ElResum.cat

Mossos D'esquadra

Un home de 72 anys va morir dijous a la nit a causa d’un incendi declarat al seu domicili de l’Hospitalet de Llobregat. El foc es va originar a la cuina d’un habitatge situat a la novena planta d’un edifici de la Travessera Industrial. Els Bombers de la Generalitat, que van mobilitzar set dotacions, van trobar l’incendi completament desenvolupat en arribar i van haver de forçar la porta per accedir-hi. A l’interior van localitzar la víctima inconscient i la van evacuar immediatament. Malgrat els esforços de reanimació del personal del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), no es va poder fer res per salvar-li la vida. El foc va calcinar la cuina, però no va afectar l’estructura de l’edifici, permetent el retorn dels veïns. Els Mossos d’Esquadra han obert una investigació per aclarir les causes del succés.

Els Mossos d’Esquadra investiguen la desaparició de la Gina, una nena de cinc anys del Prat de Llobregat, com un possible cas de sostracció parental. El seu pare no la va retornar a la mare, la Laia, el passat 13 de desembre després d’una visita pactada. La investigació se centra en la hipòtesi d’una marxa planificada, ja que l’home, d’origen argentí, s’ha venut recentment el cotxe i el seu pis de Sant Joan de les Abadesses. La mare tem que se l’hagi endut fora de Catalunya, tot i que la menor no té passaport. Aquest fet s’emmarca en un context de conflicte previ, amb denúncies per violència psicològica i un judici pendent per amenaces. L’Ajuntament del Prat de Llobregat i el Grup d’Atenció a la Víctima dels Mossos estan coordinats per col·laborar en la cerca i donar suport a la família.

Els Mossos d’Esquadra van detenir un home de 60 anys a l’autopista AP-7, a l’altura de Girona, per transportar il·legalment 14 cadells de diverses races procedents d’Eslovàquia. L’operació, realitzada per la Unitat Regional de Medi Ambient (URMA), va destapar un delicte de falsificació documental, ja que el conductor utilitzava de manera fraudulenta les dades d’un nucli zoològic del Baix Empordà que ja no tenia activitat. Una inspecció veterinària va confirmar que els animals tenien unes 10 setmanes, una edat inferior a la mínima legal permesa de 15 setmanes, fet que comprometia l’efectivitat de la vacuna contra la ràbia. Els cadells van ser posats en quarantena en una protectora, i es van comissar passaports i factures per un valor superior als 8.000 euros. La investigació continua oberta per determinar la destinació final dels animals.

A Badalona s’ha executat el desnonament més multitudinari de Catalunya, afectant unes 400 persones, majoritàriament migrants en situació de vulnerabilitat, que ocupaven l’antic institut B9. Un macrodispositiu policial format per Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana i Policia Nacional va dur a terme el desallotjament. La presència d’aquest últim cos va generar polèmica per la identificació d’estrangeria, que va resultar en 20 detencions. Malgrat l’ordre judicial d’oferir solucions socials, la majoria dels afectats han quedat al carrer, passant la nit al ras. L’alcalde, Xavier Garcia Albiol, ha defensat l’actuació i ha declarat que l’Ajuntament de Badalona no oferirà reallotjament, argumentant que no vol “persones conflictives” a la ciutat. Entitats com Badalona Acull i Càritas han criticat durament la gestió, denunciant la manca d’alternatives i el “racisme institucional”.

El conductor d’una furgoneta va morir aquest dissabte a la tarda en un accident de trànsit a l’autopista C-32, al seu pas per Sant Pol de Mar. El sinistre va tenir lloc al punt quilomètric 117 cap a les 14:50 hores, quan el vehicle va sortir de la via i un turisme hi va col·lidir posteriorment. A causa del xoc, tres persones més van resultar ferides de diversa consideració i van ser evacuades a l’Hospital de Mataró i a l’Hospital Germans Trias i Pujol. L’incident va mobilitzar un ampli dispositiu d’emergències amb patrulles dels Mossos d’Esquadra, dotacions dels Bombers de la Generalitat i unitats del Sistema d’Emergències Mèdiques, incloent-hi un helicòpter. La via va romandre tallada temporalment. Amb aquesta víctima mortal, ja són 138 les persones que han perdut la vida a les carreteres interurbanes catalanes des de principi d’any.

