ElResum.cat

Mossos D'esquadra

Els cossos d’emergència de Catalunya han intervingut en dos incidents mortals separats durant la mateixa nit. A Premià de Dalt, els Bombers de la Generalitat van localitzar el cos d’un home mort a l’interior d’una caravana que es va incendiar en una zona d’horts. Els Mossos d’Esquadra s’han fet càrrec de la investigació per determinar les causes del foc. Paral·lelament, un ampli dispositiu de recerca es va activar al massís del Pedraforca per trobar un escalador desaparegut. El seu cos sense vida va ser finalment localitzat a la Canal Roja, al vessant nord, després de patir una caiguda mortal. La troballa va ser possible gràcies a una traça a la neu seguida pel Grup d’Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers. En ambdós successos van participar unitats dels Bombers, Mossos i el SEM.

El Departament d’Interior i els sindicats dels Mossos d’Esquadra han formalitzat un acord laboral històric, fruit de vint reunions de treball, que millora substancialment les condicions del cos. El pacte inclou un increment salarial de 4.000 euros anuals per a l’escala bàsica, el més gran des del 1989, i una reducció de 100 hores de la jornada laboral anual. A més, s’amplien les vacances i es milloren les compensacions per nocturnitat i caps de setmana per afavorir la conciliació. Mentre que els sindicats SAP-Fepol i SME-Fepol han celebrat l’acord, el sindicat majoritari de la Policia Nacional, Jupol, l’ha criticat durament. Jupol denuncia que el pacte accentua la greu desigualtat retributiva i eixampla la bretxa salarial entre els cossos policials, i reclama al govern espanyol una equiparació salarial real.

Durant l’any 2025, la delinqüència a Barcelona va experimentar una reducció global del 6,1%, situant les xifres en nivells similars als del 2016. Segons el balanç presentat per la Junta de Seguretat de Barcelona, amb la presència de l’alcalde Jaume Collboni i la consellera Núria Parlon, aquesta millora s’atribueix a la major coordinació entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana i a l’èxit de plans específics com el Pla Tremall i el Pla Kanpai, enfocats en la multireincidència. El descens es deu principalment a la caiguda dels furts (-7,6%) i els robatoris amb força (-20%). No obstant això, els robatoris amb violència i intimidació van registrar un lleuger augment del 0,5%, igual que les estafes (+3,2%). També destaca l’increment de les denúncies per agressió sexual (+14,7%), malgrat un descens general de la violència masclista.

El Servei Català de Trànsit (SCT) ha anunciat el desplegament de sis nous radars mòbils a l’autopista AP-7, amb l’objectiu de convertir els seus 344 quilòmetres en una “zona de control de velocitat”. Segons va comunicar la consellera d’Interior, Núria Parlon, aquesta mesura busca reduir la sinistralitat i la mortalitat a la via, que ha experimentat un augment de trànsit des de la retirada dels peatges. Els nous dispositius, que se sumen als quatre ja existents, són mòbils, utilitzen tecnologia làser i es reubicaran periòdicament per mantenir una vigilància constant. Aquesta estratègia es complementa amb controls específics dels Mossos d’Esquadra al transport de mercaderies per evitar accidents per manca de descans. La decisió es basa en l’èxit dels radars anteriors, que han demostrat reduir els accidents significativament i van permetre tramitar 585.000 sancions amb els primers quatre carros.

La Unitat de Tràfic d’Éssers Humans dels Mossos d’Esquadra ha desmantellat una organització criminal que explotava sexualment dones en prostíbuls clandestins a Barcelona i París. L’operació, que va culminar el 13 de gener, es va saldar amb la detenció de la líder de la xarxa i vuit persones més investigades. L’entramat, dirigit per la detinguda, la seva parella i la seva mare, captava les víctimes amb falses promeses, els imposava deutes desorbitats i les obligava a prostituir-se sota un estricte cibercontrol amb càmeres de vigilància. Les dones també eren forçades a vendre i consumir drogues amb els clients. La investigació, iniciada el setembre de 2024 gràcies a la declaració d’una testimoni, va avançar decisivament quan dues víctimes van aconseguir fugir i denunciar. La líder gestionava uns 70 anuncis en línia a països com Espanya, França, Itàlia i Alemanya.

