. Aquesta acció, impulsada per l’administració de Donald Trump, consolida un món més inestable i violent, on la coerció econòmica i militar substitueix el dret internacional, tal com adverteix el CIDOB. En resposta a aquesta “sensació creixent d’amenaça”, el rei Felip VI ha aprofitat el seu discurs de la Pasqua Militar per reivindicar un “ordre global basat en normes” i el multilateralisme. En un context de creixent rearmament global, el monarca espanyol, amb el suport de la ministra Margarita Robles, ha reclamat un augment de la inversió en defensa per fer front a la nova realitat.

En una reunió a París, la Coalició de Voluntaris per a Ucraïna ha acordat un paquet de garanties de seguretat legalment vinculants per a Ucraïna, amb el suport dels Estats Units. Aquest acord inclou la creació d’un mecanisme de vigilància d’un eventual alto el foc liderat per Washington i el compromís de formar un exèrcit ucraïnès de 800.000 efectius per dissuadir futures agressions. França i el Regne Unit han expressat la intenció d’enviar tropes al país un cop s’assoleixi la pau, mentre que Alemanya les desplegaria en un país veí. En aquest context, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha obert la porta a la participació de militars espanyols en una missió de pau. Aprofitant la seva compareixença, Sánchez també ha condemnat enèrgicament l’acció militar dels Estats Units a Veneçuela per capturar Nicolás Maduro, qualificant-la de “precedent terrible i perillós”, i ha rebutjat les amenaces de Donald Trump sobre la sobirania de Dinamarca.