Les carreteres catalanes han estat escenari de dos accidents greus. A l’AP-7, a l’altura de Roda de Berà, el xoc d’un camió contra la mitjana va desencadenar una col·lisió múltiple amb 17 vehicles implicats, que va deixar un ferit menys greu traslladat a l’Hospital Santa Tecla i va provocar importants afectacions al trànsit. Els Bombers van intervenir per un vessament de gasoil. D’altra banda, a Vilanova i la Geltrú, un jove de 20 anys va ser detingut per la Policia Local després d’atropellar un grup de quatre ciclistes. Segons les primeres investigacions, el conductor va perdre el control del vehicle i va envair el carril contrari. A conseqüència de l’atropellament, un ciclista va resultar ferit crític i va ser ingressat a l’Hospital de Bellvitge. Ambdós sinistres van requerir una àmplia mobilització del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

El Ministeri d’Agricultura investiga si el brot de pesta porcina africana detectat a Cerdanyola es va originar en un laboratori, ja que la soca pertany a un nou grup genètic (29), diferent del que circula actualment a Europa. Aquesta variant és molt similar a la soca “Geòrgia 2007”, que s’utilitza habitualment en investigacions científiques, fet que ha motivat que els Mossos d’Esquadra i el Seprona obrin les seves pròpies investigacions. El conseller Òscar Ordeig ha demanat prudència mentre avancen les anàlisis. Coincidint amb aquesta situació, el Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona s’ha incorporat a un projecte europeu del programa Horitzó Europa per estudiar el genoma del virus. Tot i no tenir relació directa amb el brot actual, la recerca busca entendre la resistència natural d’alguns animals per protegir la ramaderia.

Un brot de pesta porcina africana (PPA) ha provocat que la Generalitat activi un ampli dispositiu de vigilància per contenir-ne l’expansió. S’han establert restriccions d’accés en un perímetre de 20 quilòmetres que afecta diversos parcs naturals, com el de Collserola, amb la mobilització d’un miler d’efectius dels Mossos d’Esquadra i Agents Rurals per garantir el compliment de la prohibició, vigent fins al 14 de desembre. La principal línia d’investigació sobre l’origen del brot, a càrrec d’un equip conjunt de Mossos i Guàrdia Civil, se centra en una possible fuita del laboratori d’alta seguretat IRTA-CReSA. Aquesta hipòtesi guanya força perquè la soca del virus detectada no coincideix amb les que circulen per Europa. Malgrat la investigació, el president Salvador Illa ha expressat la seva confiança en el centre, que serà sotmès a una auditoria.

La directora del CNI, Esperanza Casteleiro, ha confirmat judicialment l’espionatge als expresidents de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie, amb el programari Pegasus. Segons la seva declaració, basada en documents parcialment desclassificats pel Consell de Ministres, la vigilància va comptar amb l’autorització del Tribunal Suprem a partir del 2019. No obstant això, aquesta versió oficial contrasta amb les proves pericials dels Mossos d’Esquadra, que van detectar múltiples atacs al mòbil de Sànchez des del 2015, anys abans del permís judicial, especialment durant el període previ al referèndum de 2017. Casteleiro ha negat l’espionatge sense empara judicial i no ha aclarit la vigilància a altres membres de l’entitat com Sònia Urpí. L’ANC considera que les activitats dels seus exdirigents eren legítimes i ha anunciat que continuarà el procés judicial.

El Pla Kanpai, un dispositiu policial coordinat entre els Mossos d’Esquadra i altres cossos de seguretat, intensifica la lluita contra la delinqüència multireincident a Catalunya, principalment a l’àrea metropolitana de Barcelona. Segons el balanç presentat per la consellera Núria Parlon, en els primers sis mesos s’han realitzat 20 operatius que han culminat amb la detenció de 470 persones, les quals acumulaven més de 4.000 antecedents. Aquestes actuacions han contribuït a una reducció del 10% en els delictes associats. Un exemple recent és el desè dispositiu, que va finalitzar amb 70 detinguts i 577 antecedents a Barcelona i municipis adjacents. A més, s’ha ampliat el criteri per definir un delinqüent multireincident, elevant la xifra d’individus sota seguiment policial a gairebé 4.000, en una estratègia que, segons Parlon, “ha vingut per quedar-se”.