Un tren de la línia R4 de Rodalies va descarrilar a Gelida després de col·lidir amb un mur de contenció de l’autopista AP-7 que es va desprendre sobre la via, provocant la mort d’un maquinista en pràctiques i deixant una quarantena de ferits. La investigació, liderada pels Mossos d’Esquadra i la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF), apunta com a causa probable a una esllavissada de terra argilosa per l’acumulació d’aigua de les pluges intenses dels dies previs. La principal hipòtesi, basada en les dades preliminars de la caixa negra, sosté que el mur va caure just quan passava el comboi, que circulava a 60 km/h. Això va donar al maquinista un marge de reacció de només uns cinc segons, fent l’impacte inevitable. La investigació continua oberta per aclarir les responsabilitats sobre el manteniment de l’estructura.

Els Mossos d’Esquadra investiguen la mort violenta d’una dona a l’Hospitalet de Llobregat, el cos de la qual va ser localitzat dijous al vespre amb evidents signes de violència. Els agents es van desplaçar a un local del centre de la ciutat, al carrer Santa Anna, després de rebre l’avís d’una forta discussió a l’interior. L’immoble, propietat d’un fons d’inversió, estava ocupat des de l’octubre del 2023 i era un focus de conflictes, ja que els veïns havien denunciat prèviament problemes de baralles, molèsties i consum de drogues. La Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de la Regió Metropolitana Sud ha obert una investigació per aclarir les causes del succés i identificar l’autoria dels fets, mentre el cas es troba sota secret de les actuacions.

Espanya ha patit dos greus accidents ferroviaris en poc temps, un a Adamuz (Còrdova) i un altre a Gelida (Alt Penedès), ambdós sota investigació per possibles fallades en la infraestructura. El sinistre d’Adamuz, que va implicar dos trens d’alta velocitat de Renfe i Iryo, ha deixat un balanç d’almenys 40 morts. La Guàrdia Civil centra la seva investigació en una possible ruptura de la via, possiblement per una soldadura defectuosa, descartant l’error humà i l’excés de velocitat. Per la seva banda, a Gelida, un tren de la línia R4 de Rodalies va xocar contra un mur de contenció que es va esfondrar, causant la mort d’un maquinista en pràctiques. Tot i que figures com el ministre Óscar Puente van atribuir inicialment l’esllavissada a un temporal, els Mossos d’Esquadra investiguen si la falta de manteniment per part d’Adif va ser un factor determinant.

Un tren de la línia R4 de Rodalies va descarrilar tràgicament entre Gelida i Sant Sadurní d’Anoia en xocar contra un mur de contenció que s’havia desprès sobre la via, presumptament a causa del fort temporal. L’impacte va causar la mort d’un maquinista en pràctiques de 28 anys que viatjava a la cabina i va deixar un balanç de 37 persones ateses pel SEM, cinc d’elles en estat greu. Aquest accident, juntament amb un altre descarrilament sense ferits a la línia R1, va portar Adif a suspendre completament el servei de Rodalies de Catalunya per dur a terme una inspecció exhaustiva de la infraestructura i garantir la seguretat. Els Mossos d’Esquadra han obert una investigació per determinar les causes exactes del sinistre, que es troba sota supervisió judicial.

Després de l’accident mortal d’un tren de la línia R4 de Rodalies a Gelida, provocat pel despreniment d’un mur de contenció de l’autopista AP-7, els Bombers de la Generalitat han alertat d’una “possible inestabilitat” en aquesta via. Segons el cap d’intervenció, Guillem Amorós, el vagó accidentat sosté part del mur, la qual cosa complica la seva retirada i genera un risc per a l’estructura de la carretera. Com a mesura de precaució, s’ha tancat el carril més proper a l’incident i s’ha sol·licitat una avaluació de seguretat conjunta al Ministeri de Transports i a Adif abans de reobrir-lo completament. Mentrestant, els Mossos d’Esquadra han iniciat una investigació per esclarir les causes de l’esfondrament del mur, sense que hi hagi una previsió per al restabliment de la circulació.